El culte a la personalitat de Putin s'estén per Rússia

“¡President, president! / tots s’apressen per veure’t / arriba el moment d’un gir en el destí / perquè Crimea no s’ofegui en el caos i el mal / i siguis per a nosaltres el garant de la pau a la terra / Actua Putin, president rus / Tu seràs un heroi de pel·lícula

Pujada a un enorme escenari, vestida de groc i acompanyada per un acordionista adult, una noia que en cap cas supera els 14 anys glorificamés que canta el líder del Kremlin en un festival popular. El vídeo va ser difós per YouTube el 2014, mesos després del’annexió de Crimea, sota el títol ‘¡Actua, president! Crimea és nostra’.

Quatre anys més tard, en una botiga de souvenirs d’Arbat, la principal avinguda per als vianants de Moscou, Oleg ven unes samarretes amb la imatge estampada del president rus, lluint unes imponents ulleres de sol i muntant un os com si fos uncowboy. “Aquestes samarretes es van posar molt de moda (entre els russos) fa un parell d’anys; ara que tots en tenen una, les compren turistes sobretot”, explica, sense enrojolaments. “¿Per què me n’hauria d’avergonyir? Tenim un president fort”, continua.

Com en els règims totalitaris

Els dos exemples visibilitzen un fenomen que, segons els experts, va arrencar a Rússia al poc d’arribarVladímir Putin al poder i que ha atravessat diferents fases d'acord amb els interessos polítics del Kremlin de cada moment: la idolatració de la fígura del líder rus davant l’opinió pública, similar al que passa en els règims de marcat biaix totalitari, amb efectes pertorbadors per a la ciutadania. 

Oleg Panfílov és un periodista especialitzat en temes de llibertat de premsa i va fundar als anys 90 el Centre de Periodisme en Situacions Extremes, destinat a promocionar el periodisme independent a l’espai exsoviètic. El 2009, va abandonar el país, vetat als principals mitjans de comunicació, i es va instal·lar a Geòrgia, des d’on parla per telèfon amb EL PERIÓDICO.

Doctrina per a la Seguretat Informativa

“Tot va començar el 2000, tot just va arribar al Kremlin, amb l’aprovació de la ‘Doctrina per a la Seguretat Informativa’, que de fet reinstituïa la censura a Rússia”, relata Panfílov. Programes, diaris i televisions que oferien una imatge humanitzada o no adequada del nou hoste del Kremlin eren objecte de pressió des delGovern, la justícia o fins i tot les institucions d’ensenyament. Un exemple en va ser el que va passar amb l’emissió ‘Kukly’‘Kukly’, semblant a les ‘Marionetas del Guiñol’a Espanya i avui absent de la graella de programació, que transmetia un perfil còmic del president rus, com un tsar-nadó, més que com el déu que es disposava a governar la nova Rússia. Professors de la Universitat de Leningrad van escriure una carta pública en què censuraven l’espai, iniciant una campanya de descrèdit contra ell. 

Una vegada controlada la narrativa sobre la projecció pública del cap de l’Estat, va començar el procés d’idealització, dissenyat per especialistes de la propaganda soviètica –Alekséi Gromov, de l’ex-KGB; Vladislav Súrkov, un empresari pròxim a Putin, entre d’altres– fins a fer-se gairebé obsessiu en l’àmbit  públic actual. Es tractava d’oferir una imatge virilitzada del líder, capaç de controlar el país i de tornar-li l’estatus perdut: Putin a bord d’un submarí, pilotant un avió, mostrant el tors mentre munta a cavall... Dues publicacions en llengua alemanya, ‘Der Bund’ i ‘Tagesanzeiger’, han demostrat que moltes d’aquestes fotografies embellides de Putin mostren posats que equivalen als que en el seu dia es va fer el dictador italià Benito Mussolini. 

Dissimular la baixa estatura

Per dissimular la baixa estatura del president els comunicadors oficials el mostraven com un gegant. I per “donar una ideologia a un règim que no en té, se’ns presenta un Putin acudint a l’església com un creient, tot i que dubto molt que ho sigui”, destaca Panfílov. El culte a la personalitat a la Rússia actual és “molt més intens” que en els últims anys de la URSS, amb Txernenko o Gorbatxov en el poder, s’alarma el periodista. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Els efectes d’aquesta tècnica en la ciutadania són potents i expliquen, entre altres coses,l’elevat índex de popularitat de Putin. “Quan converteixes el president en un déu, ningú s’atreveix a elevar una crítica contra ell perquè es converteix en un ésser asocial; a més, això atia la preocupació entre els russos pel seu futur; es pregunten que serà d’ells quan el déu falti”, resumeix l’expert.