RESCAT D'ALT RISC A TAILÀNDIA

Quatre dels 12 nens de la cova ja dormen a casa

L'operatiu de salvament es reprèn aquest dilluns per treure els 8 adolescents que queden a la cova i al seu entrenador

zentauroepp44217642 chiang rai  thailand   july 8  an ambulance carrying one of 180708215935

zentauroepp44217642 chiang rai thailand july 8 an ambulance carrying one of 180708215935 / Linh Pham

5
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Quatre membres del Senglars Salvatges FC han vist aquest diumenge la llum després de dues setmanes en les tenebres. La primera jornada de salvament va concloure amb un èxit sorprenent: el primer nen va emergir de la cova a mitja tarda després de cobrir el trajecte en gairebé tres hores menys de les 11 previstes. La resta va arribar de manera esglaonada i tots van ser transportats en helicòpter al’Hospital de Chiang Rai. Només un està sota observació mèdica i no es tem per la seva vida. A dins hi queden vuit adolescents més i l’entrenador, l’únic adult del grup.

Narongsak Osottanakorn, cap de l’operatiu, en roda de premsa. El monsó que acompanyava les seves paraules i empenyia els assistents als tendals aconsellava embridar el triomfalisme. Les tasques s’han suspès i seran represes aquest dilluns en un lapse d’entre 10 i 20 hores, quan els submarinistes hagin reposat les reserves d’aire comprimit disseminades pel camí. La meteorologia apressa. El nivell de les aigües encara no ha pujat però ho farà si no paren les pluges que aquest diumenge ja queien sense treva sobre aquesta província tailandesa a la frontera amb Birmània. / «Avui tot ha anat com una seda», va resumir a primera hora de la nit 

Espectacular dispositiu

Sis helicòpters, 13 ambulàncies i un camió amb ampolles d’oxigen esperaven davant la mateixa entrada de la cova que un equip juvenil de futbol i el seu monitor van travessar dues setmanes enrere. També esperaven bombers, psicòlegs i familiars. L’escenari estava disposat quan el primer noi va emergir de les entranyes de la cova mentre es ponia el sol i sota el que encara era un plovisqueig.

Tretze bussejadors estrangers i cinc de nacionals, un grup etiquetat d’“all stars” per les autoritats, van lliurar l’operació més mediàtica des del rescat dels miners xilens del 2010. Cada nen és extret per un parell de submarinistes que li subjecten la màscara respiratòria especial que li cobreix la cara en els trams encara inundats. També porten vestits de neoprè, cascos i botes. Se serveixen d’una corda de vuit mil·límetres de gruix estesa al llarg del trajecte com a guia. En el gruix dels quatre quilòmetres que separen la boca de la cova del monticle on es troben ja és possible anar a peu. A la resta de galeries, si són prou àmplies, els submarinistes abracen els nens pel ventre. En les que amb prou feines hi cap un cos humà, els nens han d’avançar per si mateixos.

Recorregut sense visibilitat

L’odissea comprèn galeries inundades de llots i sense visibilitat, unes condicions tan exigents que dies enrere es vanm emportar la vida d’un submarinista que havia format part de la Marina tailandesa. Tornava després de dipositar les reserves d’oxigen al llarg de l’itinerari quan va esgotar l’aire comprimit del seu tanc. La seva mort va remarcar el repte de treure nanos que no saben nedar i que en els últims dies havien rebut classes accelerades de busseig.

L’operació va començar a les 10 del matí (hora local) després de comprovar-se que les condicions eren les menys dolentes possibles i les futures no serien millors. Les autoritats havien mesurat durant dies qüestions com les forces i la moral dels xavals, el minvant aire respirable a la cavitat on eren i la presumible derrota que patirien les centenars de bombes d’extracció d’aigua davant l’imminent monsó. Un doctor i bussejador australià havia donat hores abans la llum verda després d’una revisió als nois atrapats. «Les seves ments i els seus cossos estan preparats i saben com es desenvoluparà l’operació, estan preparats per sortir» , va dir Narongsak.  

Baixar el nivell de l’aigua

Les bombes d’extracció havien rebaixat el nivell de les aigües en 70 centímetres. Un aiguat dissabte a la nit, no obstant, va amenaçar de complicar el quadro. Era urgent aprofitar el que quedava de bona previsió davant el risc que l’accés a la cova quedés segellat i es quedessin bloquejats allà fins a l’octubre. Tampoc quedava temps perquè els exploradors continuessin buscant a la superfície muntanyosa alguna escletxa per arribar fins al monticle conegut com la “platja de Pattaya”, on es troben els nens. Aquest diumenge tocava començar el rescat, era el Dia D.

La sort dels nois monopolitza l’atenció de la premsa local i internacional. La setmana passada va acabar als vorals mediàtics la quarantena de turistes ofegats, gairebé tots xinesos, davant les costes de la turística illa de Phuket. Pocs a Tailàndia semblen interessats a preguntar-se com un vaixell es pot enfonsar actualment, si els responsables van sortir a la mar desatenent les alertes meteorològiques o si aquestes no van existir.

Una història amb èpica

La crisi dels Tretze de Tham Luang, en canvi, no té zones fosques i convida a l’èpica: una guerra de tots contra el temps i l’aigua. La gestió del cas és clau per a la Junta Militar que va prendre el poder el 2014. El poble decidirà en les promeses eleccions del pròxim any, si no ocorre l’enèsima cancel·lació, sobre la seva eficàcia per pacificar un país fracturat durant dues dècades. El general i primer ministre, Prayuth Chan-ocha, arribarà aquest dilluns a la zona i no sembla que el final del sa llibertinatge dels primers dies sigui casual. La premsa ha sigut allunyada de la muntanya, els familiars ja no estan disponibles per als mitjans i un gruixut cordó policial protegeix l’hospital provincial. L’única aixeta de notícies són les rodes de premsa oficials.

Notícies relacionades

Els nens i el seu entrenador es van endinsar a la cova de Tham Luang fa dues setmanesdesatenent els rètols de prohibició per complir un ritual iniciàtic. Les pluges van provocar una sobtada inundació que va frustrar-los la sortida. El novè dia, quan el país ja digeria la seva pèrdua, van ser trobats per dos bussejadors britànics. La complexitat de la seva extracció ha mantingut en suspens la capital provincial. Els seus veïns esclataven aquest diumenge de joia cada vegada que escoltaven el brunzit de les hèlixs d’un helicòpter arribant de la cova amb un dels seus nois a bord.

Pendents del monsó

L’operació acabarà entre aquest dilluns i aquest dimarts si el monsó no s’hi oposa. La sortida dels quatre primers certifica que el pla funciona. No és descartable que la crisi quedi feliçment resolta en les pròximes hores i regni la hipèrbole. Convindrà recordar llavors el màrtir que exigeix qualsevol epopeia: es deia Saman Gunan, era submarinista i antic militar, tenia 37 anys i es va oferir voluntari per salvar els nens.

Temes:

Tailàndia