Alemanya sentencia a cadena perpètua l'única supervivent d'una cèl·lula terrorista neonazi que va assassinar 10 persones

El 4 de novembre del 2011 la policia d’Eisenach, una petita localitat al centre d’Alemanya, va acudir a investigar l’incendi d’una autocaravana. A dins hi havia el cadàver de dues persones, que després d’un atracament fallit i ser assetjades pels agents aparentment es van suïcidar. Poques hores més tard, el seu pis a Zwickau explotava. Entre la cendra les autoritats van descobrir armes i les fotografies d’altres persones assassinades. Ells eren Uwe Mundlos i Uwe Böhnhardt, membres de la cèl·lula terrorista neonazi Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU) que entre el 2000 i el 2007 va perpetrar fins a 10 assassinats de caràcter racista.

Aquest dimecres, 18 anys després del seu primer crim, la justícia alemanya ha dictat la seva esperada sentència contra Beate Zschäpe, la tercera integrant del grup i única supervivent. Cinc anys després d’iniciar el judici, el tribunal de Munic l’ha considerat còmplice d’aquests assassinats, per la qual cosa se la sentencia a cadena perpètua. Una setmana després del suposat suïcidi dels seus companys, Zschäpe va volar pels aires la casa del grup i es va entregar a les autoritats per recomanació del seu advocat.

D’aquesta manera, el tribunal dona la raó al fiscal general, Herbert Diemer, que ha considerat que Zschäpe va ser còmplice de tots els crims perpetrats per l’NSU i que va estar involucrada en la logística i preparació de tots els operatius al mateix nivell que Mundlos i Böhnhardt, principals referents del grup. Aquests assassinats pretenien “terroritzar la població immigrant”. Altres neonazis que van recolzar aquesta xarxa com Holger Gerlach, Carsten Schultze i André Eminger han sigut condemnats a tres anys i dos anys i mig de presó. Ralf Wohlleben, exdirigent del partit neonazi NPD, ha sigut sentenciat a 10 anys a la presó per proporcionar a la NSU l’arma utilitzada en els crims.

Assassinats racistes

Durant set anys aquests tres neonazis van perpetrar fins a 10 assassinats, tres atemptats amb cotxes bomba en barris d’immigrants de la ciutat de Colònia i van dur a terme 15 atracaments, amb els quals obtenien prou diners per autofinançar-se. Entre les seves víctimes hi va haver nou ciutadans d’origen estranger, vuit turcs i un de grec, per la qual cosa es van conèixer com els assassinats del Bòsfor, mar que separa els dos països. La gran majoria eren petits empresaris i venedors de Kebab.

L’NSU també va assassinar l’agent de policia Michéle Kiesewetter d’un tret al cap i va intentar fer el mateix amb el també agent Martin A., que va sobreviure a l’atac. L’autoria d’aquest assassinat es va descobrir quan la policia va trobar la pistola de reglament de Kiesewetter a l’autocaravana on jeien els cossos de Mundlos i Böhnhardt, on també hi havia material inculpatori.

Terrorisme sangnant

Segons va assegurar el fiscal general, la NSU va cometre assassinats i actes criminals contra la seguretat pública “amb l’única intenció de matar” i motivats per “l’extremisme ultradretà”,cosa que els va convertir en la cèl·lula terrorista més activa i perillosa d’Alemanya en les últimes dues dècades. Un cas de violència ultra que no es vivia al país des de les accions paramilitars de l’esquerrana radical Fracció de l’Exèrcit Roig (RFA).

Zschäpe es va asseure per primera vegada al banc dels acusats el 31 de gener del 2013. El desembre del 2015, després de dos anys de judici callada, Zschäpe va trencar el seu silenci per desmentir la seva participació en la logística dels assassinats i atacs malgrat tenir una relació amb els dos altres d’implicats i va demanar perdó a les víctimes. “La seva victimització es col·loca en la tradició alemanya del desplaçament de culpa: no sabia res o ja era massa tard per evitar-ho”, explica Roger Suso a ‘La Claveguera Marró'.

Connivència dels serveis d’ Intel·ligència

El descobriment el 2011 de la NSU va suposar un dur xoc per a l’opinió pública del país i va evidenciar greus actituds i errors dels serveis d’Intel·ligència nacionals. A més de la flagrant negligència que va permetre al grup terrorista existir i operar impunement durant 13 anys sense gairebé aixecar sospites se li afegeix la implicació d’agents de seguretat que van donar lloc a un dels escàndols més grans de la història recent d’aquesta institució.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

La premsa va destapar que dos informadors confidencials dels serveis secrets alemanys i dos espies nord-americans van presenciar el cas de l’assassinat de la policia Michéle Kiesewetter mentre seguien uns altres dos homes connectats amb una xarxa terrorista islamista. Poc després es va saber que un agent de la seguretat de l’Estat obertament ultradretà i conegut al seu poble com el “Petit Adolf” era dins del cafè de Kassel on el 2006 la NSU va assassinar el seu propietari turc. “El trio neonazi va ser observat però no detingut. A finals dels 90 els podrien haver tingut localitzats però no van fer res”, afegeix Suso.

Per si fos poc, en una comissió d’investigació del Bundestag el 2012, el llavors cap de l’oficina d’investigació criminal (BKA), Jörg Ziercke, va reconèixer que la policia secreta va destruir fins a set arxivadors d’informació vital sobre el cas que s’havien recopilat durant sis anys i que estaven pendents d’arribar a la justícia. Els documents van desaparèixer misteriosament tan sols quatre dies després que Zschäpe s’entregués. Fins a la publicació de l’informe final la policia, tacada per la sospita, va afirmar que els assassinats formaven part de crims perpetrats per màfies estrangeres, responsabilitzant així les mateixes víctimes del terror neonazi.