Cinquè Manament 2.0

Aquest Papa té alguna cosa de Barack Obama. Va arribar embolicat en una aura de modernitat gairebé revolucionària; semblava que anava a posar potes enlairel’ordre eclesial conegut.Era la reedició religiosa d’una il·lusió (òptica) col·lectiva, la del Yes we can del primer president negre de la història dels EUA. Hi havia en els dos casos més necessitat de somiar per la nostra part que capacitat real de canvi per la seva.

Obama va tenir al davant, durant sis dels seus vuit anys a la Casa Blanca, un Congrés dominat pelsrepublicans, que li van bloquejar totes les seves iniciatives, inclosa una tímida sanitat universal. Francesc s’enfronta a una burocràcia interna que deixa als republicans en aprenents en l’art gatopardià del tot canvia perquè res canviï. Es diu cúria, i és el centre de comandament, el poder real al’Església. 

Han passat cinc anys des de la seva proclamació com a pontífex, el 13 de març del 2013, i van poder ser més si no li hagués guanyat la votació el conservador Joseph Ratzinger el 2005. Francesc ha agitat tres pilars del que es considera la tradició cristiana, més amb bones paraules i gestos per a la publicitat que amb fets: pederàstia, homosexualitat (poden anar al cel) i ara pena de mort.pena de mort

Referència

El nou catecisme afirma que la pena de mort és “inadmissible en qualsevol circumstància” perquè “atempta contra la inviolabilitat i la dignitat de la persona”.L’Església  ha tardat XXI segles en assolir aquesta rotunditat, però està bé, la missió de tota autoritat espiritual és servir de referència.

Aquest tomb doctrinal no tindrà efecte immediat ni real als 23 països, inclòs l’EUA de Trump (In God We Trust, diu en el seu paper moneda), que van dur a terme execucions el 2017. No provocarà caigudes del cavall entre els seus defensors, però és un pas en la necessitat d’impulsar una reeducació global en el respecte delsdrets humans, una mica essencial en el tracte del fenomen migratori.

El canvi en el catecisme deixat per Joan Pau II és profund en aquest aspecte. S’afegeix a la tendència general en favor del’abolició. Entre els seus defensors hi són els EUA, la Xina, l’Iran i l’Aràbia Saudita, entre d’altres. Fins ara, la doctrina eclesial considerava que la pena de mort podria ser “una resposta apropiada per a la gravetat de determinats crims”. La nova redacció tanca el debat. Ja tenim un Cinquè manament 2.0 que acaba amb les excepcions i les interpretacions.

Per tirar-lo endavant, el Papa ha hagut de doblegar aquesta cúria instal·lada en el no preventiu. Com en la política espanyola hi ha diverses faccions que només pensen a assolir el poder per al seu benefici, la qual cosa, en aquest cas, diu bastant poc de la confiança de la cúria en el premi celestial.

Pederàstia

Més problemes té Francesc en el maneig de la xacra de la pederàstia, que és un problema estructural de l’Església perquè incloul’encobriment com a sistema operatiu. Els depredadors no van ser denunciats ni entregats a la justícia, en la majoria dels casos se’ls va canviar de diòcesi, donant-los l’oportunitat de delinquir de nou.

El Papa s’ha mostrat inflexible en públic, i una mica menys en privat, sobretot en el cas de Xile. Allà va defensar el bisbe Juan Barros, acusat d’encobrir pederastes. Això va provocar la dimissió en bloc dels bisbes xilens i va forçar Francesc a demanar disculpes, parlar amb les víctimes i canviar de rumb.

Notícies relacionades

Israel: un, gran i jueu

Vagi-se'n, senyor Daniel Ortega

No són casos aïllats, és una pandèmia. Han caigut importants cardenals, com l’australià George Pell, exnumero tres del Vaticà, i el cèlebre Bernard Law, la política d’ocultació de pederastes del qual va ser denunciada per The Boston Globe, investigació que va crear Spotlight, Óscar a la millor pel·lícula de 2015. El tercer gran cas és el del cardenal Thedore McCarrick, arquebisbe emèrit de Washington, que ha renunciat al seu escó a l’escola cardenalícia. McCarrick no anirà a la presó. El Papa el condemna a portar una vida d’oració i penitència, la qual cosa resulta estranya perquè aquesta és la base del sacerdoci.

El món es mou a gran velocitat. Cada avenç de la ciència suposa un revés per al relat delsllibres sagrats, més pròxims a la metàfora que al rigor. Per això, l’Església se sent assetjada en aquest món modern i és poc inclinada als canvis. La cúria entén que qualsevol concessió seria presa com a signe de debilitat. Benet XVI, considerat un intel·lectual brillant, centrava la seva croada en el laïcisme, al qual considera l’origen de tots els mals. Al segle XIX es denunciava el liberalisme i la democràcia. L’enemic és mutant i extern, quan la realitat és que canvia poc i és intern.