La despesa militar mundial creix fins als 1,74 bilions de dòlars

L'Institut Internacional d'Investigació sobre la Pau d'Estocolm (SIPRI per les seves sigles en anglès) ha publicat aquest dimecres l' informe anual sobre despesa militar mundial. Les dades recollides pel SIPRI col·loquen en 1,74 bilions de dòlars la despesa militar global del 2017, la qual cosa suposa un increment d'un 1,1%  respecte a les xifres de l'any anterior. 

L'augment, segons detalla l'estudi del SIPRI, s'explica, especialment, a partir del creixement de països d'Àsia i l'Orient Mitjà com la Xina, l'Índia o l'Aràbia Saudita, amb el gruix de la despesa militar mundial allunyant-se cada vegada més de la regió euroatlàntica. 

Creixement mundial

La Xina és el país que més ha augmentat la seva despesa militar l'últim any: uns 12.000 milions de dòlars més que el període anterior, que han suposat una despesa total de 228.000 milions de dòlars el 2017. "Les tensions entre la Xina i els països veïns són el factor que continua marcant el creixement de la despesa militar a Àsia", ha explicat l'investigador del SIPRI Siemon Wezeman. 

A l'Orient Mitjà, l'Aràbia Saudita és el país on més ha augmentat la despesa en armament militar, amb un total de 69.400 milions de dòlars, de manera que s'ha convertit en el tercer país amb més despesa militar a tot el món. El rànquing, no obstant això, el continuen liderant els Estats Units, que mantenen l'hegemonia mundial amb 610.000 milions de dòlars. 

Amb 66.300 milions de dòlars, la despesa militar russa cau un 20% respecte a l'any anterior, mentre que Europa Central i Occidental presenten un creixement d'un 12 i un 1,7% respectivament. Un augment, segons el SIPRI, motivat per la percepció de Rússia com una amenaça creixent. 

El cas espanyol

A Espanya, la despesa militar "real" ha augmentat un 6,8% el 2018, passant de 18.997 milions d'euros el 2017 a 20.194, segons ha explicat Jordi Calvo, director del Centre Delàs d'Estudis per la Pau. 

Calvo ha presentat les dades en el marc d'una campanya internacional per reduir la despesa militar mundial impulsada per l'International Peace Bureau (IPB) en la qual participen més de 100 entitats de 35 països diferents  i que concloïa aquest dimecres amb la publicació de l'informe del SIPRI. 

Les dades expressades per Calvo, que encara són provisionals, "incorporen tot el que amaga" el pressupost del Ministeri de Defensa, ja que tenen en compte factors com la despesa en operacions militars a l'exterior, que es recullen als fons de contingència, els crèdits de I+D del Ministeri d'Indústria a empreses productores d'armes i les pensions de guerra, que s'inclouen a la partida dels serveis socials. 

"La guerra és un negoci"

Per a Pere Brunet, membre de l'equip que ha coordinat la campanya a Espanya, l'explicació d'aquest augment en la despesa militar és clara: "La guerra és un gran negoci. Hi ha molta gent que s'enriqueix amb aquesta despesa militar, com la banca o els negocis de privatització de la guerra." Brunet ha subratllat la importància de portar aquestes dades a la societat civil i fer entendre que no és cert que "amb més despesa militar hi hagi més seguretat". 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

En la mateixa línia s'ha expressat Jordi Armadans, director de Fundipau, que ha assenyalat que, malgrat que fa 20 que augmenta la despesa militar, "s'han duplicat els conflictes armats, els desplaçats i els refugiats". 

A l'acte en què s'han presentat les dades del SIPRI i s'ha clausurat la campanya de l'IPB ha acudit també l'exdirigent de la CUP, David Fernàndez, que ha reivindicat fer una objecció fiscal a la despesa militar a la Declaració de la Renda com a acte de protesta per aquestes xifres: "Ni en nom nostre ni amb els nostres diners: l'únic futur possible és el desmilitaritzat".