Trump pressiona l'Iran amb noves sancions econòmiques

El discurs de Donald Trump respecte a l’Iran va i ve. Fa dues setmanes, via tuit, el president dels Estats Units que al maig va treure el seu país de l’acord multilateral per frenar el programa nuclear militar de Teheran firmat el 2015 va advertir de “conseqüències històriques” si seguien les amenaces als EUA. La setmana passada, en canvi, va sorprendre oferint reunir-se amb els líders iranians “sense condicions prèvies”.Les accions, no obstant, diuen més que les paraules i la reimposició de sancions anunciada aquest dilluns per Washington confirma la determinació de Trump de pressionar l’Iran per aconseguir el que la seva Administració defineix com “un canvi de comportament”.

Un minut després de la mitjanit de dimarts entra en vigor la primera ronda de càstigs econòmics i comercials que havien quedat en suspens quan Barack Obama va estampar la seva firma en un acord que van ratificar també els altres quatre membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (la Xina, Rússia, França i el Regne Unit), Alemanya i la Unió Europea. I a partir d’aquell moment l’Iran tindrà prohibit utilitzar dòlars, la divisa més comuna en operacions globals tant financeres com de petroli. Així mateix, Washington prohibeix les vendes de cotxes iranians i el comerç amb or, metalls preciosos, alumini, acer i carbó i revoca permisos per importar als EUA catifes i aliments iranians.

Es tracta d’un primer paquet de sancions a què està previst que d’aquí a 90 dies continuï un altre encara més dur que tancaria a l’Iran el mercat global de petroli i vetaria totes les transaccions amb el seu banc central. I ja abans fins i tot de l’entrada en vigor de tots dos, la consciència d’un retorn de Washington a polítiques d’aïllament i pressió ha colpejat l’economia iraniana i ha provocat una seriosa devaluació de la seva moneda, el rial.

El president de l’Iran, Hassan Rouhani, ha criticat la mesura nord-americana, que ha qualificat de "guerra psicològica". Els EUA "pretén llançar una guerra psicològica contra la nació iraniana i provocar enfrontaments entre els iranians", ha afirmat Rouhani en unes declaracions a la televisió.

A la recerca d’un nou acord

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

A Trump no li importa que l’Agència Internacional d’Energia Atòmica asseguri que l’Iran ha mantingut la seva part del pacte. Insisteix que aquest acord estava “podrit” i demostra apostar per tornar a la pressió per aconseguir renegociar un acord perquè inclogui no només el programa nuclear militar sinó també proves amb míssils balístics. Es busca també frenar les accions polítiques i el pes a la regió de l’Iran, que Mike Pompeo, secretari d’Estat dels EUA, insisteix a definir com "l’Estat més gran espònsor global de terrorisme". Aquesta meta és compartida per l’Aràbia Saudita i Israel, des d’on Benjamin Netanyahu ha sigut dels primers a aplaudir la reimposició de sancions.

Aquestes, no obstant, no només afecten l’Iran i intensifiquen la bretxa que Trump està obrint amb la Unió Europea i altres aliats que van firmar el pacte multilateral. Inclouen, per exemple, la revocació de permisos perquè l’Iran compri avions europeus i parts (dies després, justament, que es completés la compra de cinc aeronaus). I tot i que l’Administració nord-americana assegura que la seva línia de pressió ja ha fet que 100 companyies internacionals redueixin o directament tanquin les seves operacions amb l’Iran, Brussel·les i Londres planten cara. Aquest dilluns han anunciat la firma d’un “estatut de bloqueig”que intentarà protecció legal a transaccions econòmiques i comercials. “Estem decidits a protegir operadors econòmics europeus que fan negocis legítims amb l’Iran segons la llei europea”, han declarat en un comunicat.