Aflora a Itàlia l'explotació laboral dels jornalers africans

Han mort per tres euros l’hora, el miserable preu que se’ls paga per jornades de 10 i 12 hores. En aquest temps, de vegades interminable, omplen entre 10 i 15 caixes de tomàquets per cap, la qual cosa equival a moure entre 3.000 i 4.500 quilos d’aquest producte. Al final del dia, esgotats, s’emporten entre 40 i 50 euros, menys les despeses del transport i l’entrepà. Així és la dura vida dels jornalers africans que treballen a la regió de la Pulla (al sud d’Itàlia), un col·lectiu que ha sortit a la palestra durant aquest agost no per les seves pèssimes condicions laborals sinó pels dos accidents de trànsit que es van carregar la vida de 16 d’ells.

Alguns d’ells dormien, esgotats. D’altres estaven regularitzats i d’altres eren il·legals. La majoria no portava documentació. Tornaven de collir tomàquets, els mateixos que, triturats, es compren al supermercat o en els centres comercials a un preu que oscil·la entre 0,75 cèntims i 1,3 euros. El mateix preu que fa 30 anys. I sense tenir en compte el codi ètic firmat el 2017 entre el Govern i les grans superfícies.

Dormir al ras 

Pel transport als camps de cultiu, aquests jornalers pagaven cinc euros per dia; per l’entrepà, tres. Per dormir en un lloc decent, 50 euros més al mes. També tenien una altra ‘alternativa’, molt més econòmicaperò per sota de l’humanament tolerable: dormir al costat de les pistes del vell aeroport militar de Borgo Mezzanone. Una opció totalment gratuïta i escollida ni més ni menys que per 3.000 d’aquests treballadors.

Són els “nous esclaus”, els ha definit Sergio Mattarella, president de la República. «Darrere d’aquestes morts hi ha una explotació laboral, no hi ha dignitat», va afegir el president del Govern, Giuseppe Conte, visitant aquelles terreson malviuen 20.000 bracers, un col·lectiu que arriba als 400.000 en tot Itàlia.A la Pulla hi ha registrades 27.000 indústries agrícoles, però només 80 estan inscrites en la xarxa laboral agrícola de qualitat. «Acabarem amb els guetos i les màfies dels capatassos», ha promès Matteo Salvini, ministre de l’Interior.

El poder de les grans distribuïdores

Darrere de la mort dels 16 treballadors hi hal’estrangulació de l’agricultura per part de la gran distribució, denunciada per Coldiretti, que agrupa 1,5 milions de petits i mitjans agricultors per compte propi. Però hi ha també la no aplicació d’una llei del 2016, que es va aprovar després que a Rosarno, a l’altre costat de la península, milers de ciutadans negres, esgotats per l’explotació, s’aixequessin per a una protesta que no tenia res a envejar a les dels esclaus del segle XVIII deportats de l’Àfrica. La primera llei contra el sistema de capatassos havia sigut aprovada el 2011.

Un informe de Coldiretti, titulatAgromafias y capataces, ofereix els detalls del preu «sense dignitat» que els ciutadans paguen per un envàs de tomàquet triturat i que val el 8% del preu que abona el ciutadà. La resta se l’emporta qui el distribueix (53%), l’envàs (10%) i els intermediaris. De manera que els agricultors, els propietaris de les furgonetes i els bracers es distribueixen el miserable 8%, sense el qual el súper no obtindria el 53% del preu final, ni el client un 3x2 de triturat.

Reclutament a dit

“Venc [als distribuïdors] les ampolles de tomàquet [de 770 mil·lilitres] a 44 cèntims i me’n costen 39, o sigui que guanyo cinc cèntims, una cosa útil només si, com nosaltres, elaborem 20 milions d’ampolles”.Ho explica Francesco Franzese, propietari de la indústria Fiammante di Buccino, que compra el 80% dels tomàquets de la regió.

La magistratura ha obert dos sumaris, perquè la mort dels jornalers ha evidenciat una cosa que ja era coneguda: un sistema d’explotació laboral basada en els capatassos. Són les persones que recluten al seu aire la mà d’obra, una selecció que cada vegada més se sol fer per WhatsApp.

Autobusos sense parada

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

La regió de la Pulla, a més, té aprovada una llei per organitzar un transport públic de jornalers cap als camps i, de tornada, als dormitoris, peròels agricultors no han indicat mai els llocs on establir les parades. D’aquesta manera, afavoreixen els transportistes de les furgonetes de segona, tercera i quarta mà. Algunes d’ells, amb matrícula de Bulgària, com era el cas de la que viatjaven els immigrants morts.

Es tracta d’un tràfic de treballadors en part controlat per les màfies locals, com també els camps de tomàquets, segons ha donat a entendre Salvini. Els difunts es deien Lhassam, Bafose, Erik, Khadim, Moussa, Ebere... Al juny, Soumaila Sacko va ser abatut per uns desconeguts a Gioia Tauro, terra de Ndrangheta, la màfia de Calàbria. Era un dels primers sindicalistes negresque treballava en aquest sector. Aboubakar Soumahoro, un altre d’ells, va organitzar dimecres passat una manifestació dels jornalers africans a què es van adherir els sindicats nacionals.