Efectes de la massiva migració

El Perú nega una «campanya d'odi» contra els veneçolans

El Govern li va respondre a Maduro, que havia denunciat que els seus connacionals eren blanc del racisme

La pressió per anar-se'n de Veneçuela troba un límit en l'obtenció del passaport

mbenach42000779 venezuelan citizens cross the simon bolivar international br180212173918

mbenach42000779 venezuelan citizens cross the simon bolivar international br180212173918 / GEORGE CASTELLANOS

3
Es llegeix en minuts
ABEL GILBERT / BUENOS AIRES

“Venecos” és la nova paraula de la discòrdia dins i fora del Perú. Per a alguns té ressonàncies negatives a l’hora de referir-se als430.000  migrants veneçolans que van arribar a aquest país expulsats per la crisi. Des de Caracas, Nicolás Maduro va parlar d’una campanya “d’odi” contra els connacionales que se’n van anar a Colòmbia i el Perú especialment, i va posar com a exemple el cas de 89 veneçolans que van arribar “desesperats” a l’ambaixada a Lima després d’enfrontar situacions de“racisme, menyspreu, persecució econòmica (i) esclavisme”.Les expressions de xenofòbia ja s’havien fet sentir a Panamà i, recentment al Brasil, on el Govern de Michel Temer va decidir militaritzar la frontera en l’estat de Roraima. Les autoritats d’un país d’immigrants com el Perú van voler desmarcar-se de qualsevol corrent de rebuig dels veneçolans. “La xenofòbia està descartada”,va dir el sotssecretari de Serveis Migratoris i Consulars, Enrique Bustamante. El seu país, va afegir, “va obrir les portes” a aquesta diàspora i “va crear un estatus particular”, amb referència al Permís Temporal de Permanència (PTP), que els permet treballar, estudiar i tributar. Per a Bustamante, els testimonis dels 89 veneçolans a qui va al·ludir Maduro “no s’ajusten a la veritat”. Va recordar en aquest sentit que més d’un terç dels veneçolans que van arribar per via aèria o terrestre han presentat sol·licituds per ser reconeguts com a refugiats.

CARACAS ES DEFENSA

L’ONU ha calculat en 2,3 milions l’èxode veneçolà des que l’economia va tocar un fons del que no pot sortir. El madurismo està convençut que, més enllà del col·lapse, hi ha una decisió política que ve dels Estats Units i busca provocar una crisi regional amb el massiu flux de migrants. El Govern veneçolà va anunciar que li demanarà a l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur), que es pronunciï sobre les mesures de protecció social que pren Caracas en defensa dels6.500.000   colombians, peruans i equatorians que resideixen en aquest país. L’Acnur, va dir el vicepresident de Comunicació, Cultura i Turisme, Jorge Rodríguez, ha d’“intervenir” i informar a Amèrica Llatina sobre els “milers de milions de dòlars” que tots els anys disposa Veneçuela “per atendre de manera digna” a aquests “refugiats”. Aquesta xifra, va dir Rodríguez, no inclou els xilens que el 1973 van fugir de la dictadura militar ni a “els qui van venir d’Europa” entreguerres.

EL DILEMA DEL PASSAPORT

Notícies relacionades

Més enllà de la polèmica sobre les raons de la massiva diàspora, la sortida de Veneçuela inclou un altre problema majúscul i té a veure amb l’obtenció del passaport. L’Assemblea Nacional (AN) va disposar dimecres passat que, “en vista de la incapacitat” de l’Estat per respondre a les demandes de la població, els passaports que estan vençuts o per vèncer siguin prorrogats per cinc anys. Però com l’AN està en conflicte amb el Govern i el Tribunal Suprem la va declarar en “desacatament”, el pronunciament és en els fets només retòric.

La crisi ha arribat al cor del Servei d’Identificació, Migració i Estrangeria (Saime) i des d’aleshores ja no s’emeten gairebé passaports: només es prorroguen dos anys els que van caducar. És clar que en un país dominat pel mercat negre sempre hi ha la possibilitat d’aconseguir aquest document per altres canals, tot i que a preus prohibitius: entre 700 i 5500 dòlars, segons la velocitat amb què se'l requereixi. El ministre de l’Interior, Néstor Reverol, va reconèixer que hi ha una xarxa mafiosa al voltant del Saime. El seu director, Juan Carlos Dugarte, va ser destituït el mes passat, i van ser arrestats diversos empleats. L’odissea del passaport no obeeix només a l’escassetat. Javier Antonio Vivas Santana va assenyalar al portal d’esquerres Aporrea que si s’entregués a tothoml que ho demanés, un 50% de la població “buscaria la manera immediata d’anar-se’n d’aquest avern”.