MANDATS SOTA SOSPITA

Llatinoamèrica posa a la picota els seus expresidents

La justícia investiga la gestió d'antics dirigents per presumptes casos de corrupció

El rol dels jutges divideix l'opinió pública de països com el Brasil, l'Argentina o l'Equador

zentauroepp39673021 former argentine president cristina fernandez de kirchner wa180914185308

zentauroepp39673021 former argentine president cristina fernandez de kirchner wa180914185308 / MARCOS BRINDICCI

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

El pas delsexpresidents llatinoamericans pelstribunals  està a l’ordre del dia. El salvadorenc Elías Antonio Saca acaba de ser condemnat a 10 anys de presó per delictes de blanqueig de diners després de reconèixer que havia desviat fons per 300 milions de dòlars entre el 2004 i el 2009. Al panameny Ricardo Martinelli el van extradir dels EUA, acusatd’espionatge telefònic. Luiz Inácio Lula da Silva, l’home que havia tret de la pobresa milions de brasilers, compleix una condemna de 12 anys per haver rebut favors indegutsCristina Fernández de Kirchner Rafael Correa, dos dels seus aliats regionals durant els anys que Amèrica del Sud va intentar ser relativament autònoma dels EUA, afronten causes judicials. 

Part dels expedients oberts convergeixen en un mateix nom: la constructora brasilera Odebrecht, que fins i tot arrossega tres mandataris peruans i apareix en les investigacions del finançament de la campanya electoral del colombià Juan Manuel Santos. El seu antecessor en la presidència,  Álvaro Uribe, tampoc és aliè als atrafegaments als tribunals. Afronta una causa per manipulació de testimonis i suborn. Perquè diuen comptar amb evidències o guarden un rancor d’anys,  els adversaris de Nicolás Maduro, Daniel Ortega i Evo Morales els auguren una cascada de judicis en el moment de deixar els seus càrrecs. Només Xile l’Uruguai, per raons més properes a la convivència democràtica, i Mèxic, per motius d’autoprotecció de la seva classe dirigent, queden ara per ara fora d’aquesta lògica regional. 

‘Lawfare’

Notícies relacionades

Les opinions es divideixen entre els qui observen elsmagistrats com creuats que dicten sentències exemplars contra els corruptes, i aquells que només veuen la justícia exercint el paper que tenien dècades enrere els militars. Els defensors de Lula, Fernández de Kirchner i Correa parlen en aquest sentit de la “judicialització” de la política. Repeteixen a cor una mateixa paraula d’origen anglès, lawfare,lawfare formada per llei (law) i guerra (warfare). El concepte pertany a un general nord-americà i assessor del Pentàgon. Charles Dunlap ho va definir com la tàctica capaç de transformar “codis legals en bales”. La seva planificació va començar anys enrere, quan els Governs de centre esquerra eren majoria a la regió, i es va posar primer a prova amb les destitucions dels presidents d’Hondures, el Paraguai i el Brasil, Manuel Zelaya, Fernando Lugo i Dilma Rousseff, respectivament. 

Aquells que veuen una mica més que un nou afany de transparència, recorden quel’Escola de les Amèriques, on es formaven els militars colpistes, va ser substituïda per centres de formació per a jutges finançats pels EUA. Sergio Moro, que va condemnar Lula, ha sigut un dels seus alumnes més ponderats. Assenyalen al seu torn que alguns magistrats actuen en cridanera convergència amb poderosos mitjans de comunicació i experts en el maneig de les xarxes socials, amb un big data monitorat per centrals d’intel·ligència, com es va demostrar amb l’escàndol Cambridge Analytica/Facebook als EUA i la Gran Bretanya. En aquest context, insisteixen, els populistes d’ahir han passat a ser els mafiosos del present, i la presumpció d’innocència ha deixat d’existir.