CRONOLOGIA
Les claus de la disputa palestino-israeliana per Jerusalem
La decisió dels EUA de traslladar la seva ambaixada a aquesta ciutat i reconèixer-la com a capital israeliana ha creat polèmica
mbenach43009615 topshot a palestinian slings a shot by burning tires durin180420185656 /
La comunitat internacional té els ulls posats aquest dilluns en la inauguració de la nova ambaixada nord-americana a Israel, que es trasllada de Tel-Aviv a Jerusalem el dia en què l’Estat jueu celebra el seu 70è aniversari. Són també les dates en què els palestins commemoren la Nakba (catàstrofe), l’expulsió d’entre 700.000 i 800.000 palestins de les seves cases i terres, que van passar a formar part del nou estat d’Israel després de la guerra arabo-israeliana del 1948.
La decisió de traslladar la seu diplomàtica dels EUA en aquest país va ser anunciada pel president Donald Trump el 6 de desembre passat, fet que va provocar elrebuig de bona part de la comunitat internacional. El president israelià, Benjamin Netanyahu, va celebrar la decisió, al·legant que per fi es reconeixia la que "durant 3.000 anys" ha sigut la capital del poble jueu. En canvi, el president palestí, Mahmud Abbas, va qualificar la decisió de Trump com "la bufetada del segle".
La polèmica aixecada pel trasllat de l’ambaixada nord-americana i el reconeixement consegüent de Jerusalem com a capital d’Israel atén la convulsa història recent de la ciutat.
1947 - La partició de Palestina
El 1947, l’ONU aprova la resolució 181, per la qual l’antiga Palestina, administrada sota el Govern britànic, queda partida en un Estat jueu i un Estat àrab. Tanmateix, les Nacions Unides decideixen que Jerusalem –enclavament sagrat per a cristians, jueus i musulmans–, quedarà sota un règim administratiu internacional especial. El mapa que deixava la resolució 181 atorgava prop d’un 43% de territori a l’Estat àrab i un 57% al jueu.
1948 - Guerra arabo-israeliana
Un any després, David Ben-Gurion proclama la independència de l’Estat d’Israel, i les tropes sirianes, egípcies, libaneses, jordanes i iraquians envaeixen l’acabat de crear Estat jueu. S’inicia així la guerra arabo-israeliana, també anomenada guerra de la Independència, que finalitza amb l’armistici del 1949, que parteix Jersusalem per l’anomenada Línia Verda: una frontera ‘de facto’ que separa la part occidental, jueva, de la part oriental, musulmana.
1967. La guerra dels Sis Dies
La divisió que demarca la Línia Verda quedarà vigent fins al 1967, any en què es declara la guerra dels Sis Dies. Les forces israelianes ocupen, entre altres territoris, la part oriental de Jerusalem i l’annexionen a l’Estat jueu. Tot i això, l’annexió per ocupació, un acte que viola la llei internacional, no és reconeguda per les Nacions Unides.
L’organisme internacional encara avui considera Jerusalem Est una zona ocupada, l’estatus de la qual encara ha de ser determinat en les negociacions de pau palestino-israelianes. El 1980, l’Estat jueu declara que "la completa i unida" ciutat de Jerusalem és la seva capital.
¿Què passarà ara?
Notícies relacionadesDes de l’anunci de Trump, la tensió ha anat creixent als territoris palestins, amb nombroses protestes a Jerusalem, Gaza, i la Cisjordània ocupada. Més de 40 palestins han mort en les últimes sis setmanes en enfrontaments amb l’Exèrcit israelià a la frontera entre Gaza i Israel. Les protestes han sigut batejades com laMarxa de Retorn, que reivindica el dret dels palestins a tornar als territoris que van perdre el 1948.
Després de l’anunci dels Estats Units, Guatemala i el Paraguai han seguit els passos de Trump i han confirmat que també traslladaran les seves ambaixades a Jerusalem. Altres països, com Romania o la República Txeca han deixat oberta també la possibilitat de moure les seves delegacions diplomàtiques a la Ciutat Santa. D’altra banda, líders àrabs de tot el Pròxim Orient han advertit quemoviments unilaterals com el dels Estats Units poden obstaculitzar els esforços per reiniciar les estancades converses de pau entre Palestina i Israel.
