ANÀLISI

Putin, el tsar etern

El president rus és el dirigent més longeu del país des de Stalin i el que més poder ha acumulat a les seves mans

vvargas43218168 russian president vladimir putin walks before an inauguratio180507203706

vvargas43218168 russian president vladimir putin walks before an inauguratio180507203706 / POOL

2
Es llegeix en minuts
Jesús A. Núñez Villaverde
Jesús A. Núñez Villaverde

Codirector de l'Institut d'Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH).

ver +

Ni és un tsar ni és etern, però és un mestre en l’art del poder i quan acabi el seu quart mandat, previsiblement el 2024, Vladímir Putin serà el dirigent més longeu de Rússia des de Stalin i el que més poder ha acumulat a les seves mans.

Per arribar fins allà, malgrat la seva mala imatge a Occident, una de les bases fonamentals del seu reeixit periple polític ha estat el seu considerable suport popular. Per descomptat, els seus crítics tenen raó quan destaquen el seu inquietant caire autoritari, el seu cesarisme, el seu menyspreu alsdrets humans i al dret internacional quan no s’acomoden als seus plans. Però són molts més els que l’identifiquen com el que ha recuperat l’orgull de ser rus, ha tret el país de l’abisme en el qual havia caigut el 1991, ha millorat substancialment els nivells de benestar dels 144 milions de russos i ha reconvertit Rússia en una potència global.

De passada, ha col·locat la Federació a la sisena economia del planeta en paritat de poder adquisitiu (i continuarà allà a la meitat de segle segons les previsions, encara que el seu PIB brut actual no sobrepassa el d’Espanya, sent el país més extens del planeta), ha reduït la inflació al 2% i, després de superar la caiguda de 2015 i 2016, ja l’any passat va créixer un 1,8% i s’espera el mateix resultat per a aquest any. Però aquests èxits tenen els peus d’argila, ja que depenen dels vaivens dels preus del petroli, una variable que Rússia no pot controlar al seu aire, fins i tot sent el primer exportador mundial (les vendes suposen entorn del 75% dels ingressos per exportacions).

Amb aquest actiu a les seves mans, i fins a mitjan 2014, va poder no només garantir la pau social i modernitzar la seva maquinària militar, sinó també aventurar-se a l’exterior. D’aquesta manera, Rússia ha procurat no només alliberar-se del que percep com el doble setge (a Europa oriental i a Àsia central) que lideren Washington Brussel·les, sinó convertir-se en interlocutor imprescindible en molts assumptes conflictius (sigui a Ucraïna, Síria o Líbia).

Opinió pública domesticada

Notícies relacionades

Ara, a l’espera que el creixement del preu dels hidrocarburs es consolidi, la seva prioritat és alliberar-se també de les sancions que pesen greument sobre la seva economia, la qual cosa inclou alimentar les dissensions no només euroatlàntiques sinó també al si de la Unió Europea. També inclou buscar nous clients i fins i tot aliats, com a Turquia o fins i tot a l’extrem euroasiàtic, amb la Xina en ment.

En definitiva, Putin, emparat per una popularitat que en secret envegen els seus homòlegs occidentals i un control total de les palanques econòmiques i polítiques russes, compta a l’interior amb l’enorme avantatge de no haver de donar compte de les seves accions a una opinió pública domesticada. I a l’exterior, demostra diàriament la seva destresa, jugant simultàniament el paper de defensor dels drets humans (Snowden serveix com a exemple) i fins i tot de pacifista (frenant el 2013 un presumpte bel·licista com Obama contra Síria), mentre utilitza la força com ningú. I així fins al final.