Merkel afronta la seva pitjor crisi

Invencible, intocable, infrangible. Durant gairebé 13 anys, Angela Merkel ha sigut el referent polític d’Alemanya, una figura respectada per fidels i adversaris que ha governat sense gairebé despentinar-se. No obstant, això podria estar canviant. Tot i que aquesta força encara no s’ha esvaït, la cancellera alemanya s’enfronta ara a la seva pitjor crisi des que va arribar al poder per sorpresa el 2005, una política migratòria que ha fracturat el seu partit i amenaça d’esquitxar el Govern de Berlín. ¿Estem assistint al final del regnat de Merkel?

Encara que en la seva dilatada trajectòria la líder conservadora ha provat que mai se la pot donar per morta, les xifres comencen a girar-se en contra seva. Una enquesta d’aquesta setmana revela que només un 47% dels alemanys creuen que Merkel és una bona cancellera, una caiguda de fins a 10 punts respecte al mes d’abril. La guerra interna contra el seu ministre de l’Interior i líder bavarès, Horst Seehofer, que proposa un tancament de fronteres a l’austríaca, li ha passat factura i un 66% veu com la seva autoritat ha sigut danyada.

Sense treva

En 13 anys Merkel ha esquivat altres crisis però amb aquesta hi ha poc optimisme. Així, un 75% dels alemanys creuen que no aconseguirà tancar un acord migratori europeu en les dues setmanes que els conservadors bavaresos li han donat com a ultimàtum. A contrarellotge, la cancellera prepara una minicimera a Brussel·les per a aquest diumenge on es reunirà amb els caps d’Estat de França, Àustria, Itàlia, Espanya, Grècia, Malta i Bulgària.

Mentrestant, la treva segellada dilluns entre conservadors ha durat poc. Dimecres el president de Baviera, Markus Söder, va tornar a carregar contra Merkel per un altre flanc i va atacar el pressupost per a l’Eurozona pactat amb el president francès, Emmanuel Macron, un gest que entén com un xec en blanc a França per obtenir a canvi acords en matèria migratòria.

Ara Merkel ho té més difícil. Encara que una majoria veu com a “electoralista” la pressió dels bavaresos, un 62% també dona suport al seu pla d’expulsar aquells immigrants que ja hagin sigut registrats en altres països de la Unió Europea, una cosa a què la cancellera s’oposa. Curiosament, i com a reflex de la seva estratègia centrista, són els partits d’esquerra els qui veuen amb millors ulls les polítiques migratòries de la conservadora.

Un declivi lligat a la ultradreta

Aquest pivot al centre li ha permès governar amb alts nivells de popularitat però també ha obert una bretxa en la dreta alemanya. Merkel es va atipar de dir que no hi havia alternativa (alternatius) al seu lideratge i d’aquest error de càlcul va sorgir un partit d’ultradreta que va capitalitzar tot el descontentament amb l’hegemonia de la cancellera. El seu nom, Alternativa per a Alemanya (AfD), no és casual. Com s’ha repetit per tot el continent, el missatge ultranacionalista i xenòfob també es va fer un lloc en un país que es creia immune i la seva posada en escena va suposar un cop sobre el tauler alemany.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Pors, terrorisme, inseguretat econòmica i els refugiats com a boc expiatori de tots els mals. El còctel populista va donar els seus fruits i la menyspreada AfD va conquerir els espais més a la dreta de la cancellera, va aconseguir entrar en tots els parlaments regionals i va obtenir un 12,6% dels vots a nivell federal. Davant d’una Merkel enfocada en el centre polític, la ultradreta ha seduït els votants més conservadors i ha marcat el debat públic del país, una estratègia reeixida que gairebé tots els partits han imitat. La tensió entre conservadors els dona encara més força.

Gir populista

El gir populista dels bavaresos amenaça d’arrossegar una Merkel més dèbil que mai, ja que en les últimes eleccions el seu partit només va obtenir el 32,9% dels vots, el seu pitjor resultat en 70 anys, que encara així li assegurava el seu quart mandat. Així, el declivi de la líder inqüestionable no pot entendre’s sense l’auge d’una AfD que ha fet del Merkel 'muss weg' (“Merkel ha de marxar”)el seu pilar central i que ha sabut popularitzar el seu missatge islamòfob. La cancellera pot estar vivint el final del seu mandat però, com apunta l’analista polític Franco Delle Donne, “menysprear-la és el pitjor error que es pot cometre”.