L'FMI surt al rescat de l'Argentina amb un préstec de 50.000 milions

No va ser un crèdit de 10.000 milions de dòlars ni el doble, com va especular la premsa. L’Argentina i el Fons Monetari Internacional (FMI) van acordar un programa de salvació per deixar enrere la crisi que va enfonsar el peso. El Govern de dretes del president Mauricio Macri rebrà al llarg de 36 mesos uns 50.000 milions de dòlars.  El préstec està lluny de ser un acte de caritat. L’FMI ha demanat a canvi que es tiri endavant un ajustament fiscal que el diari ‘Clarín’ va qualificar de dur i obligarà a "una tasca ciclòpia" per part de l’Estat.

En virtut del pactat, la inflació del 2019 ha d’arribar a un 17%, i descendir gradualment fins a arribar el 2021 al 9%. Quant als objectius fiscals, s’ha pactat que la despesa pública representi el 2018 el 2,7% del PIB i s’arribi tres anys més tard a un superàvit primari de 0,5%. L’organisme va exigir, a més, l’enfortiment de l’autonomia del Banc Central, sanejar-lo i que deixi de finançar el Tresor. També s’han de reduir de manera dràstica els bons en moneda nacional coneguts com a Lebacs, que tenen rendiments anuals d’un 40% i fomenten l’especulació i la fuga de capitals a l’exterior.

L’anunci es coneix enmig d’un creixent conflicte social pels costos de la inflació, que aquest any perforarà la barrera del 30%, la pèrdua del poder adquisitiu per una devaluació superior al 20% només al maig, les tarifadesi una altra escalada dels nivells de pobresa, superior al 30%. El sindicalisme discuteix la possibilitat d’una crida a la vaga general.

La posició del Govern

"El pla és consistent i sostenible econòmicament, socialment i políticament", va dir el Govern del president Mauricio Macri. Per a les autoritats es tracta d’un programa "innovador" que protegeix "especialment els sectors més vulnerables" a l’incloure un seguiment del’impacte de les mesures entre els que menys tenen. "Per primera vegada en la història en un programa amb l’FMI, hi ha una salvaguarda que permet incrementar la despesa social si el Govern argentí ho considerés necessari. Això significa que en cas que l’economia no creixés com esperem, es podran realitzar ampliacions de despesa", van remarcar des del Govern.

La directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde, va felicitar les autoritats argentines per haver arribat a un acord que  “pretén enfortir l’economia en benefici de tots els argentins”. L’FMI reconeix que el cost de l’ajust és alt. "Si les condicions socials empitjoren, hi ha disposicions per incrementar més l’assignació pressupostària dedicada a les prioritats socials", va remarcar.

Els precedents

"L’Argentina assumeix un compromís més enllà de la presidència de Mauricio Macri, compromet qualsevol Govern que vingui", va dir el columnista de La Nación, Carlos Pagni. Al seu criteri, es tornarà a instal·lar als mercats la idea que, amb aquest suport de l’FMI, el president Macri "recupera moltes possibilitats polítiques" de cara als comicis de 2019 en moment d’una creixent caiguda de la seva popularitat. El mateix pensen al Govern. "Més deute extern", va augurar, no obstant, l’economista neoliberal José Luis Espert. "Em sona a més del mateix: pures metes optimistes, utilitzant crèdit de l’FMI en comptes de bancs privats", va dir Carlos Rodríguez, exfuncionari del Govern de Carlos Menem (1989-99).

Notícies relacionades

Tarifada i inflació a l'Argentina: una fàbrica de pobres

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Un grup d’economistes reunits en l’agrupació Convergència XXI va considerar per la seva banda que "el remei amb què s’està tractant de pal·liar el perillós daltabaix econòmic en curs és pitjor que la malaltia". Pels especialistes, s’aprofundirà la "concentració de riquesa" i l’"estrangerització de decisions", descoratjarà el desenvolupament del mercat intern i creixerà l’endeutament exterior.  

Des que va arribarMacri al poder, a finals del 2015, l’Argentina va prendre préstecs per 132.000 milions de dòlars que van servir per mitigar el dèficit fiscal, els problemes del comerç exterior i afavorir la fuga de capitals. “D’acord amb la nostra pròpia experiència històrica, els resultats dels acords amb l’FMI han tingut sempre un final semblant: han deixat un estol d’afectats i han tendit a escampar la indigència per tot el territori nacional”, adverteix Convergència XXI.