Trump prorroga un mes més les exempcions aranzelàries a la UE

La delicada salut de les relacions entre els Estats Units i la Unió Europea depenia d'una data: l'1 de maig. Aquest dimarts s'acabava el termini fixat per l'Administració de Donald Trump per decidir la sort de les exempcions aranzelàries que va concedir a la Unió Europea i uns altres cinc països aliats, tots temporalment al marge dels onerosos gravàmens imposats al març a lesimportacions d'acer i d'alumini. Però de moment, no canviarà res. La Casa Blanca ha retardat un mes més la seva decisió per donar marge a les negociacions amb els seus socis comercials.

En termes pràctics, això significa que les exempcions es prolongaran com a mínim fins al'1 de juny, un escenari que concedeix un respir a Brussel·les i deixa en suspens la possibilitat d'una guerra comercial. L'ajornament serveix per esquivar el xoc de trens a curt termini, però de cap manera serà suficient per dissipar la incertesa que s'ha apoderat dels exportadors europeus, incapaços de predir les regles del joc amb què hauran de competir al mercat nord-americà.

Per a la UE, es tracta d'una decisió totalment insatisfactòria, que prolonga la "incertesa" dels seus mercats i les seves empreses i ha tornat a reclamar una "exempció permanent". La Comissió Europea ha dit que "en prenia nota" en un comunicat de la decisió del Govern nord-americà  i ha advertit que la Unió Europea "no negociarà sota amenaça".

«He considerat que la manera necessària i apropiada per abordar l'amenaça que representen per a la nostra seguretat nacional les importacions de productes d'alumini des d'aquests països és continuar les discussions i prolongar temporalment les exempcions», ha dit Trump a través d'una proclamació oficial. Es referia a la Unió Europea, Mèxic i el Canadà, tres dels socis comercials dels EUA que van quedar exempts dels nous aranzels, un 25% per a l'acer i un 10% per a l'alumini. En termes molt semblants s'ha referit a l'acer.

Indústria i diplomàcia en suspens

La decisió de Trump mantenia en un estat d'expectació la indústria i la diplomàcia europees, que no han deixat de maniobrar en aquest últim mes per provar d'encarrilar la disputa comercial amb Washington. Tant el president francès, Emmanuel Macron, com la cancellera alemanya, Angela Merkel, van viatjar a la capital nord-americana la setmana passada, entre altres coses, per provar de convèncer Trump sobre els aranzels. Tot dos van haver d'escoltar públicament una lletania sobre els suposats abusos comercials europeus i aparentment l'un i l'altre van marxar sense la garantia d'un acord.

Diumenge els dos dirigents van parlar per telèfon, una conversa a la qual també es va unir la primera ministra britànica, Theresa May i, en paraules de Merkel, van concloure que Europa està«decidida a defensar els seus interessos en el marc del comerç multilateral». El Govern francès, segons un comunicat dels ministeris d'Exteriors, Economia i Finances, continuarà treballant perquè la Unió Europea es beneficiï d'una exempció "total, permanent i incondicional", perquè segons la seva opinió "res no justifica que sigui sotmesa a augments unilaterals de drets de duanes" sobre això.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Brussel·les ja va advertir setmanes enrere que, si els aranzels nord-americans es materialitzaven, contraatacaria gravant productes nord-americans per valor de 3.000 milions d'euros. La llista inclou exportacions icòniques com els Levy's, el bourbon o les motos Harley, en alguns casos originàries dels mateixos estats dels quals procedeixen els líders republicans al Congrés. De moment, no farà falta que la UE desenfundi les seves pistoles, tot i que la possibilitat d'un acord sembla encara complicada. 

El motiu sembla estar en les quotes. La Casa Blanca va anunciar ahir que té un principi d'acord amb el Brasil, l'Argentina, Austràlia i Corea del Sud perquè les exempcions per a cada un d'aquests països siguin permanents. Però aquests acords inclouen quotes per restringir l'acer i l'alumini que exporten els EUA, una condició a què Brussel·les es nega al·legant que viola les regles de l'Organització Mundial del Comerç.