L'EXPANSIÓ DEL GEGANT ASIÀTIC

El 'pla Marshall' xinès per a l'Àfrica, entre la cooperació i el neocolonialisme

Pequín desemborsarà en els pròxims tres anys 52.000 milions d'euros en el continent negre

Experts critiquen la "falta de transparència" dels pactes i que acabin generant situacions de dependència

zentauroepp44909857 chinese president xi jinping with  south africa s president 180913224441

zentauroepp44909857 chinese president xi jinping with south africa s president 180913224441 / POOL

4
Es llegeix en minuts
Marcel Gascón

A començaments d’aquest mes i en presència de gairebé 50 caps d’estat de la pràctica totalitat de països de l’Àfrica, el president xinès, Xi Jinping, va anunciar a Pequín un ambiciós paquet d’inversió per al continent. Si Jinping compleix la seva promesa, la Xina desemborsarà durant els pròxims tres anys a l’Àfrica 60.000 milions de dòlars (prop de 52.000 milions d’euros), en forma de préstecs sense interessos, línies de crèdit, fons per al desenvolupament i recolzament als països receptors per finançar les seves exportacions a la Xina, a més de fomentar la inversió directa d’empreses xineses als països africans.

La presentació d’aquesta nova fase d’un ‘pla Marshall’ xinès per a l’Àfrica que té la intenció declarada de contribuir a la seva industrialització i a treure-la del seu crònic subdesenvolupament va estar marcada per la camaraderia i l’eufòria. Però alguns experts adverteixen dels riscos que per als països del continent suposa endeutar-se massivament amb una potència mundial que ja ha sigut acusada de pràctiques neocolonialistes en els seus tractes amb nacions més pobres.

“La inversió de la Xina a l’Àfrica no ve amb condicions polítiques”, va declarar Jinping davant dels seus socis africans. “No interferirem en la política interna dels països ni exigirem demandes que la gent pensi que són difícils de complir”, va reblar el líder del gegant asiàtic en clara referència als Estats Units i Europa, les exigències de democratització i lluita de la qual contra la corrupció als països en els quals inverteixen han sigut qualificades d’injerencistes pels dirigents del continent. Un dels presidents més influents de l’Àfrica, el rwandès Paul Kagame, es va felicitar per la “profunda transformació interna” i de “la posició global” del continent que ha suposat “el compromís de la Xina”. Els seus elogis al benefactor xinès van ser repetits per la resta de presidents convidats, que van rebre amb alleujament la pluja d’inversions en les seves necessitades economies.

Situació de dependència

L’entusiasme que regnava en la cimera de Pequín, no obstant, no és compartit per gaires observadors, que alerten de com serà de difícil –malgrat les condicions avantatjoses ofertes– per a molts tornar tants diners i de les possibles conseqüències de l’impagament. Els països africans beneficiaris –que acumulen ja un deute de 100.000 milions de dòlars a la Xina– podrien quedar compromesos durant generacions i fins i tot haver de cedir al gegant asiàtic part de les infraestructures i projectes construïts amb iuans.

Segons dades del Projecte d’Investigació Xina-Àfrica, que es dedica a estudiar les relacions entre les dues parts, el 72% del deute bilateral de Kenia és amb la Xina, una situació de dependència que també tenen països com Zàmbia, la República del Congo o Djibouti, un petit país ubicat a la banya d’Àfrica en el qual la Xina ha obertla seva primera base militar a l’estrangeri sobre el qual l’FMI va expressar la seva preocupació després d’assolir el seu deute extern el 85% del seu PIB.

“El 40% dels països de l’Àfrica subsahariana tenen ja un alt risc d’endeutament”, escriu l’analista nigerià Inwalomhe Donald, que afegeix: “Al tenir tant deute concentrat a les mans d’un sol creditor depenen perillosament del proveïdor”.

Els qui veuen en l’actitud de la Xina a l’Àfrica una reedició del neocolonialisme econòmic occidental solen citar com a exemple l’ocorregut a Sri Lanka, on el govern es va veure obligat el desembre passat a entregar durant 99 anys a la Xina un dels seus ports estratègics, al no poder tornar els diners d’uns crèdits que al seu dia van ser la taula de salvació d’un govern irresponsable i desesperat.

Aquests efectes de l’endeutament excessiu tenen impacte sobre la sobirania mateixa dels països, però també afecten de manera decisiva l’equilibri polític de les regionsi de continents sencers. En l’última dècada, la Xina ha superat els EUA com a principal soci comercial de l’Àfrica, i el pla Marshall que ha llançat Xi Jinping per al continent augmentarà el poder de Pequín i dotarà la seva política exterior de mecanismes per augmentar la seva influència militar i geopolítica

Falta de transparència

Notícies relacionades

Una altra de les preocupacions entorn dels acords del règim comunista de Pequín a l’Àfrica és la falta de transparència de les dues parts sobre els detalls i les condicions. Alguns dels compromisos més importants s’han firmat amb Sud-àfrica,amb unes dilapidades empreses públiquesque rebran crèdits milionaris indispensables per poder sobreviure. L’oposició ha demanat que es faci públic l’acord, cosa a què el Govern s’ha negat apel·lant a la seva confidencialitat.

Aquest secretisme, que és comú en les operacions comercials xineses en països generalment poc democràtics com els africans, desperta les sospites sobre les condicions dels préstecs, i fa témer que alguns dirigents hagin hipotecat els seus països a canvi d’accedir als diners ràpids que necessiten per sobreviure i presentar-se amb popularitat a les eleccions.

Temes:

Àfrica Xina