La missió de l'ONU desafia l'expulsió disposada per Ortega

Enmig d’una nova jornada de protestes contra Daniel Ortega i Rosario Murillo a Managua i Masaya, l’Alt Comissariat de les Nacions Unides (Oacnudh) va decidir desafiar l’ordre del Govern de donar per conclosa la seva tasca a Nicaragua. L’organisme continuarà monitorant una situació que considera més que preocupant.  “[Nicaragua] ja venia cobrint [des de Panamà] no és per la crisi última que hi ha un interès, això es feia des d’abans, i es continua fent després”, va assegurar el cap de la missió, Guillermo Fernández Maldonado. El seu informe, que va provocar la ira de l’orteguisme, havia comptabilitzat 300 morts i centenars de ferits des que a l’abril van començar les manifestacions en rebuig d’una reforma del sistema de Seguretat Social. L’Alt Comissariat va ser en els fets expulsat de Nicaragua i aquesta mesura va provocar la condemna de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), que funciona en el marc de l’Organització d’Estats Americans. 

La controvèrsia entre les autoritats nicaragüenques i l’ONU està lluny de tancar-se. Fernández Maldonado va tornar a assenyalar el Govern a l’expressar la seva inquietud peldesemparament de les víctimes de la repressió, que, en les actuals circumstàncies, no tenen dret a la “veritat, justícia i reparació”. Però Fernández Maldonado va tornar a desautoritzar la hipòtesi d’Ortega sobre la naturalesa del conflicte desencadenat mesos enrere i que està lluny de resoldre’s. A Nicaragua, va dir el representant de Nacions Unides, “no trobem cap indici d’un cop d’Estat, sinó d’una protesta cívica”. Fernández Maldonado va ser eloqüent en les seves declaracions a la revista ‘Confidencial’: “Un no envia a elements amb armes de guerra a reprimir una protesta social, fins i tot quan hi ha situacions de brot de violència es tracta d’un ús progressiu de la força, que és l’última instància, a més, utilitza personal entrenat, degudament identificat, i això no ha passat aquí”.

“Ningú vol organismes internacionals, perquè es converteixen en instruments dels poderosos, dels quals imposen les seves polèmiques de mort sobre els pobles del planeta Terra”, va dir Ortega abans que el seu govern va expulsar la missió de l’ONU. Pel diari ‘La Prensa’, l’expulsió de l’ONU “ha sigut una reacció irracional a l’informe” i una nova prova que “Ortega no accepta els fets, inventa la seva pròpia realitat alternativa en la qual totes les persones que se li oposen són terroristes”.

MARXA DE LES BANDERES

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

Amb els ecos de la polèmica de rerefons es va portar a terme diumenge la “Marxa de les banderes”. Milers de persones van tornar a demanar als carrers la dimissió del president i eleccions anticipades. Com era d’esperar, va acabar amb enfrontaments entre manifestants i encaputxats que van disparar trets des de camionetes identificades amb banderes roig-i-negres, els colors del Front Sandinista d’Alliberament (FSLN). Almenys dues persones van resultar ferides.

Alguns analistes creuen que el moviment de rebuig del Govern comença una altra vegada a despertar-se després de setmanes de falsa calma. Alejandro Bendaña va assenyalar a la seva columna publicada al setmanari opositor ‘Confidencial’ que l’orteguisme està afrontant una “derrota estratègica”.Bendaña observa la confluència de diversos factors: la “irrupció indetenible de la joventut” com una nova força “que ha despertat tota la població”, l’enfonsament del model corporatiu, el paper de l’Església Catòlica, la “creixent impaciència” de Washington i, alhora, “el divorci entre l’esquerra internacional i el règim orteguista”.