Nicaragua commemora amb sang l'aniversari de la revolució sandinista

La marimba és l’instrument nacional de Nicaragua, i el barri indígena de Monimbó, a la diminuta ciutat de Masaya, a 31 quilòmetres de Managua, un bressol de virtuosos i custodis de la seva tradició folklòrica. La música i la lluita política s’entremesclen des dels seus orígens. Quan a mitjans del segle XIX el nord-americà William Walker va intentar conquerir aquest petit país, es va trobar l’obstinada resistència d’una Monimbó que, amb el pas del temps, va ser urbanitzada. Els seus carrers, que es van transformar en un bastió de la lluita contra el dictador Anastasio Somoza, són ara un dels focus més intensos de la protesta contra Daniel Ortega i Rosario Murillo. En vigílies dels festejos oficials pel 39è aniversari de la Revolució Sandinista, que es commemora aquest dijous, van morir quatre persones més, entre elles una adolescent, una dona arrencada de casa seva i un policia. Des que va esclatar la crisi amb el rebuig d’una reforma del sistema de seguretat social, fa tres mesos, moren a Nicaragua quatre ciutadans cada dia. S’han computat més de 2.000 ferits.

L’Organització d’Estats Americans (OEA) va aprovar aquest dimecres a Washington una declaració de condemna contra el Govern i va demanar eleccions anticipades. Managua va desconèixer immediatament el pronunciament. El Ministeri d’Exteriors nicaragüenc acaba de rebutjar "enèrgicament" un pronunciament de l’Oficina de l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans. El seu portaveu, Rupert Colville, havia denunciat que una llei aprovada per evitar el blanqueig de diners i el finançament del terrorisme serà utilitzada per "criminalitzar" la protesta opositora.

El secretari de la presidència de Nicaragua, Paul Oquist, assegura que no prosperarà "l’intent de dur a terme un cop d’Estat" i s’estudiaran "cas per cas" les defuncions per determinar les responsabilitats. La família de Gerald Vázquez Lopez no té dubtes d’on van sortir els trets que van acabar amb la seva vida als 23 anys. El van vetllar amb la seva ‘guayabera’ de ball i un barret de palma, embolicat amb una bandera nacional tacada de sang. "Era un estudiant, no un delinqüent", va dir la seva mare, Susana López. Durant la vetlla van fer sonar el 'Solar de Monimbó', la peça  que tant li agradava sabatejar.

L’ordre és "netejar" els carrers

Monimbó, per la seva història, representa més que un desafiament per als Ortega. "Els diabòlics no podran mai governar Nicaragua", va assegurar Murillo. "L’ordre del nostre president i de la vicepresidenta és anar netejant els carrers. I aquesta petició de la població de Monimbó, que és el nostre Monimbó, i la nostra Masaya, la complirem. ¡Al cost que sigui!", va dir el comissionat major de la Policia, Ramón Avellán. L’ordre va ser complerta amb l’alt cost previst. D’acord amb la revista 'Confidencial’, “els paramilitars i els policies anaven acompanyats de pales mecàniques per tombar les barricades de llambordes".  Utilitzen drons per espiar i identificar els pobladors. Disparen amb fusells AK, M16 i PKM.

"Els seus habitants són invencibles. Si cauen gaire aviat es tornen a aixecar", va assenyalar el diari opositor 'La Prensa' al seu editorial. A diferència del que va passar el 1978 i 1979, quan els seus pobladors van ser llavors assistits amb les armes del Front Sandinista d’Alliberament (FSLN), "en l’actualitat ha sigut una insurrecció desarmada. Amb prou feines s’han pogut defensar amb armes artesanals i pedres".

L’espectral sector de l’FSLN que segueix Ortega no deixa d’insistir que abans de l’abril Nicaragua vivia el millor dels mons possibles. "Era el país més pacífic de l’Amèrica Central amb una taxa de 8 homicidis per cada 100.000 habitants, quan Honduras, Guatemala o El Salvador superen llargament els 50 homicidis per cada 100.000 habitants", va assenyalar Luis Varese al portal oficialista ‘19 Digital’.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

L’orteguisme afirma a més que Nicaragua és una peça estratègica del tauler que intenta dissenyarl’Administració de Donald Trump a la regió i que té com a natural desembocadura una invasió militar a Veneçuela. El senador republicà Marco Ros va dir dimarts que Nicaragua representa una amenaça per la seguretat dels Estats Units perquè “una guerra civil” pot provocar una “migració massiva”.

De moment, la crisi nicaragüenca és objecte d’un fort debat entre l’esquerra. Un sector, agrupat en el Fòrum de San Pablo, i que sesiona per aquests dies a l’Havana, va sortir a donar suport als Ortega. Salvador Sánchez Cerén, el president d’El Salvador, va atribuir a la "dreta oligàrquica" l’ofensiva contra el Govern. Nicolás Maduro va considerar per la seva part que a Nicaragua es repeteix el que va passar a Veneçuela el 2014 i el 2017. A Monimbó no donarien crèdit a aquestes paraules.