EL DRAMA DELS REFUGIATS

Així és un desembarcament d'immigrants a Lesbos

La tensió s'allibera de maneres incomptables entre el mig centenar de persones acabades d'arribar a terra ferma

El caos organitzatiu és tan flagrant que fins i tot les oenagés divisen les arribades abans que les forces de seguretat

llegada-molivos-grecia / periodico

5
Es llegeix en minuts
Víctor Vargas Llamas
Víctor Vargas Llamas

Periodista

ver +

Fa més de tres hores que la selecció belga ha mossegat la pols contra França i allà segueix, devastat i trencat, tan sotmès que fins i tot costa veure el 10 de Hazard estampat sobre la seva esquena. Es parapeta rere una taula atapeïda de gerres de cervesa mentre dos correligionaris proven d’evacuar-lo com sigui d’una semidesèrtica terrassa a Metimna, un dels privilegiats enclavaments turístics al nord de l’illa grega de Lesbos. A pocs quilòmetres d’allà, apareix el revers de la moneda entre la penombra d’una platja, on l’eixerit tragí d’una menuda samarreta de Van Persie acapara l’atenció per la precocitat amb què és capaç de llançar-se el seu equip a l’esquena.

A penes mitja dotzena de milles separen la costa turca de l’illa de Lesbos

No, ni el golejador holandès va ser al Mundial de Rússia ni la seva selecció tenen cap culpa del neguit etílic belga. En el particular partit que afronta la mini rèplica del davanter neerlandès, l’adversari llueix l’escut de tot un continent, la defensa a esquivar atresora la tecnologia més sofisticada i el trio arbitral que jutja l’esdevenir de la contesa respon al caprici del vent, la volubilitat de la marea i la potencial indiscreció de la llum de la lluna. En el partit en el qual l’equip de Van Persie entra en lliça la matinada de l’11 de juliol el que es despatxa no té res a veure amb l’orgull patri, sinó amb la vida.

Tensió

El centelleig delsmòbils  marca el rastre fins al mig centenar d’immigrants nouvinguts territori europeu. Uns truquen a la família a països llunyans, altres als amics dels quals hores enrere es van acomiadar a la costa turca, tan pròxima que s’aprecia fins i tot en una nit tancada com la d’avui. Sorprèn l’enteresa d’alguns d’ells, com si ja tinguessin molt clar el que els esperava en la travessia de mitja dotzena de milles des de territori otomà, com si ja haguessin sigut més d’una vegada els destinataris d’aquesta comunicació per confirmar que tot havia anat bé. Avui, per fi, són ells que donen les bones noves.

Una família de nouvinguts a territori europeu. / JUAN JOSÉ LLAGUNO / ÀNGELS BOSCH

Però fins i tot entre l’alegria d’haver esquivat la primera part del que creuen un somni, potser quan molts d’ells, ara sí, s’atreveixen a adonar-se que podien haver-hi deixat la vida en l’intent, o quan a d’altres els acoquina la idea de tot el desconegut que els espera, llavors sí, es desborda la tensió de totes les maneres que es puguin imaginar. Un gira el coll a un i altre costat, frenètic, com convençut que no pot haver anat tan bé, gairebé esperant que una cosa dolenta surti d’entre els matolls; d’altres esgoten un cigarret després de l’altre, incapaços de controlar la tremolor a les seves mans, i de fons, l’angoixa dels més petits sembla retroalimentar-se fins que s’orquestra un plor tan coral com estremidor.

Els cooperants alternen cada 15 dies per alleujar l’impacte del drama humà

I allà continua el nostre Van Persie, que mostra les seves credencials: explica que es diu Suhel, que té 11 anys i ha viatjat des de Birmània amb la seva mare i un altre germà, i que és l’únic dels tres que parla anglès. Respon amb un somriure nerviós, com si li costés desposseir-se de l’injust llast de ser l’improvisat cap de família. I per fi es permet el luxe d’exhibir la fragilitat que ningú li hauria d’arrabassar a aquesta edat, només després d’escoltar unes quantes bromes i una sincera benvinguda a Europa. Llavors, Van Persie també allibera la tensió i s’abraça al desconegut com si fos de la família, amb tanta força que sembla que ha marcat el gol que decideix el Mundial, el seu Mundial. La seva mare, que no perd ull de l’escena, el treu del seu moment d’eufòria, demanant-li que el posi al dia del que parla amb aquest estrany, advertint-li, potser, que no és bona idea ser tan confiat.

Recel

El recel impregna els primers passos de molts dels migrants, fins i tot quan dos voluntaris d’una oenagé els apropen sucs, barretes energètiques i mantes tèrmiques. Els cooperants són britànics i diuen que solen rellevar-se cada dues o tres setmanes, necessitats d’obrir finestres per airejar tanta misèria humana acumulada a la retina i al cor. Mentre s’expliquen, una patrullera de Frontex, la guarda costanera de la UE, solca les aigües pròximes a la platja, imponent, majestuosa, però més de 15 minuts després que els cooperants descobrissin l’arribada dels forans.

Uns migrants consulten el mòbil a la seva arribada a Lesbos. / JUAN JOSÉ LLAGUNO / ÀNGELS BOSCH

Els voluntaris expliquen que és molt habitual que ells arribin abans que els vaixells militars comunitaris gràcies a un sistema de guaites en el qual es coordinen les diferents oenagés presents a l’illa. El modest afany d’unes organitzacions humanitàries guanyant la partida a la pomposa posada en escena de la UE que, una vegada més, dissimula molt malament el seu afany de mirar cap a una altra banda. Ho sap bé el veterà policia que acudeix en solitari al rescat en terra ferma. Sembla gairebé avergonyit al comprovar que fins i tot les entitats sense ànim de lucre desplacen més personal i s’organitzen millor que les forces de seguretat, per més que tant uns com d’altres saben perfectament quins són els punts calents on arriben els migrants. 

Tarifes fluctuants

Completa l’assistència un observador de lesNacions Unides, credencial al rest. Pot comprovar sobre el terreny la presència d’armilles inflables que han utilitzat els migrants i que allà segueixen, refulgint en la foscor, a diferència de l’embarcació de plàstic que han punxat tot just arribar a terra ferma. “Per si de cas els militars tenen la temptació de fer-te tornar a Turquia si no hi ha testimonis...”, aclareix un nano del Gabon que assegura haver pagat en origen. Tal és la por que té a les màfies i al que li puguin fer a la seva família o a ell mateix que, amb un francès i una educació exquisits, prega no entrar en detalls sobre el cost dels foscos serveis.

Un jove tem tant les màfies que ni s’atreveix a explicar el cost del viatge

Notícies relacionades

Els preus que cobren les màfies varien en funció de factors com la pressió policial que hi hagi en aquell moment, el volum de demanda i la procedència del migrant: si ve d’un país amb més possibilitats econòmiques i en guerra, els honoraris augmenten. Compleix amb aquestes directrius Síria, els ciutadans de la qual poden arribar a abonar entorn de 3.000 euros, el límit d’una forquilla que es rebaixa fins al miler d’euros per alsafganesos i altres nacionalitats, segons coincideixen veus policials i d’oenagés.

Dos  vehicles van completant els viatges per portar els migrants a un centre pròxim, on podran descansar i alimentar-se en condicions abans que els traslladin al camp de refugiats de Moria. Allà, Van Persie i els seus jugaran a domicili una nova competició, contra un adversari tan poderós com desconegut: el de la burocràcia i la vergonyant desídia d’Europa. Un derbi que hauran de disputar diàriament i en el qual el que estarà en joc serà la seva pròpia supervivència.