Trump allarga el drama de pares i fills immigrants

De les 2.551 famílies que Donald Trump va trencar a la frontera dels Estats Units amb Mèxic amb la seva decisió d’aplicar entre el maig i el juny una política de "tolerància zero" amb la immigració irregular, més de la meitat continuaven trencades aquest dimarts, l’últim dia del qual hi ha dades oficials. Aquest dimecres, la secretària de Seguretat Nacional, Kirstjen Nielsen, assegurava en una tensa trobada amb congressistes a porta tancada que l’Administració està "en camí" de complir l’ordre del jutge federal Dana Sabraw, que fa un mes va marcar aquest dijous com a termini per reunificar-les totes.

El magistrat apunta a la "profundament preocupant realitat d’aquest cas", en què es fan evidents el caos i la confusió, a més del trauma i el dolor que ha causat la falta de coordinació a les accions del Govern de Trump. El mes passat, el dirigent es va veure obligat a posar fi a la separació de famílies i ja fa dues setmanes va incomplir el termini per reunificar les proles amb nens menors de cinc anys. I, mentrestant, centenars de famílies, incloent-ne 463 en què els adults ja no estan als EUA, potser no poden tornar a reunir-se fins d’aquí uns quants anys. O mai. 

"Part d’aquesta informació és desagradable, és la realitat del cas, és la realitat d’aplicar una política que va provocar la separació de moltes famílies sense pensar prèviament en la reunificació i sense mantenir un registre de la gent", deia dimarts el jutge en un tribunal de San Diego. I, tot i que en aquesta sessió Sabraw qualificava d’"assoliment destacable" el treball realitzat pel Govern per reunificar els primers 1.012 pares amb els seus fills, no escatimava la recriminació. "S’ha de tenir un registre", asseverava.

Grups com la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU per les seves sigles en anglès), activistes de drets humans i els qui defensen els immigrants reclamen més. I en la vista de dimarts, per exemple, l’ACLU va apressar el jutge Sabraw a ampliar a set dies el termini dels immigrants perquè, una vegada que s’ha produït la reunificació amb un menor i s’espera la deportació, adopti una anguniosa decisió: endur-se els fills de retorn als seus països d’origen o deixar-los als EUA perquè els menors plantegin els seus propis casos d’asil. L’Executiu creu que amb quatre dies ja n’hi ha prou. I el jutge va dir que decidirà aquest divendres.

Reunificacions impossibles

Una de les principals preocupacions és el futur de 917 famílies que, segons les dades oficials, difícilment podran reunir-se. 260 d’aquests casos es troben en revisió i en 64 més s’ha determinat que els pares són "no elegibles", o bé perquè tenen antecedents criminals o bé perquè no han pogut demostrar la paternitat dels menors. Però més greu és la situació d’uns altres dos grups: els 463 adults que ja han sigut deportats i els 130 que han renunciat al dret de reunificació.

Sobre els primers, John Sandweg, que entre el 2013 i el 2014 va ser director de la polèmica agència HISSI que s’encarrega d’aplicar les lleis de duanes i immigració, explicava a The Guardian que ha d’abordar situacions molt complexes. "Quan tens un pare a l’Amèrica Central sense diners per contractar advocats i els seus fills són als EUA, passen anys fins que les famílies es poden reunir, si és que alguna vegada ho aconsegueixen.”

Sobre els segons, els qui han renunciat a la reunificació, la denúncia més repetida per activistes i advocats és que en molts casos els adults, que sovint són analfabets –o en el cas particular de molts guatemalencs parlen llengües indígenes però no anglès o espanyol–, han firmat papers sense saber a què estaven donant el seu consentiment. I, sovint, sota coacció o desinformació interessada de les autoritats, que de vegades els han assegurat que podrien reunir-se amb els seus fills si acceptaven la seva deportació.

Proves aclaparadores

Notícies relacionades

El plor desconsolat dels nens separats dels pares a la frontera per Trump

La justícia dona a Trump 30 dies per reunificar els fills i pares separats

"Les proves que els pares han firmat formularis que no entenen són aclaparadores", ha denunciat Lee Gelernt, un dels advocats de l’ACLU. Gelernt ha acusat els responsables d’immigració de distribuir formularis de manera "coercitiva i enganyosa". "Òbviament, no tenien ni idea del que estaven firmant o a què estaven accedint verbalment", ha declarat.

Fins i tot en els casos en què la reunificació ha sigut possible, l’experiència no ha estat lliure de components traumàtics ni ha assegurat que es puguin garantir els finals feliços. Voluntaris que han treballat amb menors asseguren que sovint perden la pista dels nens quan se’ls treu molt de pressa dels refugis del Departament de Salut per reunir-los amb els seus pares.