Alemanya crearà el seu propi Podem

Moltes persones a Alemanya han somiat amb el final d’Angela Merkel. Després de 13 anys d’infrangible regnat, part de l’esquerra alemanya confia ara a aprofitar la pitjor crisi política de la cancellera per fer-li ombra. Això és el que proposa #fairLand (país just), un moviment transversal que vagi més enllà dels partits i aglutini el progressisme germànic per impulsar una nova agenda social.

Amb Podem o la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon com a referents, aquesta fórmula pretén agrupar sota un únic paraigua socialdemòcrates (SPD), Els Verds i L’Esquerra, que en els últims anys s’han vist incapaços de fer front al lideratge conservador de Merkel, i rellançar un missatge social. "Hi ha una majoria social favorable al desarmament, les pujades salarials, la millora de les pensions, impostos justos i més seguretat; però no una coalició de partits majoritària", denuncia el manifest, filtrat al diari Spiegel el maig passat.

Recuperar vots

Darrere d’aquesta idea hi ha Oskar Lafontaine i Sahra Wagenknecht. Ell, expresident del SPD i fundador de L’Esquerra; ella, líder del grup parlamentari esquerrà. A més de la seva relació sentimental, la parella insisteix que la creació d’aquest moviment encapçalat per "grans personalitats" és l’eina per canviar el panorama polític alemany, marcat per un profund gir conservador. Tot i que es va esmentar per primera vegada el novembre de l’any passat aquest moviment suprapartidista es presentarà en societat al setembre.

La proposta també neix per contrarestar l’auge de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). Simptomàtic del que la filòsofa política Nancy Fraser ha anomenat "crisi del neoliberalisme progressista", el populisme xenòfob ha sabut captar en massa el vot protesta d’antics socialdemòcrates i esquerrans colpejats per la desigualtat, una cosa que es repeteix per tot Europa i els Estats Units.

Esquerra dividida

Com ha passat històricament, la unió entre forces polítiques d’esquerra sembla una quimera. Més que celebrar-ho, molts sectors progressistes han criticat la proposta de Lafontaine i Wagenknecht, dues figures que desperten molts recels pel seu oportunisme, fins i tot entre les seves pròpies files. ¿Un moviment social no hauria de ser impulsat pel carrer  en lloc de des de les elits? Els altres líders de l’Esquerra, Bernd Riexinger i Katja Kipping, han rebutjat la proposta.

Notícies relacionades

Angela Merkel, la invencible

La ultradreta li amarga la victòria a Merkel

Tot i que les tres formacions governen juntes a Berlín en l’anomenada coalició vermella-vermella-verda, la capital és una excepció progressista en un país conservador encara molt fragmentat. A escala nacional aquest pacte sembla una utopia, ja que els antics estats capitalistes reneguen de les arrels postcomunistes de L’Esquerra mentre que aquesta ho fa de la proximitat dels seus dos presumptes socis amb Merkel. L’Esquerra, de fet, va néixer com a escissió crítica de les reformes neoliberals impulsades per SPD i Verds quan van governar el país junts. Així, les seves diferències semblen molt més grans que la seva oposició a la cancellera.

Aquestes discrepàncies s’evidencien encara més al parlar de política migratòria, un tema que ha polaritzat Alemanya donant ales a la ultradreta i que l’esquerra no ha sabut capitalitzar. La mateixa Wagenknecht va veure el 2016 com un manifestant li estampava un pastís a la cara per les seves crítiques a l’acollida de refugiats. Així, no és estrany que el manifest se centri en qüestions socials, un aspecte que, a priori, uneix més que divideix. Tot i que el projecte sembla néixer mort, part de l’esquerra continua somiant desbancar Merkel.