L'huracà Trump torna a Brussel·les

A Donald Trump li agrada la confrontació. Des que va arribar a la Casa Blanca, el seu menyspreu i els seus atacs, tant a amics com a enemics, han sigut constants. L’últim, en la reunió del G7 al Canadà, on va deixar plantats els seus aliats abans que acabés la reunió. Així que a escasses hores de la cimera de caps d’estat i de govern de l’OTAN, que tindrà lloc aquest dimecres i dijous a Brussel·les, són moltes les delegacions europees que contenen la respiració.

Les relacions entre Trump i la Unió Europea mai han sigut bones i la imposició d’aranzels a l’acer i alumini europeu ha tensat encara més la corda. La desconfiança és total, però la resposta del Vell Continent no serà la confrontació. "Fer front a Trump seria una estratègia equivocada, perquè és on es troba a gust, en aquesta dinàmica d’acció-reacció", explica un diplomàtic de l’Aliança Atlàntica.

Oficialment, l’element central de la cimera serà la modernització de les capacitats militars i la reacció a amenaces externes. Però el multimilionari ha deixat clar que només hi ha un assumpte que li interessa: que els seus socis elevin la despesa en defensa al 2% del PIB d’aquí al 2024, tal com es van comprometre a fer durant la cimera de Gal·les de 2014. 

Augmentar la despesa en defensa

En el dia d’avui pocs països compleixen. El 2017 només n’hi havia quatre–Estats Units, Grècia, Regne Unit i Estònia– que havien superat aquesta barrera. Per al 2018, segons les dades provisionals que presentarà el secretari general de l’Aliança, Jens Stoltenberg, aquesta setmana, seran 8: els quatre anteriors més Polònia, Lituània, Letònia i Romania. I al ritme actual només arribaran al 2% en la data prevista "15 dels 29 membres", segons expliquen fonts diplomàtiques. Bona part dels grans països, entre els quals Espanya i Alemanya,  no hi seran.

El drama està servit i a Brussel·les es preparen per a un nou "discurs jupiterià" del president dels Estats Units, com el que va fer l’any passat durant la inauguració de la nova seu. "Abaixaríem el cap i beuríem aigua", afirmen amb ironia les mateixes fonts a la vista d’un tràngol similar al que van viure l’any passat durant la inauguració de la nova seu.  "Sabem que vindrà amb l’ànim de recordar-nos les nostres obligacions, però no sabem què dirà quan surti de la cimera. Serà decisiu per al futur de l’Aliança", asseguren des de la casa molt conscients que quatre dies després Trump es trobarà a Hèlsinki el president rus, Vladimir Putin, prèvia parada alRegne Unit.

"Si Trump es limita a tuitejar intempestivament i a esclats privats en el repartiment de la càrrega durant la cimera de l’OTAN, el mal a l’aliança pot ser limitat. Però en seguretat com en el comerç, Trump pot decidir que prefereix acords a regles, i que en lloc de provar de treballar dins de les restriccions de l’aliança, treballarà bilateralment amb aquells aliats que estan més a prop d’ell políticament", afirma Ian Bond, director de política exterior del Centre for European Reform.

¿Represàlies dels EUA?

Es tracta d’un temor que recorre des de fa temps els passadissos del nou quarter general de l’OTAN. "No vull donar pàbul a especulacions, però per exemple els Estats Units podrien deixar de fer exercicis amb països que no arribin al 2% de despesa", suggereix un alt càrrec. O retirar tropes d’Alemanya, on Washington manté desplegats 35.000 soldats. Una idea que, segons el Washington Post, ha començat a analitzar el Pentàgon.

L’estratègia europea aposta per convèncer els Estats Units del que hi ha en joc. "L’aportació no es pot mesurar exclusivament en termes financers", recorden a l’OTAN. El sacrosant 2% no té en compte les contribucions a missions, el desenvolupament de capacitats o R+D. Grècia per exemple dedica el 2% del seu PIB a la despesa en defensa, però no participa en missions. Al contrari, Espanya continua sent un dels que menys gasten (0,92% del PIB), però en termes absoluts és el tercer que més contribueix, segons fonts diplomàtiques, a les missions darrere dels Estats Units i França.

Tres documents per a la cimera

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Durant la cimera, els líders tenen previst aprovar dos documents polítics. Una declaració de dues pàgines amb les línies polítiques de l’Aliança per als pròxims anys i un text llarg de conclusions amb el que s’ha fet i el que es vol fer. A més, Stoltenberg firmarà aquest dimarts una declaració conjunta amb els presidents de la UE i la Comissió, Donald Tusk i Jean-Claude Juncker, en el qual reafirmen el compromís de col·laboració i no de competició.

La cimera arrenca dimecres amb una reunió de treball que seguirà un sopar de líders organitzat pel Govern belga dedicat a les amenaces i reptes de les relacions transatlàntiques. En paral·lel es reuniran els ministres de Defensa d’una banda i els d’Exteriors d’una altra. La jornada de dijous es dedicarà als líders d’Ucraïna i Geòrgia, a debatre amb els països participants en la missió de l’Afganistan i finalment amb la coalició global contra el Daesh. “La cimera té tots els elements per ser un èxit. S’han fet moltes coses, però tot el que s’aconsegueixi segellar es veurà enfosquit per les exigències del president dels Estats Units”, lamenten a l’OTAN.