L'EXPANSIÓ DEL GEGANT ASIÀTIC

Sintonia entre antigues colònies

L'Àfrica i la Xina assenten la seva complicitat econòmica a l'haver patit un dolorós passat imperialista europeu

Pequín s'afanya a provar de mitigar les tossudes al·lusions a neocolonialisme que li atribueix la premsa occidental

zentauroepp44929918 beijing  china   september 06  chinese president xi jinping 180914180430

zentauroepp44929918 beijing china september 06 chinese president xi jinping 180914180430 / China News Service

1
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Pequín va acollir la setmana passada una altra edició del que la diplomàcia anomena jocs olímpics sinoafricans i la premsa presenta com a FOCAC (Fòrum per a la Cooperació entre la Xina i l’Àfrica, per les seves sigles angleses). Els caps d’estat del continent negre, que lamenten el seu ostracisme en les organitzacions occidentals, van disfrutar d’afalacs sense pausa i van firmar compromisos de desenvolupament mutu partint de principis igualitaris. En les anàlisis sobre la invasió, conquesta o saqueig (els termes bèl·lics abunden quan hi ha la Xina pel mig) de l’Àfrica sol faltar el tenaç festeig a uns països que van ser definits com a "forats de merda" per Donald Trump.  

L’Àfrica i la Xina comparteixen el dolorós colonialisme de l’home blanc i la seva sintonia ve de lluny. Pequín va ser la primera a reconèixer els governs d’alliberament del segle passat i l’Àfrica va ajudar que Pequín rellevés Taipei en el seient xinès de l’ONU. La Xina és avui el país més gran en desenvolupament del món i l’Àfrica conté el major nombre de països en desenvolupament. 

Si atenem l’economia, el continent és un vast mercat per als productes xinesos, des de les manufactures barates a les centrals elèctriques. També és el rebost dels recursos naturals que alimenten la seva locomotora. I l’Àfrica aconsegueix crèdits barats (sovint condonats) sense el trencament de la sobirania nacional que impliquen les exigències del Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional. Ningú dona més crèdits al món en desenvolupament. Infraestructures vitals com carreteres, hospitals i escoles que han elevat la qualitat de vida a l’Àfrica porten el Made in Xina. No són inversions "per pura vanitat", va aclarir Xi la setmana passada.

Intercanvi

Notícies relacionades

El president xinès acumula quatre gires per l’Àfrica i el FOCAC s’ha consolidat com una cimera prioritària des que naixés 18 anys enrere. El 12% de la producció industrial africana està gestionada per les 10.000 empreses xineses assentades al continent i l’intercanvi comercial supera els 130.000 milions d’euros. Pequín és el principal soci econòmic de l’Àfrica i la relació només pot anar cap amunt. 

La Xina es va esforçar la setmana passada a provar de mitigar els efectes secundaris que la premsa occidental remarca amb tossudes al·lusions a neocolonialisme. D’una banda, va establir mecanismes per fomentar les importacions africanes i igualar així la balança comercial. I, de l’altra, va prometre els mateixos 60.000 milions de dòlars de l’edició anterior, trencant una tendència alcista que havia augmentat l’endeutament. 

Temes:

Àfrica Xina