Anar al contingut

CATÀSTROFE NATURAL ALS EUA

L'huracà 'Florence' deixa almenys 5 morts a la costa est dels EUA

El perill es dispara per les seves dimensions i la seva lentitud al seu pas per Carolina del Nord

L'amenaça més important són «precipitacions extremadament fortes que causaran inundacions desastroses terra endins»

Idoya Noain / Nueva York

A woman in a wheelchair and attached to a respiratory system is rescued by members of the U.S. Army during the passing of Hurricane Florence in the town of New Berg, North Carolina, U.S., September 14, 2018. REUTERS/Eduardo Munoz

A woman in a wheelchair and attached to a respiratory system is rescued by members of the U.S. Army during the passing of Hurricane Florence in the town of New Berg, North Carolina, U.S., September 14, 2018. REUTERS/Eduardo Munoz / EDUARDO MUNOZ (REUTERS)

“Això és només el principi”. Amb cinc paraules, Chris Wamsley, un dels experts del Servei Nacional Meteorològic dels Estats Units (NWS per les seves sigles en anglès), ha aconseguit resumir aquest divendres la realitat de l’huracà ‘Florence’, que a les 7.15 hora local ha tocat terra a Wrisghtsville Beach, a prop de la localitat de Wilmington, a la costa de Carolina del Nord.

La violenta tempesta s’ha presentat com a huracà de categoria 1 provocant estralls amb els seus vents de 145 quilòmetres per hora, les primeres marors i entrades de l’oceà a les costes i les primeres inundacions. Les seves enormes dimensions (els núvols cobreixen dos estats), la seva velocitat extremadament lenta (es mou a poc més de cinc quilòmetres per hora) i el potencial que amb un lleuger gir al sud en la seva trajectòria torni a sortir cap al mar i recarregar-se de força i aigua abans de tornar a aterrar a Carolina del Sud, fan que es doni per segur que el pitjor està per arribar. 

Cinc morts

En les primeres hores, no obstant, s’han registrat ja almenys cinc morts a Carolina del Nord: la d’una mare i el seu nadó, que han mort quan un arbre ha caigut sobre casa seva; una persona electrocutada quan connectava un generador i una altra dona que ha patit una parada cardíaca. Aquesta última havia trucat als serveis mèdics però l’ambulància no va poder arribar a temps pels arbres caiguts que va trobar al camí. La cinquena víctima és un home arrossegat pels forts vents mentre amarrava els seus gossos.

Fa temps ja que els experts demanen als mitjans que no posin tanta atenció com acostumen a la categoria dins de l’escala Saffir-Simpson, que mesura la força dels vents, sinó als altres impactes d’un huracà, i pot ser que ‘Florence’ els ajudi a la seva missió d’educació i conscienciació dels perills. Perquè igual que va passar el 2012 amb ‘Sandy’ a Nova York i l’any passat amb ‘Harvey’, que plantada sobre Texas va deixar dies de pluges que van provocar fortes inundacions i van arribar a negar una gran urbs com Houston, aquesta vegada s’anticipen dies de precipitancions intenses  que representen un dels riscos més importants d’inundacions i catàstrofe en una part del país on viuen 11 milions de nord-americans.

En tres dies, la pluja de vuit mesos

S’espera, per exemple, que en part de la zona afectada caigui en només 72 hores tanta pluja com en vuit mesos. I el director de l’NWS, Ken Graham, ha recordat que “la realitat és que els impactes són independents de la categoria (Saffir-Simpson). Una tempesta gran i lenta és el nostre arxienemic perquè el que fa és continuar empenyent l’aigua cap a l’interior”.

