La política migratòria obre les primeres esquerdes en el govern de Merkel

D’obrir les portes alsrefugiats  a tancar les fronteres. Encara que el seu gir ja és un fet, Alemanya haurà d’esperar una mica més per conèixer al detall l’enduriment de la seva política migratòria. Aquest dilluns a la tarda, Berlín ha anunciat la suspensió de la presentació del “pla mestre” del ministre de l’Interior, Horst Seehofer, a causa de les seves discrepàncies amb la cancellera Angela Merkel. Una esbroncada entre conservadors que, d’enquistar-se, amenaça de convertir-se en la primera crisi del nou Govern alemany, format fa amb prou feines tres mesos.

Alemanya endurirà la seva posició davant els refugiats i immigrants que arribin al país. En el seu esperat pla, el líder bavarès demana tancar els sol·licitantsd’asil  en centres d’espera –un procés que pot allargar-se més de 18 mesos– i accelerar la deportació d’aquells a qui se’ls el denegui. No obstant, el diable està en els detalls. La líder democristiana (CDU) veu bé aquests punts però es nega a la repatriació de refugiats directament a la frontera.

El ministre de l’Interior i Pàtria, com ha passat a dir-se el departament en una picada d’ullet nacionalista, proposa expulsar els sol·licitants d’asil que hagin estat registrats en altres països de la Unió Europea (UE), cosa que la cancellera descarta perquè trenca amb la seva política seguida fins ara. Els conservadors bavaresos (CSU) han recolzat en bloc el pla de Seehofer.

Gir electoralista

La primera gran esbroncada de la coalició ha evidenciat la fractura entre conservadors i ha deixat un clar vencedor, la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD), que veu com la principal força política del país sucumbeix a la seva retòrica de mà dura contra els de fora.

Si en els pròxims dies els dos líders no arriben a un acord aquesta primera topada pot convertir-se en un escull insalvable que posi en perill el Govern. Merkel no vol allunyar-se d’un centre polític que l’ha mantingut en el poder durant 12 anys mentre que els conservadors bavaresos han posat tots els seus esforços a restringir la política migratòria.

Tot això amb un ull posat a les eleccions bavareses del proper 14 d’octubre, on la CSU es juga mantenir la majoria absoluta davant una creixent ultradreta. És per això que el ministeri va assegurar que és “de màxima prioritat” que el primer d’aquests centres per a immigrants es construeixi abans dels comicis a Baviera, punt fronterer on es van produir el major nombre d’arribades.

Enemics íntims

El gest del líder bavarès és un més en una llarga llista de desacords amb la cancellera. En els últims anys, Seehofer ha sigut la clara encarnació de la màxima “Mantén a prop els teus amics, però encara més a prop als teus enemics”. Aliat indispensable de Merkel, també ha sigut el seu crític més ferotge dins del partit, una veu dura que ha atiat el discurs més nacionalista i xenòfob. Després d’obtenir la cartera d’Interior i assegurar que l’islam “no pertany a Alemanya” la seva popularitat s’ha disparat 12 punts, fins al 47%. Només està superat per Merkel.

Notícies relacionades

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’Índia obre avui les urnes amb la victòria de Modi per descomptada

Des que el 2015 la cancellera va decidir obrir les seves portes davant una de les pitjors crisis humanitàries que es recorden –una decisió que continua defensant com a “correcta”– més d’un milió de persones van arribar a Alemanya, la majoria de les quals procedents de països en guerra com Síria, l’Afganistan o l’Iraq. Això va donar ales a una AfD que ha explotat la xenofòbia i el terrorisme per situar-se com a tercera força del país.

Tot i que la unió conservadora que encapçala Merkel (CDU-CSU) continua sent la principal força política d’Alemanya, el 32,9% obtingut en les eleccions del setembre són el seu pitjor resultat en 70 anys. Un signe de debilitat davant el populisme que ha portat els sectors més recalcitrants del partit, com Seehofer, a seguir per la porta d’enrere l’estratègia d’una ultradreta que ja apunta fins i tot a un 16% dels vots.