El Govern argentí descarta un referèndum sobre la despenalització de l'avortament

Els ecos del rebuig per part del Senat de la llei per despenalitzar l’avortament són lluny de silenciar-se a l’Argentina. La imatge de milers i milers de dones emportant-se a casa seva el gust amarg de la frustració han situat el Govern de dretes del president Mauricio Macri davant d’un difícil dilema. El mandatari ha afavorit el debat parlamentari però mai ha ocultat el seu rebuig de la reforma. De fet, el 80% dels senadors macristes van votar en contra.

En tot cas, el Govern ha deixat ben clar aquest dijous que no té la intenció de convocar una consulta popular perquè la població decideixi sobre la interrupció voluntària de l’embaràs. Les enquestes asseguren que un 70% de les dones votarien a favor. El diputat de Canviem (oficialisme) Daniel Lipovetzky va ser qui va proposar sotmetre la llei a referèndum popular quan va veure que seria rebutjada a la Cambra alta. “Nocreiem que sigui una opció”,ha assenyalat sobre la consulta el cap del Gabinet de Ministres, Marcos Peña. La dona de Peña va participar en la manifestacions a favor de la despenalització que es van desenvolupar al voltant del Senat el dia de la votació, una mostra més de la gran divisió que genera aquest tema entre els argentins.

El Govern intueix que ha de donar alguna resposta a aquesta majoria de dones partidàries de reformar la llei. Per això Peña ha dit que l’Executiu no descarta eliminar les condemnes a presó per a les dones que avortin. Això podria produir-se d'aquí dues setmanes, quan està previst que el Congrés discuteixi la reforma del Codi Penal vigent.

El fantasma de la presó

Membres del moviment feminista han pres nota ràpidament de les paraules de Peña però per recordar que, si bé el fantasma de la presó deixaria de rondar sobre les que decideixen interrompre l’embaràs, en res canviaria el caràcter clandestí de la intervenció sobre els seus cossos. El paper de l’Estat quedaria fora de les discussions sobre un problema majúscul. Sense polítiques públiques que incloguin la gratuïtat de l’avortament legal i segur, només se’n beneficiarien aquelles dones que poguessin pagar la intervenció fora del país o en clíniques que dissimulen els procediments. La majoria de les 500.000 dones que es calcula que cada any avorten clandestinament a l’Argentina, continuarien acudint a quiròfans precaris o improvisats.

Per això, tard o d’hora, el tema haurà de tornar a ser debatut al Congrés. "Trenta-vuit senadores i senadors han desatès el crit de milions de dones, però a l’'onada verda' no la poden frenar”, ha dit Victoria Donda, una diputada que va néixer en un camp de concentració durant la dictadura i que té els seus pares desapareguts. El senador peronista Miguel Pichetto els ho va explicar als seus col·legues d’una altra manera: “El 'no' venç aquesta nit, però el futur no els pertany”.D’acord amb Alejandra Dandan, de l’influent portal 'El cohete a la Luna',“els geronts van guanyar un any”. A l’Argentina s’ha operat un profund canvi cultural.

Fa set anys que la llei d’interrupció voluntària de l’embaràs es presenta sistemàticament cada vegada que s’inicia les sessions del Congrés. Però no ha sigut fins a aquest 2018 quan s’han creat les condicions perquè s’hagi pogut tractar i discutir a la Cambra de diputats, on el mes de juny passat va obtenir el vistiplau dels parlamentaris.

En la votació de la matinada d’aquest dijous en el Senat, la reforma es va frenar per tan sols set vots. Si hagués sortit el 'sí' el país s’hauria convertit en el tercer de l’Amèrica Llatina en permetre a les dones decidir sobre el seu cos amb finançament del sistema de salut estatal. La pressió de l’Església sobre els legisladors ha fet efecte.

Ruptura generacional

Quan la pissarra del Senat va mostrar la victòria del “no” a la llei, els defensors de“les dues vides”que s’havien concentrat davant del Congrés es van abraçar, van resar i es van encomanar una altra vegada al cel. Separats per una llarga tanca i un bon nombre de policies dels partidaris de la despenalització -els que formen part de l’anomenada ‘onada verda’- es distingien pels seus crucifixos, imatges religioses i, sobretot, perl’escultura gegant d’un fetus que era venerat com si es tractés d’un tòtem.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Els crits eixordadors van venir de l’altre costat i també es van escoltar dins del recinte.  En aquests carrers embotits, sota la pluja i un fred hivernal impietós, els participants de l’'onada verda'  van prometre tornar a sortir quan sigui necessari. Mares, filles, àvies i netes. “La revolució de les filles va implicar una ruptura de gènere i generacional”, ha assenyalat Luciana Peker, del moviment feminista. La mitjana d’edat de les senadores i senadors és de 57 anys. 

La senadora i expresidenta del país, Cristina Fernández de Kirchner, que té 65 anys i que durant el seu mandat es va negar a impulsar la llei, va dir durant l’acalorat debat que va canviar d’opinió al constatar la potència del que passava als carrers. Però, com reconeix Peker, “les noies avorten, però no voten; els senadors voten, però no avorten”.