El territori dedicat al cultiu de la fulla de coca a Colòmbia creix un 17%

Van ensumar drogues i cadàvers, i després d’anys de treball de risc, 14 gossos de la policia colombiana van passar a retir enmig d’una cerimònia que va fer parlar al país. Van ser considerats peces vitals en la lluita contra el narcotràfic, especialment Max, un Golden Retriever daurat. Junts amb els seus “amos” van enfrontar el perill i la incertesa. “Esperem que tinguin la cura d’amor que es mereixen ara que han finalitzat la seva tasca amb nosaltres. Moltes gràcies, gossets”, va dir la vicefiscal María Paulina Riveros durant la cerimònia de comiat. Els gossos se’n van anar guardonats però els problemes que els convocaven s’engrandeixen davant dels ulls de les autoritats. Els cultius de coca creixen de la mà de les bandes narcotraficants i, també, dels grups dissidents de les FARC.


Les hectàrees ocupades el 2017, l’any del desarmament de la insurgència, van ser 209.000, gairebé 20.000 més que el 2016, d’acord amb  l’Oficina de la Casa Blanca per a les Polítiques Nacionals de Control de Drogues (ONDCP).I l’últim informe del Sistema Integrat de Monitoratge de Cultius Il·lícits de les Nacions Unides consigna que l’àrea sembrada s’ha incrementat un 17% respecte al 2016, i que arriba a les 171.000 hectàrees.

Aquest augment es va donar mentre el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC negociaven el final a un conflicte armat de més de mig segle. Només als departaments d’Antioquia, Putumayo, Norte de Santander i Cauca es va registrar un augment del 64% respecte a la mesura anterior. Es tracta de zones d’influència i disputa de grups delictius com el Clan del Golfo i els Pelusos, però també s’hi troben  l’ELN, l’última guerrilla operativa, i dissidents de les FARC.

Desforestació

Les causes d’aquest augment són variades i interconnectades. Els especialistes parlen del’efecte contraproduent que va tenir el pas de l’aspersió aèria amb glifosat sobre les plantacions a l’erradicació manual i fins i tot voluntària del cultiu, seguint un dels lineaments de l’acord de pau.
 L’estudi de l’ONU estableix per primera vegada una connexió clara entre el creixement de les plantacions de coca i, alhora, de la desforestació. Un 34% dels cultius amb què es produeix la pasta base s’han fet on abans hi havia boscos i, fins i tot, parcs naturals o àrees protegides.


Les autoritats antinarcòtics calculen que la producció de cocaïna va pujar un 34% respecte del 2016, quan es van produir unes 1.379 tones. L’apreciació del dòlar no fa més que augmentar la rendibilitat del negoci il·legal.


Reacció del Govern

Els nous números es coneixen quan no s’han complert dos mesos de gestió del president Iván Duque, qui durant la campanya que el va portar al poder va prometre un combat sense treva contra el narcotràfic, sense descartar la possibilitat de reactivar l’ús de glifosat per atacar els cultius, tal com suggereixen els EUA.


Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Segons la revista ‘Semana’, l’augment de les àrees dedicades a la coca funciona en els fets com un incentivador del creixement de les estructures armades al servei del narcotràfic. Duque ha reconegut aquesta nova realitat. “Per enfrontar els cultius il·lícits, en els propers dies presentarem una política integral contra les drogues, que inclou, entre altres, l’enfortiment de la interdicció aèria, marítima i terrestre, així com erradicació i substitució amb desenvolupament alternatiu”, va dir.

En tant, el fiscal general, Néstor Humberto Martínez, va proposar la creació d’un banc de mostres de l’ADN per enfortir la investigació criminal. El seu funcionament tindria un cost pròxim als 15 milions de dòlars a l’any.