REFERÈNDUM AL REGNE UNIT

Des d'Alcossebre contra el 'brexit'

Una britànica resident a la localitat castellonenca porta als tribunals la sortida del Regne Unit de la UE

Wilson realitza continus viatges a Londres i Brussel·les i afirma que no se n'anirà d'Espanya «passi el que passi»

zentauroepp45017901 alcossebre  castell n 13 9 2018  internacional  susan wilson180915170725

zentauroepp45017901 alcossebre castell n 13 9 2018 internacional susan wilson180915170725 / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts
Nacho Herrero

Susan Wilson no oblidarà la nit del 23 de juny de 2016, la del referèndum del ‘brexit’. “Cap a la una vaig començar a tenir un mal pressentiment. Vaig estar tota la nit esperant una cosa que ho canviés tot però mai va arribar. A les sis, quan van anunciar els resultats, estava parlant amb una amiga que era allà i estàvem les dues plorant, sense poder creure el que passava”, rememora per a EL PERIÓDICO aquesta anglesa que porta 11 anys establerta a Espanya i que desd’Alcossebre (Castelló) lidera una denúncia contra la primera ministra Theresa May, amb què somien frenar el procés de sortida de la UE.

Explica Wilson que abans d’aquesta votació mai li va interessar la política i que després, “després de tres setmanes en xoc”, es va unir a ‘Bremain in Spain’ (una associació d’anglesos a Espanya per la permanència). Al setembre, ja estava al comandament.

La denúncia que firma es basa en el dictamen de la comissió electoral que va confirmar que la campanya per la sortida va superar el pressupost que tenia (per la qual cosa creuen que el resultat de la votació és qüestionable) i apunta que May va començar a negociar conscient de les irregularitats. “En els pròxims dies el Tribunal ha de decidir si anem a judici i creiem que decidirà a favor nostre”, afirma.

Aspiren que la justícia deslegitimi aquella votació i fins i tot que en demani una altra, com reclama la iniciativa. “L’opinió pública ha canviat perquè s’ha provat que la campanya pelbrexit brexitva trencar les lleis i perquè les negociacions van molt malament. Van dir que seria millor ser fora que dins, als sis mesos deien que seria igual, després d’uns altres sis mesos que seria igual però caldria esperar i ara ja hi ha qui diu que costarà 50 anys però que valdrà la pena”, recorda riallera.

Viatges a Londres i Brussel·les

Diu Wilson que no ha treballat “mai tantes hores” com en aquests dos anys. “No he tingut un dia lliure des de novembre”, apunta. Aquest atrafegament la porta habitualment a fer lobi a Londres i a Brussel·les, on diu que “en els últims dies l’ambient ha canviat”. “Hi ha més esperança que al final no hi haurà brexit. Tothom em diu que la porta està encara oberta. No volen que ens n’anem i si hi ha una via democràtica, i un referèndum ho és, serem benvinguts per quedar-nos-hi. Estaran enfadats però ens perdonaran. Això sí, no hi podrà haver més peticions; haurem de ser molt bons europeus”, explica divertida.

Sense acord amb la UE, creu que en la votació al Parlament britànic, el brexit es frenaria i portaria una altra consulta o eleccions. Però creu que passarà el mateix amb qualsevol tipus d’acord “perquè no hi ha majories suficient per treure-les endavant”. Tampoc el pla Chequers pla Chequersde May. “Ha sigut rebutjat per la UE i a ningú li agrada a la Gran Bretanya, a l’extrema dreta per no ser dur i a l’esquerra per ser-ho massa”, resumeix.

“Som mercaderia”

Wilson assegura que a la Gran Bretanya no preocupa gaire el futur del 1,2 milions de compatriotes que viuen a la UE perquè pensen que es van guanyar la incertesa a l’emigrar i diu que tots els seus drets “estan en risc”. “Certes coses han sigut acordades però no hi ha acord fins que no hi ha acord en tot. No hi ha garanties de res. Som mercaderia”, admet.

Diu que estan segurs que Espanya no els faria fora però no descarta que molts haguessin d’anar-se’n per qüestions econòmiques. Perquè la caiguda de la lliura, que val 40 cèntims menys que fa tres anys, resta valor a les seves pensions, perquè pot ser que hagin de pagar més per la sanitat i, sobretot, per les dificultats que tindrien els seus joves per fer negocis sense llibertat de moviments i capitals. I remarca que, contra la creença popular, només el 25% dels britànics que viuen a Espanya són jubilats.

Notícies relacionades

Molts han començat a pensar a adquirir la nacionalitat espanyola però també això implica problemes.”No es poden tenir-ne les dues i no sabem quines implicacions pot tenir el canvi. La meva mare té 88 anys i viu allà, si he de tornar i els estrangers no són benvinguts jo seré una altra espanyola provant d’entrar al país sense ingressos”, teoritza.

El que té clar és que no tornarà a viure al seu país “passi el que passi” el 29 març, el dia que s’ha de fer realitat la sortida del Regne Unit de la UE. Però creu que aquella nit no passarà res perquè abans guanyaran la batalla. “No ens n’anem”, afirma convençuda.