Trump elegeix un jutge del poder republicà per suplir la vacant del Suprem

La designació de Brett Kavanaugh, catòlic de 53 anys, atorgarà a la dreta la majoria del tribunal si supera la confirmació del Senat

Supreme Court nominee Judge Brett Kavanaugh is seen in the East Room of the White House in Washington, U.S., July 9, 2018. REUTERS/Jim Bourg

Supreme Court nominee Judge Brett Kavanaugh is seen in the East Room of the White House in Washington, U.S., July 9, 2018. REUTERS/Jim Bourg / JIM BOURG (REUTERS)

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

Donald Trump va elegir ahir a la nit el jutge Brett Kavanaugh per ocupar la plaça vacant del Tribunal Suprem, un catòlic de 53 anys de sòlid pedigrí conservador i estrets vincles amb l’‘establishment’ republicà. Kavanaugh haurà de superar la selecció del Senat per ser finalment confirmat, però, si ho fa, la instància judicial més gran dels Estats Units tindrà una majoria de jutges escorats a la dreta, un panorama que promet tenir enormes conseqüències per al futur del país. Aquesta va ser una de les promeses de campanya de Trump, potser la més transcendental per guanyar-se el recolzament de les bases conservadores, que desconfiaven de la seva trajectòria i la seva dèbil ideologia. Com a president no els ha decebut. En menys de dos anys ha alterat l’equilibri del Suprem i ha nomenat més jutges federals de perfil conservador que qualsevol dels seus predecessors en aquest punt del mandat. 

No és un èxit menor en un país on les grans decisions polítiques, o almenys les més controvertides, s’acaben dirimint al Suprem. És allà on es va aprovar el matrimoni homosexual ol’avortament, on es va ratificar la discriminació positiva per augmentar les oportunitats de les minories o on es va donar una interpretació laxa a la Segona Esmena per emparar el dret individual a portar armes. Les grans conquestes de l’Amèrica progressista corren perill seriosament. Si Kavanaugh acaba ocupant la plaça vacant d’Anthony Kennedy, l’imprevisible magistrat que tendia a desempatar els equilibris ideològics en el tribunal i que es va jubilar fa dues setmanes, el tribunal quedarà amb cinc jutges conservadors i quatre de progressistes.

Càrrecs vitalicis

Una majoria que podria allargar-se durant dècades perquè els càrrecs del Suprem són vitalicis i perquè tres dels quatre progressistes que queden en el Tribunal tenen com a mínim 79 anys. Això significa que, si es jubilen o tenen complicacions de salut, Trump podrà escollir-ne també els substituts. Seria ja la tercera vegada que ho fa. Per capricis de l’atzar, en menys de dos anys en el poder, ha nomenat tants magistrats del Suprem com Bill Clinton i Barack Obama en vuit.

El jutge Kavanaugh està cridat a satisfer la seva gent. Criat en un internat jesuïta de Washington i educat a la prestigiosa facultat de Dret de Yale, fill únic en una família ben connectada de la capital, va començar la seva carrera com a passant de Kennedy al Suprem, el mateix jutge que segurament reemplaçarà. D’aquell baptisme entre l’elit judicial, va passar a treballar per a Kenneth Star, el fiscal que va construir el cas per al’‘impeachment’ de Clinton i més tard va participar en l’altra gran batalla de la dreta d’aquells anys, el litigi del recompte de vots a Florida que va acabar donant la presidència a George W. Bush el 2000.

Els seus serveis van ser recompensats. Kavanaugh va treballar durant sis anys a la Casa Blanca del texà, que el va acabar nomenant per al Tribunal d’Apel·lacions del Districte de Colúmbia, un càrrec que va obtenir el 2006 després de fracassar inicialment per l’oposició demòcrata. Aquesta vegada té les de guanyar a la primera perquè, si bé els republicans tenten una majoria pírrica en el Senat (51-49), una desena de senadors demòcrates d’estats on Trump va guanyar folgadament es juguen la reelecció al novembre i és probable que algun l’acabi recolzant.

El "llegat de Reagan"

“Seguint el llegat del president Ronald Reagan, jo no pregunto les opinions personals del nominat”, va dir Trump a l’anunciar la seva decisió en una cerimònia a la Casa Blanca. “El que importa no són les posicions polítiques dels jutges sinó la seva capacitat per deixar-les de banda i fer el que la llei i la Constitució requereixen. Estic encantat de dir que, sense cap dubte, he trobat aquesta persona”, va afegir el mateix president que deixa com uns draps bruts els jutges quan decideixen en contra dels seus interessos.

Com ja va fer l’any passat al nominarNeil Gorsuch, un jutge encara més tradicionalista que Kavanaugh, per reemplaçar el difunt Antonin Scalia, Trump va convertir el procés en una cosa semblant a un ‘reality’ televisiu. D’una llarga llista de noms, preparada per la Federalist Society il’Heritage Foundation, dos dels barcos insígnia de l’activisme conservador a la capital, es va quedar amb quatre: tres homes i una dona. Durant el cap de setmana, mentre jugava a golf al seu club de Nova Jersey, va fer entrevistes, trucades i va alimentar el suspens. I així fins dilluns a la nit, quan va anunciar el nom del seu candidat en horari de màxima audiència.

Notícies relacionades

Amb més de 300 decisions judicials d’envergadura a l’esquena, Kavanaugh rarament ha contradit les posicions conservadores, segons l’anàlisi dels mitjans nord-americans. Particularment, ha qüestionat les regulacions governamentals, al que s’ha de sumar en perfecte alineament astral amb els interessos de Trump la generosa interpretació que fa del poder Executiu. També ha prioritzat els drets religiosos als laborals i de salut i s’ha alineat amb les posicions dels amants de les armes. Se’l considera part delcorrent ‘originalista’, que aposta per interpretar la Constitució amb la literalitat i la suposada intenció dels seus redactors, els anomenats pares fundadors, fa més de 225 anys.

No fa falta dir que entre l’Amèrica progressista s’escampa la indignació i eldesànim disfressats amb ganes de baralla. “Els senadors demòcrates han d’utilitzar el procés de confirmació per explicar als nord-americans com la seva Constitució està a punt de ser segrestada per un petit grup de radicals conservadors ben finançats per interessos ideològics i corporatius”,va escriure ahir a la nit ‘The New York Times’ en un editorial.