GUERRA AL PRÒXIM ORIENT
L'última ofensiva d'Assad causa 45.000 de desplaçats en poques hores a Síria
L'Exèrcit de Damasc, amb l'ajuda de les milícies xiïtes avalades per l'Iran i l'aviació russa, està a prop de controlar totes zones que encara estan sota control rebel
Quan sent olor de sang el tauró ataca. Encara que hi hagi en vigor un acord d’alto al foc des de fa un any. El president sirià, Bashar al-Assad, està a punt de guanyar la guerra al seu país; d’acabar amb l’oposició que es va aixecar, el 2011, en contra seu. Set anys després, després de perdre enclavaments pas a pas, als rebels els queden poques zones de territori. Assad ja ha començat l’ofensiva per arrabassar-los un dels últims que els queda: Daraa, al sud del país.
En una setmana, els atacs per terra de l’Exèrcit sirià i les seves milícies aliades–Hezbol·là i els grups xiïtes comandats per l’Iran–i l’aviació russa per aire, han causat estralls. 32 civils han mort, segonsl’Observatori Sirià pels Drets Humans (OSDH). Damasc, la matinada passada, ha pres els pobles de Busra al-Harir i Mlehat al-Atash: la seva ubicació era clau per a l’oposició a l’hora de defensar Daraa. S’espera que Assad intensifiqui encara més els atacs i bombardejos.
A la zona, des d’estiu del 2017, regnava un alto el foc. Li va servir, aDamasc i els seus aliats, per centrar la seva atenció en altres focus: Idlib i,sobretot, Ghouta. Una vegada capturada aquesta última zona, els soldats d’Assad van anar a petits reductes del nord deHoms. Un cop acabada la campanya allà, les seves tropes van viatjar al sud. Ara és el torn de Daraa.
«Durant els dos últims dies –han dit lesNacions Unides en un comunicat aquest dimarts–, hem vist unes 45.000 persones que estan fugint de la zona dels combats i dels bombardejos. Mai havíem vist un nivell de desplaçament tan massiu a Daraa fins ara». Els combats, de moment, se centren al nord de la capital provincial, una zona rural. Els bombardejos ocorren als barris rebels dins de la ciutat de Daraa.
Sense lloc on fugir
Aquesta regió es troba al sud-oest de Síria i té frontera amb els Alts del Golan —ocupats militarment per Israel—i Jordània. Els desplaçats, de moment, es dirigeixen al sud; lluny de les zones de combat. Però a l’arribar a la frontera Jordània els paren. «Simplement no en podem rebre a més», va dir aquest dilluns la portaveu del govern jordà. El país àrab ha acollit, fins ara, un milió de refugiats sirians.
A les zones rebels de Daraa, en l’actualitat, hi viuen uns 750.000 civils. El control de la regió està dividit entre diverses faccions: petites milícies integrades al’Exèrcit Lliure Sirià (ELS),l’Estat Islàmic i Hayat Tahrir al-Sham, el nom que Al-Qaida es va inventar per intentar netejar la seva imatge a Síria.
Si Assad, després d’aquesta ofensiva, pren la zona, només quedarà sota control rebel la província d’Idlib, al nord del país i habitada per un milió de persones —majoritàriament desplaçats de guerra. Idlib està envoltada per llocs d’observació del’Exèrcit turc però és bombardejada constantment. Turquia, al seu torn, controla altres regions sirianes uns quilòmetres més al nord. Són les zonesd’Afrin, Jarabulus i Azaz, arrabassades, amb el pas del temps, a les milícies kurdosíries de les YPG.
El principi de tot
Amb Daraa va començar tot. Les revolucions, a inicis de 2011, s’escampaven al món àrab; dictadors queien i, entre els diferents països de la regió, creixia el descontentament popular. A Tunísia, el país pioner, l’inici va ser un fruiter que es va cremar viu. A Síria, va ser un grafiti. «Ha arribat el teu torn, doctor», van escriure, el febrer de 2011 un grup d’adolescents en una paret d’una escola a Daraa. Es referien al seu president, Bashar al-Assad, oftalmòleg de professió.
Els nois van ser arrestats i torturats i centenars de persones es van manifestar a la ciutat perquè fossin alliberats. Setmanes després, les manifestacions ja es comptaven per milers a tot el país. Amb els anys, les protestes es van transformar en guerres i franctiradors van aparèixer pels carrers; els manifestants van passar a ser rebels organitzats militarment. Després, entre la runa i el caos, floririen grups extremistes i gihadistes com l’Estat Islàmic o Al-Qaida.
Set anys i uns mesos després, la guerra ha deixat mig milió de morts –dels quals 150.000 no estan identificats–, sis milions de desplaçats interns, cinc milions de refugiats que han fugit a l’estranger i un país, Síria, que tardarà dècades a recuperar-se. Al doctor Assad no li va arribar el seu torn i sembla que ja no l’hi arribarà.
