Brigitte Macron, els ulls i orelles del president

A Brigitte Macron no li agrada el terme de primera dama. No obstant, va camí detrencar la malediccióde les seves immediates predecessores i trobar un buit per respirar a l’Elisi,on no veien ningú tan actiudes dels temps de Bernardette Chirac. El primer que va fer Brigitte a l’arribar va ser obrir les finestres perquè entrés més llum, i mitigar l’espessadecoració del segle XVIIIdel palau amb un mobiliari de línies depurades, catifes acolorides i abstracció a les parets.

Els amics de la parella presidencial solen dir que, encara que el jove és ell,la moderna és ella, i que Emmanuel Macron li deu molt de la seva accelerada conquesta del poder.  “Ha contribuït al que soc”, va admetre quan fins i tot era un candidat de dubtós recorregut i prometia que, en cas d’arribar a la presidència, Brigitte tindria un paper rellevant al seu costat.

Per si n’hi havia dubtes, ella mateixa es va encarregar de recordar-ho a Nova York el setembre passattrencant el protocolde l’ONU, que l’havia col·locat darrere del seu marit, com si fos un gerro. Per a una dona acostumada adefensar la seva llibertat i trencar tabúsestar casada amb el president de la República no és fàcil de gestionar. «Has d’estar dempeus i callada», va dir amb una barreja de lucidesa i rebel·lia. Però se les ha enginyat per escapar-se de les cotilles i del focus mediàtic.

Als matins, al despatx que van ocupar Valérie Trierweiler, Carla Bruni i Cécilia Sarkozy, aquesta antiga professora de francèsnascuda en una família burgesade províncies rellegeix els discursos del president, analitza la premsa i passa missatges al seu marit. Dels francesos i dels membres del Gabinet.

A la tarda abandona el palau irecorre els carrers de Parísamb els seus col·laboradors, perquè li agrada debatre amb ells mentre camina i es va trobant amb la gent. Brigitte s’ha convertiten els ulls i les orelles del president, el seu vincle amb la França real, segons el llibre ‘Los Macron’.  

El rostre de la modernitat

Vol ser útil, ressalta el seu cap de Gabinet, Pierre Oliver Costa, i s’ha donat cinc anys per «solucionar alguns problemes». El seu punt de partida són els correus que rep dels francesos. Els seus interessos són tan a prop de la seva vocació acadèmica com de la seva personalitat: infantesa, educació, autisme, assetjament escolar i igualtat de gènere.  

Somrient i enèrgica, méspròxima a l’estil modern de Michelle Obamaque al seriós hieratisme de Melania Trump, Brigitte Macron és també unaambaixadora irreprotxablede la moda ‘made in France’ a qui Anna Wintour somia dur a la portada de ‘Vogue’ als EUA.

Notícies relacionades

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Un "orgullós" Trump al banc dels acusats

Els seus viatges a l’estranger acompanyant el president desencadenen una autèntica‘Brigitte-mania’ i això fascina els francesos, intrigats per una primera dama que assegura que manté una vida “normal” i un contacte regular amb la seva extensa família. És potser aquesta combinació demaduresa, modernitat i saber estarla que posa d’acord diverses generacions de ciutadans.

 “No només és la meva esposa, és una dona lliure, responsable, una cara de la modernitat, del que les dones signifiquen en la nostra societat” ha dit d’ella Emmanuel Macron.