Praga commemora la seva primavera

Fa 50 anys, tancs soviètics van entrar a Praga per esclafar les reformes democràtiques del Govern comunista txecoslovac, donant pas a una sagnant ocupació les lliçons de la qual molts txecs temen que hagin sigut oblidades.

L’aniversari, marcat per cerimònies, exhibicions i pel·lícules sobre la Primavera de Praga i la brutal repressió que va començar el 21 d’agost de 1968, arriba en un moment de renovada influència per al Partit Comunista txec, marginat durant molt temps en la política nacional.

Prominents polítics de la Unió Europea van explicar que l’aniversari també va remarcar la necessitat de defensar avui dia la llibertat i la democràcia en un continent que enfronta una nova onada d’autoritarisme a l’Europa de l’Est alhora que Rússia busca recuperar amb tota la seva esplendor el seu anterior rol de potència mundial.

Atac sagnant

“Aquell 21 d’agost de 1968 va ser un cop a la cara”, diu Vladimir Hanzel, recordant la crua violència del dia que 200.000 soldats del Pacte de Varsòvia, majoritàriament soviètics, però també polonesos, hongaresos i búlgars, van entrar al seu país. Hanzel, que llavors era un estudiant de 17 anys, va dir que es va dirigir al centre de Praga, en contra del consell de la seva mare, on va veure com les tropes estrangeres atacaven el Museu Nacional amb metralladores al confondre l’ornamentat edifici amb una oficina governamental.

Enmig de la confusió general, mentre les tropes avançaven pels carrers de la capital, els ciutadans de Praga aixecaven barricades utilitzant tramvies i altres vehicles, cosa que va provocar que els soldats obrissin foc, i que matessin i ferissin desenes de ciutadans.

Una tímida obertura

Moscou, sota el poder del Partit Comunista, havia ordenat la invasió de Praga per posar fi a les reformes del Partit Comunista Txecoslovac, que havia apostat per una incipient obertura del sistema relaxant la censura i permetent alguns viatges a l’estranger, cosa que va permetre una llibertat més gran als mitjans de comunicació deixant, al seu torn, al règim exposat a patir acusacions de corrupció.

La inesperada invasió va posar fi a la política de “Socialisme amb rostre humà” del líder comunista txec Alexander Dubcek, donant pas a dues dècades més d’un govern totalitari que no va veure el seu final fins al 1989, amb les protestes pacífiques que van enderrocar al règim comunista.

Influència política de nou

Hanzel, que més tard va ser el secretari personal de Václav Havel, el primer president postcomunista del país, ha expressat ara la seva preocupació pel fet que, per primera vegada des de 1989, els comunistes txecs novament tornen a tenir influència política: al juliol van mantenir un lloc en el Parlament i van ajudar el Govern minoritari del primer ministre, Andrej Babis, a guanyar un vot de confiança. “És una de les grans paradoxes d’avui: els comunistes tornen a pressionar i a la gent no li importa”, va lamentar Hanzel.

Babis, en una entrevista amb Reuters el 31 de juliol passat, va afirmar que els comunistes d’avui eren un partit democràtic i que cap soci estranger havia expressat preocupació per tenir el seu recolzament ni per la seva presència en el Parlament. També va assegurar que el partit prorús i l’anti-OTAN no influirien la gestió en el Govern.

El temor de la UE

El 50é aniversari de la Primavera de Praga també coincideix amb les creixents preocupacions a Brussel·les i altres països de l’Europa occidental sobre l’estat de salut de la democràcia en els estats membres postcomunistes. En aquest sentit, tant la UE com grups prodrets humans han criticat les reformes judicials dutes a terme a Polònia i Romania, alhora que han alertat de la reducció de les llibertats dels mitjans de comunicació a Hongria.

A l’al·ludir a aquestes preocupacions, el veterà legislador de la UE i exprimer ministre belga Guy Verhofstadt va tuitejar aquest dimarts: “Fa 50 anys, l’Exèrcit Roig va aixafar les esperances de txecs i eslovacs que buscaven la llibertat i la democràcia. Els europeus ara han d’unir-se i rebutjar una nova onada d’influència autoritària que està soscavant les nostres societats de nou”.

Desconfiança cap a Rússia

Donald Tusk, president del Consell Europeu i exprimer ministre polonès, també va donar la seva opinió en el seu compte de Twitter: “El desig de llibertat i democràcia va sobreviure (a la invasió) i és l’essència del que uneix a Europa avui dia”.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Un altre llegat de la invasió liderada pels soviètics és la profunda desconfiança que genera Rússia entre moltes persones, tant a la República Txeca com a Eslovàquia, que es va dividir pacíficament el 1993, malgrat que alguns líders polítics advoquen per més llaços econòmics. El president txec Milos Zeman ha criticat en més d’una ocasió les sancions de la UE a Moscou, per més que el servei d’Intel·ligència txec ha alertat l’activitat d’espionatge rus en la política i els negocis al país.

“(Els russos) probablement avui no vindrien amb tancs, però hi ha altres maneres. Pensen que són un gran imperi”, afirma Dana Kyndrova, comissària d’una exposició de fotografies del 21 d’agost del 1968.