'Brexit' i democràcia interna, els debats més conflictius entre els laboristes

El ‘brexit’ també divideix el laborisme britànic. El laberint dela sortida d’Europa és un dels dos assumptes del partit que enfronta els reunits a Liverpool, juntament amb el canvi de les normes internes de funcionament. La posició oficial és respectar el resultat del referèndum del 2016 i seguir endavant amb el divorci. Les bases, després de dos anys de negociacions caòtiques i l’últim fiasco de Salzburg, reclamen una altra cosa. Jeremy Corbyn, un antieuropeu de tota la vida, té una actitud ambigua sobre el ‘brexit’, que veu com una oportunitat per a una convocatòria d’eleccions generals. Però cada dia són més els que demanen un segon referèndum. En els preparatius de la conferència la direcció s’ha vist inundada amb mocions de les circumscripcions laboristes demanant la nova consulta, sigui quin sigui el resultat de les negociacions amb Brussel·les. Un total de 151 mocions, segons el diari ‘The Independent’, exigint que el compromís ferm de la segona consulta figuri en qualsevol programa de Corbyn.

Vots extres

D’acord amb un sondeig de la firma YouGov, els laboristes podrien obtenir entorn d’1,5 milions de vots extres, si recolzessin el segon referèndum. La gent més jove, inclosos activistes que acompanyen Corbyn, són visceralment ‘antibrexit’. El partit va establir sis línies vermelles que no es poden creuar en la negociació amb Brussel·les i les manté. El ministre de Finances a l’ombra, John McDonnell, ho va recordar així dissabte, tot i que tant ell com el responsable del ‘brexit’, Keir Starmer, no descarten per complet la possibilitat d’una altra consulta. Posar el ‘brexit’ en mans dels ciutadans compta també amb el suport de diversos sindicats. Corbyn no ha pogut ignorar el clamor, i l’assumpte, després de moltes pressions, serà debatut a la Conferència.

Més poder a les bases

Els militants també estan embardissats en la disputa interna sobre els canvis en el funcionament del partit, per donar més poder als membres. “Els plans laboristes per a la democràcia han de començar a casa” afirmava el jove ideòleg de l’esquerra radical, Owen Jones, en un dels seus últims articles a ‘The Guardian’. En la conferència es considerarà tota i cada una de les normes sobrecom escollir el líder, la selecció de futurs candidats a diputat o com s’han de realitzar els mítings locals del partit.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Les bases i els activistes de l’esquerra radical, que dominen i condueixen la política de Corbyn, tenen de moment un poder marginal en el grup parlamentari. La majoria dels diputats es van rebel·lar contra el mandat del líder i els seus seguidors volen canviar el mecanisme de preselecció dels designats en cada circumscripció. Polítics a Westminster que estiguin controlats i a les ordres dels militants de diferents moviments ‘antiestablishment’.

Irreconeixible

Tres anys després de l’arribada de Corbyn, el laborisme britànic és irreconeixible. La formació amb 540.000 membres s’ha allunyat definitivament de les posicions centristes que el van dur durant 13 anys al poder amb Tony Blair i Gordon Brown. Els moderats que van intentar repudiar Corbyn han perdut la batalla. Molts d’ells retindran difícilment l’escó en la pròxima elecció. Es calcula que una trentena el perdran.