El Vaticà i la Xina arriben a un acord històric sobre el nomenament de bisbes

Seixanta-set anys després de trencar relacions diplomàtiques per iniciativa de Pequín, la Xina i el Vaticà acaben d’eliminar “provisionalment”l’obstacle més important que des d’aquell any els ha mantingut separats: el nomenament de bisbes. L’acord, que ha estat anunciat aquest dissabte, ha sigut firmat a Pequín pel sotssecretari de Relacions de la Santa Seu amb els Estats, Antoine Camilleri, i el viceministre de Relacions Exteriors de la República Popular de la Xina, Wang Chao, com a caps de les delegacions vaticana i xinesa, respectivament.

De moment no s’han donat detalls del contingut del pacte que el director de l’oficina de premsa de la Santa Seu, Greg Burke, ha qualificat d’"inici" d’un camí cap a la futura normalització de les delicades relacions bilaterals. Burke ha explicat que els fidels a la Xina podran "tenir bisbes que estiguin en comunió amb Roma" i "alhora reconeguts per les autoritats xineses". Com a part de l’acord, el papa Francesc ha reconegut set bisbes vius i un de mort nomenats per la Xina que fins ara no eren admesos "de forma oficial" per la Santa Seu.  “Desitjo que es pugui posar en marxa un nou recorregut que permeti superar les ferides del passat, portant a terme la plena comunió de tots els catòlics xinesos", ha escrit el Papa.

Des que la Xina va trencar amb el Vaticà, el 1951, el règim de Pequín no reconeix la figura del Papa i té la seva pròpia institució, l’Església Catòlica Patriòtica. Els xinesos fidels a Roma han quedat des d’aleshores, d’una manera o d’una altra, en la clandestinitat. El gegant asiàtic sempre ha exigit a la Santa Seu que s’abstingués d’interferir en els assumptes interns del país. Si un prelat deia a la Xina, per exemple, que l’avortament no ha d’estar permès o que els obrers s’han de poder sindicalitzar, qüestions que Roma considera que incumbeixen també a la fe catòlica, Pequín responia que el religiós estava “fent política” i s’estava ficant on no devia. Al llarg de tot aquest temps, el Govern xinès ha arrestat, ha condemnat a presó o a treballs forçats nombrosos religiosos.

Superar discrepàncies

Els primers passos a un acostament per part del Vaticà els va fer el 2007 l’anterior Papa Benet XVI quan va escriure una històrica carta als 10 milions de catòlics de la Xina, en què afirmava que calia superar les discrepàncies amb el règim de Pequín perquè “a la Xina hi ha una sola Església” catòlica. Aquella famosa carta va produir dos efectes. D’una banda, els feligresos de l’Associació Catòlica Patriòtica i els clandestins es van barrejar parcialment, assistint per exemple a les celebracions religioses de les respectives esglésies. Però també va provocar malestar i crítiques severes al Papa “per haver venut” els interessos de l’església a les autoritats comunistes. L’estira-i-arronsa ha durat fins ara.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

A la primavera passada, Pietro Parolin, actual Secretari d’Estat vaticà, va declarar al diari 'La Stampa' que no “es prova de mantenir una conflictivitat perenne entre principis i estructures contraposades, sinó de trobar solucions pastorals (religioses) realistes, que permetin als catòlics viure la seva fe i prosseguir junts l’obra d’evangelització en el context xinès”. El papa Francesc, pel seu costat, ha admès en diverses ocasions que li agradaria viatjar a la Xina.

Aquest primer acostament coincideix amb l’acarnissament comercial amb Pequín del president dels EUA, Donald Trump, i amb la intensa activitat diplomàtica, econòmica i comercial que la Xina està desplegant a l’Àfrica. A aquestes dues circumstàncies cal afegir-hi les “polítiques” de trobada que està desplegant el papa Francesc al món.