El Govern estudia multar amb 150 milions Autostrade SA

“No s’ha tractat d’una fatalitat, sinó d’un error humà”. Francesco Cozzi, fiscal de Gènova, és peremptori quan ofereix una primera versió oficial sobre l’enfonsament, dimarts, d’una part del pont Morandi de la ciutat. Els 200 metres desplomats del tram urbà de l’autopista A10 han causat fins aquest dimecres 39 morts, 16 ferits, la majoria d’ells greus, i un nombre indeterminat de desapareguts, que podrien ser 10. Un total de 650 persones més han hagut de ser desallotjades per un període que pot allargar-se durant alguns anys dels 11 edificis que s’aixequen just a sota d’una de les estructures del pont. El Govern ha decretat l’estat d’emergència a l’àrea de Gènova durant els propers 12 mesos.

 La tasca de recerca de les víctimes i retirada de runa prossegueix de forma intermitent, ja que el pilar que va quedar dret amenaça d’ensorrar-se, segons han explicat els bombers. El magistrat Cozzi resumeix la seva tasca judicial en una sola pregunta: “¿Per què ha passat? Hem de respondre a això”. No obstant, el Govern populista de Roma s’ha avançat a les investigacions i ha anunciat la seva intenció de retirar la concessió a Autostrade SA, la concessionària de l’autopista, i d’imposar-li una multa de 150 milions d’euros, tot i que és probable que no passi res fins que no hi hagi una investigació judicial en ferm i, potser, una primera sentència. 

La concessionària, en el punt de mira

Tot i això, el ministre de transport, Danilo Toninelli, ha posat en marxa l’aparell del seu ministeri, adduint que “en cas d’incompliment, és possible retirar la concessió i imposar una multa de 150 milions”. Luigi Di Maio, vicepresident del Govern pels indignats del Moviment 5 Estrelles (M5S), ha afirmat que “els responsables tenen nom i cognom i són Autostrade per Italia (SA)”, i acusa la concessionària de “no haver fet el manteniment”, per la qual cosa “abans de res els directius han de dimitir”. El mateix ha demanat el ministre de Transports. 

“L’abrogació de les concessions és el mínim que pot esperar-se”, ha deixat anar Matteo Salvini també vicepresident, per la Lliga, de l’Executiu de Roma, fent un pas més: “Atès que existeix un particular que sobre aquell pont ha ingressat centenars de milions d’euros sense fer el que havia de fer, aquest particular ha de deixar d’administrar aquesta autopista i rescabalar els italians”. Una cosa que d’acord amb les lleis no serà fàcil.

Beneficis multimilionaris

A Itàlia hi ha 6.000 quilòmetres d’autopistes de pagament en concessió de l’Estat, 3.000 de les quals estan en mans d’Atlantia (amb 2.000 km més en altres països). Aquest setembre la societat, el primer accionista de la qual és Benetton (30,2%), hauria d’ultimar la compra de l’espanyola Abertis. El 2017, Atlantia ha ingressat 5.900 milions d’euros, 2.900 milions des de començament d’any, mentre que ha fet inversions per 377 milions.

A les acusacions de l’Executiu, Autostrade SA respon que “el viaducte era controlat trimestralment i amb comprovacions suplementàries fetes per empreses i instituts líders al món” i que el resultat facilitat ha sigut sempre de “resultats tranquil·litzadors i adequats”.  No obstant, gràcies a la documentació aportada per la concessionària en un altre assumpte judicial, la situació podria ser diferent. 

Una gran degradació

El 2009, Autostrade SA garantia que el pont “necessita només, com totes les obres d’un cert relleu, d’un constant manteniment ordinari”. Però dos anys després la mateixa concessionària va reconèixer, en llenguatge burocràtic, que el pont “era sotmès a una intensa degradació”, per la qual cosa “des de fa anys és objecte d’un manteniment continu”. El mateix any la societat va prendre en consideració, en el context de diversos precs i preguntes del Parlament, la demolició del viaducte. Dimarts, dia de l’enfonsament del pont, el títol de la concessionària va perdre el 5,3%, equivalent a 1.100 milions d’euros, mentre les xarxes socials es desfogaven contra la família Benetton. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El pont Morandi constituïa un problema per a Gènova, fins al punt que hi ha en projecte una autovia elevada que no transcorri per sobre de la ciutat, tot i que la seva construcció pot portar uns 10 anys de feina, segons els experts.

Vius de miracle

Mentrestant, la ciutat, que compta amb el primer port d’Itàlia, pel qual arriben i surten el 50% de les mercaderies, segueix en estat de xoc per la tragèdia –entre els morts hi ha diverses famílies senceres que començaven les vacances– en els dos dies de dol declarats. Els que van aconseguir sobreviure de miracle, molts d’ells ingressats en hospitals, no acaben de sortir de la seva commoció. Com el Luigi, de 38 anys, el furgó de proveïdor de supermercats del qual es troba encara allà, motor en marxa, a un metre de l’abisme. “Havia disminuït la velocitat a causa d’un cotxe que m’avançava i el vaig veure desaparèixer davant dels meus ulls. Vaig clavar la furgoneta i vaig fugir”.