ELECCIONS LEGISLATIVES

Rashida Tlaib: la primera musulmana que arribarà al Congrés dels EUA

En un any de rècords de dones candidates, la filla d'immigrants palestins ocuparà un escó per Michigan

La seva victòria és molt més que simbòlica davant del discurs i les polítiques islamòfobes de Trump

zentauroepp44588818 file   in this nov  6  2008 file photo  rashida tlaib  a dem180809223524

zentauroepp44588818 file in this nov 6 2008 file photo rashida tlaib a dem180809223524 / Al Goldis

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Rashida Tlaib sol emocionar-se fins a les llàgrimes quan explica als votants o als mitjans la història del dia que, quan estava comentant amb el seu espòs una vinyeta publicada a l’‘USA Today’ en la qual bàsicament s’equiparava l’islam al nazisme, un dels seus dos fills li va dir: “No et preocupis, mama. Si algú em pregunta si soc musulmà mentiré i els diré que no”.

El petit ara no ha de tenir por, sinó orgull. Dimarts Tlaib es va imposar en les primàries demòcrates al Districte 13 de Michigan i, sense oposició formal de republicans o independents per a les eleccions legislatives de novembre, es dona per segur que aconseguirà un escó a la Cambra de Representants. La demòcrata socialista, representant de l’ala més progressista del partit, es convertirà en la primera dona musulmana que arriba al Congrés dels Estats Units.

Contra la retòrica i la política de Trump

Advocada de formació, nascuda fa 42 anys a Detroit i la més gran de 14 germans en un família de pares palestins emigrants, Tlaib ja havia fet història el 2008, quan es va convertir en la primera congressista estatal musulmana de Michigan, la segona a tot els EUA. Però el seu salt a l’esfera nacional és encara més significatiu, una fita més que simbòlica en l’època de Donald Trump, un president que no només ha tenyit el seu discurs de caires islamòfobs sinó que ha aconseguit posar en vigor un veto a l’entrada als EUA de ciutadans de set països de majoria musulmana (a més de nord-coreans i veneçolans).

“Combatré cada estructura racista i opressiva que ha de ser desmantellada, mereixeu alguna cosa millor del que tenim avui amb el nostre president”,va dir Tlaib a la matinada del 9 d’agost, adreçant-se als qui l’acompanyaven quan es va confirmar la seva victòria en les primàries, embolicada en una bandera palestina que li havia posat la seva mare.

No és un combat nou per a ella. Fa just dos anys, quan Trump era només candidat i Tlaib ja havia deixat el seu càrrec de congressista estatal, treballava per a una organització de justícia social i formava part del grup “Mares contra Trump”, va ser detinguda amb unes altres 11 dones per interrompre un discurs del llavors aspirant republicà a la presidència a Detroit. En el seu cas, va cridar a Trump preguntant-li si havia llegit la Constitució. “Estic orgullosa d’aquell moment, d’haver actuat contra la seva retòrica”, ha dit. “Era el més americà que podia fer”.

Capes d’identitat

Tlaib posa el focus de la seva candidatura en la defensa i l’impuls de valors i agenda progressistes, en la proximitat als votants, en el treball en la comunitat que ha centrat la seva vida fins ara. Però assumeix també que té“capes d’identitat”que marquen la seva figura política: dona, de color, mare, musulmana, palestina, àrab... “Soc fermament contrària a la guerra i crec que en bona mesura això està influït per la meva perspectiva com americana palestina amb amics i família a l’Orient Mitjà”, deia recentment a ‘The New Republic’. “He vist de primera mà el devastador que és el conflicte militar i crec que si més membres del Congrés coneguessin de fet les realitats de la guerra i dels canvis de règim no serien tan insensibles sobre llançar bombes en països distants. Hauríem d’estar resolent els nostres problemes amb diplomàcia, no elevant el nostre pressupost de despesa militar”.

Notícies relacionades

No fuig, en qualsevol cas, de convertir-se en emblema. Ella és la més destacada de les més de 90 persones musulmanes, majoritàriament demòcrates, que en aquest cicle electoral aspiren a càrrecs locals, estatals i federals. A més, dona la benvinguda a canvis de gènere en la política dels EUA, on actualment les dones continuen infrarepresentades, ocupant per exemple només el 20% d’escons a la Cambra Baixa i el 23% del Senat.

Personalment ha parlat en més d’una ocasió de Trump i el seu ascens a la presidència com “la Batseñal” (la imatge que als còmics del superheroi es projecta i serveix per dir-li quan se’l necessita) que ha activat moltes dones a buscar càrrecs polítics per aturar, combatre i contrarestar les polítiques regressives de l’Administració. I el triomf de Tlaib arriba en un moment en què aquesta activació està deixant altres marques històriques: 11 dones optaran a càrrecs de governadora al novembre, batent el rècord de 10 de 1994, i almenys 185 lluitaran per escons a la Cambra Baixa, més que les 167 que ho van fer el 2016.