UN MAL DE CAP PER AL RÈGIM

Els militars jubilats a la Xina continuen donant guerra

Gairebé 60 milions d'exsoldats reclamen llocs de treball, pensions i cobertures socials al Govern

zentauroepp11447540 soldiers from the chinese people s liberation army  pla  air180817141433

zentauroepp11447540 soldiers from the chinese people s liberation army pla air180817141433 / JOE CHAN

4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

L’última amenaça a l’estabilitat social xinesa entona cants maoistes, oneja banderes amb la falç i el martell i vesteix atrotinats uniformes amb medalles al valor. Milers de militars van ocupar durant quatre dies una plaça de Zhenjiang (província de Jiangsu) el mes passat fins que la policia els va treure amb més delicadesa de l’acostumada. Denunciaven les promeses oblidades sobre llocs de treball, pensions i cobertures socials.

Les protestes d’aquests militars retirats anticipa la complexitat de les audaces reformes que afronta Pequín. El president, Xi Jinping, retallarà 300.000 dels 2,3 milions dels seus soldats per transformar un Exèrcit mastodòntic en un altre de més àgil, racional i adequat a les demandes bèl·liques actuals. Des de mitjans de comunicació militars s’ha alertat del risc d’inestabilitats no només en l’estament sinó en la societat si no es fan bé les coses. Els gairebé 60 milions de militars retirats són un caldo de cultiu potencialment fatal.

Dècades reclamant

Les reclamacions van començar dècades enrere i s’han intensificat en els últims temps. El 2006 es van ajuntar davant el Ministeri de Defensa en un desafiament inesperat pel seu simbolisme. Hi ha milers de protestes a la Xina cada any, però el qui i l’on d’aquella va sorprendre el Govern. Aquest any se n’han registrat algunes i no totes van ser sufocades amb tacte, cosa que va augmentar el sentiment d’injustícia. Molts són detinguts abans de trepitjar les oficines del partit, els més conspicus estan sota vigilància i es recorre a la repressió com a última opció, assenyala Neil Diamant, professor del Dickinson College de Pennsilvània i estudiós del fenomen. “Arrestos, promeses d’ajuts materials si tornen a casa... Pequín sap que les seves demandes no són sempre irracionals sinó legítimes i són lleials al partit. No és estrany que els líders negociïn amb els funcionaris locals al marge dels llocs de protesta”, afegeix. Són un peculiar problema per a Pequín: no són liberals reclamant reformes democràtiques a qui criminalitzar com a enemics del país, sinó paios que canten l’himne nacional, porten retrats de Xi o Mao i traspuen patriotisme.

L’onada de protestes va justificar la creació el març del Ministeri d’Assumptes de Veterans. Va ser presentat amb molta pompa, però no existeixen encara detalls sobre els seus fons o jurisdicció ni sobre com bregarà amb la problemàtica. Ara per ara només és una direcció a la qual dirigir les queixes (20.000 fins al juliol, segons xifres oficials) i l’entusiasme inicial ha virat cap al temor que no sigui més que una mesura cosmètica.

Recol·locats a les grans empreses estatals

Pequín solia resoldre el trànsit de les casernes a la vida civil fent-los servir en les paquidèrmiques empreses estatals o els sectors de l’acer i el carbó, que avui s’esforça a aprimar-se per qüestions mediambientals. Alguns s’han reciclat en un sector tan modern com l’economia compartida: Didi Chuxing, l’anàleg d’Uber a la Xina, dona feina a gairebé quatre milions. Però és improbable que el sector privat pugui absorbir-ne molts més quan l’economia ha deixat enrere els seus creixements espectaculars i competeixen amb milions de graduats universitaris anuals. El problema rau que Pequín delega el seu benestar en els governs provincials, però sense dotar-los de fons. 

Fang Yongxiang, segon del Ministeri d’Assumptes de Veterans, va demanar recentment mesura en les reclamacions i el final de les protestes massives. “Espero que cada exmilitar respecti la llei”, va dir en la vigília del Dia de l’Exèrcit amb la intenció que no la rebentessin amb mobilitzacions. També va prometre que serien prioritaris en les adjudicacions d’ocupació.

Sensació de desemparament

El gremi abriga la sensació que Pequín no retribueix amb justícia els seus serveis. El Partit Comunista ha apuntalat la seva legitimitat en l’èpica militar. Episodis com la Gran Marxa o la victòria contra els japonesos són encara glossats tot i que els historiadors menys entusiastes tendeixen a rebaixar la primera i a atribuir als nacionalistes de Chiang Kai Shek el gruix de la segona. Passa que les últimes conteses xineses són escassament èpiques i tossudament ignorades per la premsa oficial. Ni la breu guerra fronterera amb l’Índia del 1962 ni la vergonyant derrota contra l’extenuada Vietnam de 1979 van portar cap glòria que urgeixi recompensar.

Notícies relacionades

Diamant és escèptic amb les reformes. “Perquè els programes funcionin haurien d’estar vinculats amb les organitzacions de veterans, institucions legals, societat civil i comptar amb l’ajuda de l’Estat. Tot això falta ara. Ni tan sols hi ha una llei de veterans, i els tribunals són reticents a fixar una política i fins i tot a acceptar-ne els casos”, sosté.

Poca simpatia popular

Reben poca simpatia popular i tampoc han comptat amb representants en les altes esferes polítiques, ni en el Comitè Permanent ni al Politburó. Els veterans se senten abandonats i sols. Veuen el president en uniforme militar passant revista a les tropes i escoltant-lo parlar de la prosperitat del país i de la necessitat d’un Exèrcit fort mentre ells lluiten per unes engrunes. En joc no només hi ha la sacrosanta estabilitat social sinó els incentius als joves per allistar-se.