DRETS HUMANS

Arrestat un cèlebre dissident xinès mentre era entrevistat en directe en televisió

L'octogenari Sun Wenguang està desaparegut des que la policia va interrompre l'emissió

zentauroepp44527908 file  this file photo taken on august 28  2013 from afp vide180803111120

zentauroepp44527908 file this file photo taken on august 28 2013 from afp vide180803111120 / TANIA LEE

3
Es llegeix en minuts
ADRIÁN FONCILLAS / PEKÍN

En la democràcia saps que qui truca a la porta a les sis del matí és el lleter, definia Churchill. També a la Xina hi ha certeses. Si truquen a la porta mentre critiques el Govern en una televisió estrangera, saps que és la policia. Li va passar ahir a la nit a Sun Wenguang, un tossut dissident octogenari. La detenció en directe revela, com va aclarir el presentador, la situació dels drets humans a la Xina.

Sun estava sent entrevistat per telèfon en el programa vespertí en mandarí de Voice of America, una cadena sufragada amb fons públics i atrafegada en ficar el dit a l’ull a tots els règims hostils a Washington. Debatia sobre la “diplomàcia de llençar els diners”, en al·lusió als ajuts xinesos a l’Àfrica, quan va canviar sobtadament de tema. “Aquí son una altra vegada. En son quatre, cinc, sis. ¿Què? ¿He dit alguna cosa dolenta? Escolteu el que he dit. Aquí hi ha gent pobra, no llencem els diners a l’Àfrica. Els vuit que sou aquí, escolteu: llençar els diners no és bo per al nostre país ni per a la nostra societat”, segueix l’entrevistat cada vegada més alterat. “¿Què feu? ¿Què feu? Això és il·legal, no podeu entrar a casa meva. ¡Estic exercint la meva llibertat d’expressió!”. S’escolten uns sorolls sords, probablement d’un forcejament, i després el silenci.

Es desconeix on és Sun. No contesta a les trucades ni els missatges a les xarxes socials de la cadena i les fonts oficials no ho han aclarit. Alguns asseguren que està en arrest domiciliari; d’altres, en un hospital militar.

Escrit molt crític

Sun havia publicat a internet un escrit molt crític en vigílies del recent viatge presidencial a l’Àfrica. En el programa no discutia la diplomàcia d’acostament i amistat, però plantejava l’evident pregunta de per què la Xina rega d’inversions i crèdits barats el continent negre quan encara té deures pendents al seu país.

“La Xina té una gran població i molts encara viuen amb necessitats. Necessites pensar en la teva pròpia capacitat econòmica abans d’ajudar els altres. Si et falta capacitat per fer les coses que intentes, millor no les facis”, va explicar. El raonament pot ser fàcilment entès com una crítica a la Nova Ruta de la Seda, el megaprojecte amb el segell de Xi que aixecarà infraestructures per mig món i greixarà el comerç xinès. L’assumpte, doncs, és seriós.

Sun ha sigut una pedra a la sabata del Partit Comunista de la Xina durant més de mig segle. Pocs dissidents mostren més tenacitat en la seva biografia. El professor jubilat de Químiques a la Universitat de Shandong ja va ser empresonat durant la Revolució Cultural (1966-1976) per “discursos contrarevolucionaris”. El 1978 va ser condemnat a set anys per criticar Mao Tse-tung i rehabilitat quatre després.

Anys enrere va firmar la cèlebre “Carta 08” que exigia reformes democràtiques amb el Nobel de la pau Liu Xiaobo. Entre els seus llibres figura l’eloqüent ‘Cent anys de desastres: des Mao a Jiang Zemin’, publicat el 2004 a Hong Kong. El Govern li va retirar el passaport, per tant, no pot visitar a la seva família a l’estranger ni va acudir a la cerimònia del Nobel de Liu. La universitat de Shandong li va reduir recentment la pensió.

Notícies relacionades

El seu recent escrit difós a internet no només qüestionava la política xinesa a l’Àfrica. També el president i les seves ànsies de concentrar el poder en magnituds maoistes. Molts intel·lectuals i acadèmics raonablement satisfets amb el règim van criticar, amb major o menor empenta, la recent eliminació de mandats presidencials que contemplava la Constitució.

La pujada al poder de Xi Jinping no només va augmentar el control a la societat civil. També ha jubilat un cert tacte i discreció amb què abans es feien aquestes coses. La detenció en directe d’un ancià suposa el menyspreu absolut per les formes i el què diran.