No és que ‘Florence’ no hagi tingut ja efectes devastadors. Les pujades de marees i entrades de l’oceà a les costes i les primeres inundacions per avingudes de rius ja han negat localitats. A New Bern, que va ser la primera capital de Carolina del Nord, i on resideixen 23.000 habitants, 200 persones van haver de ser rescatades la nit anterior a l’arribada de l’huracà i unes altres 120 esperaven ajuda. Gairebé 650.000 persones divendres al matí ja no tenien subministrament elèctric, sobretot a Carolina del Nord. L’aigua a algunes localitats costaneres arribava a les primeres plantes d’edificis. I en alguns comtats les autoritats parlaven d’“importants danys estructurals a vivendes, negocis i institucions”.

S’augura, no obstant, que la situació es farà encara més perillosa en vista d’una tempesta que es veu com “un esprint i una marató alhora”. Si continua amb la seva lentitud, ‘Florence’ pot provocar que l’aigua salada de l’Atlàntic  entri fins a més de 3 quilòmetres cap a l’interior. Una altra greu amenaça a llarg termini són inundacions fluvials molt terra endins, tant a Carolina del Nord com a Carolina del Sud però també a Virgínia i Geòrgia.

El governador de Carolina del Nord, Roy Cooper, ha parlat d’“inundacions com no s’han vist en 500 anys o un mil·lenni” després de precipitacions que poden durar una setmana. “No es pot posar prou èmfasi que el perill més seriós associat amb el lent ‘Florence’ són les precipitacions extremadament fortes que causaran inundacions desastroses que s’estendran terra endins”, ha reiterat també Graham, el director de l’NWS.

Se suma també el perill dels potencials despreniments de terra a les muntanyes que poden produir les pluges torrencials. I la duplicitat de l’amenaça la recordava també aquests dies el governador de Carolina del Sud, Henry McMaster: “Aquesta pot ser la primera vegada que experimentem un cop doble així en d’aquest tipus de condicions”.

Vides alterades

‘Florence’ ha començat a afectar i alterar ja moltes vides. Més d’1,5 milions de persones van rebre ordres d’evacuació abans de la seva arribada. A Carolina del Nord, segons el governador, més de 20.000 habitants han buscat protecció als 157 refugis habilitats. A l’estat veí del sud ja hi ha més de 4.500 persones a refugis, tres dels quals han arribat a la seva capacitat, però hi ha preparat espai per a 34.000 persones més en uns altres 64 centres d’emergència. I ningú sap quan podrà tornar.

Gairebé 2.100 vols han sigut cancel·lats i, tot i que encara és massa d’hora per fer números, ja s’estima que les pèrdues econòmiques potencialment es mouran entre els 10.000 i els 60.000 milions de dòlars. Totes les autoritats locals, estatals i federals d’emergència estan abocades amb la resposta al primer gran huracà de la temporada de l’Atlàntic que arriba als EUA, i també el ministeri de Defensa ha anunciat que té més de 7.000 soldats preparats per ajudar “des del nord, el sud, l’est i l’oest i per terra, mar i aire”. En caldran. ‘Florence’ ha arribat amb intenció de quedar-se.

El xef Jose Andrés torna a respondre

Després del terratrèmol d’Haití el 2010 i l’any passat, després del devastador pas de l’huracà ‘María’ per Puerto Rico, el xef espanyol José Andrés es va convertir en un referent d’ajuda humanitària, col·laborant amb cuiners i establiments locals per preparar i repartir menjars als afectats. Amb ‘Florence’, l’asturià, que la revista ‘Time’ va incloure aquest any en la seva llista de les 100 persones més influents del món, cimenta aquest estatus.

World Central Kitchen, l’organització que va crear, ha arribat a Carolina del Nord abans que l’huracà, armada de telèfons satèl·lit i generadors i experiència en resposta d’emergència. En els dies previs ha estat ja repartint menjars a un centre d’operacions d’emergències i a refugis al comtat de New Hanover, a un departament de policia i també a refugis de persones sense llar i altres organitzacions.


Tenen ja dues cuines a ple funcionament a Raleigh i Wilmington i preparen l’obertura d’unes altres tres i estan llestos per repartir més de 150.000 menjars sense necessitat de rebre recanvis. S’ha anunciat que José Andrés hi arribarà dissabte.

0 Comentaris
cargando