La justícia xilena condemna nou militars per l'assassinat de Víctor Jara

“La justícia ha tardat molt però ha arribat”, va dir el portal ‘El Mostrador’ després que es conegués en una Santiago de Xile crepuscular la condemna de nou oficials de l’Exèrcit per l’assassinat del cantautor Víctor Jara. Gairebé 45 anys han passat des que Jara va escriure a l’Estadio Chile, convertit en presó a cel obert després del cop d’Estat contra Salvador Allende, un poema en què anticipava la seva sort fatal. “¡Canto que mal me sales/ Cuando tengo que cantar espanto!/ Espanto como el que vivo/ como el que muero, espanto”, va anotar un paper que queda com a testimoni de les seves últimes paraules.

L’endemà, el 15 de setembre del 1973, el cos de l’autor de ‘Te recuerdo, Amanda’, va ser trobat sense vida. La demora de la sentència no va enfosquir la celebració dels organismes defensors dels drets humans.

El jutge del Tribunal d’Apel·lacions Miguel Vázquez va poder provar la responsabilitat delictiva d’Hugo Hernán Sánchez Marmonti, Raúl Aníbal Jofré González, Edwin Armando Roger Dimter Bianchi, Nelson Edgardo Haase Mazzei, Ernesto Luis Bethke Wulf, Juan Renán Jara Quintana, Hernán Carlos Chacón Soto i Patricio Manuel Vásquez Donoso.

En una sentència de gairebé 350 pàgines va fonamentar les penes a quinze anys i un dia de presó per les morts de Jara i l’exdirector de presons Littré Abraham Quiroga Carvajal. A més es va aplicar la pena de tres anys de presó a Rolando Melo Silva en qualitat d’encobridor dels assassinats. Les dues víctimes van ser detingudes entre l’11 i 12 de setembre del 1973. A l’Estadio Chile van ser torturats. Després havien de ser portats a l’Estadio Nacional. No hi van arribar mai.

Víctor Jara va rebre 44 impactes de bala

Al cos de Jara van trobar-hi 44 impactes de bala, a Quiroga el van disparar 23 vegades. Després els van deixar al carrer. Van ser trobats per ciutadans als voltants del Cementerio Metropolitano.

El ‘cas Jara’ va simbolitzar el precoç exercici de venjança de la dictadura del general Augusto Pinochet. Encara queda una baula fonamental de la cadena criminal sense condemna: Pedro Pablo Barrientos, el militar acusat d’haver torturat i disparat contra el músic, poeta i director teatral. El Tribunal Suprem xilè va declarar procedent el mes passat demanar la seva extradició als Estats Units, on viu des del 1989, l’any en què Pinochet es preparava per entregar el poder.

Barrientos es va fer nord-americà

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Barrientos se’n va anar a viure a Deltona, al nord de Miami, i es va fer ciutadà nord-americà. Amb l’ajuda de l’organització civil Centre de Justícia i Responsabilitat (CJA), la família de Jara va demandar Barrientos fa tres anys. L’exmilitar va invocar la seva condició de nord-americà per sol·licitar al tribunal que desestimés la demanda per considerar-la sense “jurisdicció”. El seu argument no va ser atès.

La llei de protecció a víctimes de la tortura, que considera imprescriptibles aquests delictes de lesa humanitat, va fer possible que s’obrís el judici als EUA. “La sangre para ellos son medallas/ La matanza es acto de heroísmo/ ¿Es este el mundo que creaste, dios mío?”, va escriure Jara en una de les grades de l’Estadio Chile abans que Barrientos se l’endugués. Quaranta-cinc anys després, la matança ha deixat de ser un acte d’heroisme per als altres partícips de l’assassinat. El cercle es tancarà amb Barrientos.