França endureix la seva llei d'immigració

Una setmana de debat i més de 60 hores d'enceses discussions en el si de l'Assemblea Nacional han sigut necessàries per aprovar en primera lectura la nova llei d'asil i immigració de l'Executiu d'Emmanuel Macron. Un text controvertit que no convenç l'oposició, considerat “deshumanitzant” per l'esquerra i massa lax per la dreta i l'extrema dreta.

Segons Gérard Collomb, ministre de l'Interior i principal impulsor de la reforma, l'objectiu d'aquesta normativa és establir “una immigració controlada, un dret d'asil efectiu i una integració exitosa”. No obstant, el text es tradueix en un enduriment de l'actual política migratòria.

El període legal d'empresonament d'immigrants irregulars als centres de detenció administrativa (CRA) passa de 45 a 90 dies; el termini per presentar una demanda d'asil es redueix de 120 a 90 dies; el període d'instrucció i de recurs d'aquests expedients passa d'11 a sis mesos, amb l'objectiu d'accelerar l'expulsió d'aquells immigrants que no compleixen els requisits establerts.

Esmenes en sac foradat

Més enllà d'aquests terminis, criticats ferotgement per l'esquerra per la seva falta d'humanitat, al centre de la polèmica apareix la retenció de menors als centres de detenció administratius. Les tres esmenes presentades pels diputats del Partit Socialista, de França Insubmisa i del Partit Comunista, per posar fi a aquesta pràctica cada vegada més estesa -segons les xifres del Defensor dels Drets Humans, el 2017, 26.000 estrangers van ser retinguts als CRA, entre ells 134 famílies i 275 nens-, han caigut en sac foradat.

“¡No ens en anem per les branques! (…) Som aquí per oposar-nos absolutament, totalment i radicalment a la retenció de nens (…) ¡Serem condemnats per tots els organismes internacionals!”, criticava Jean-Luc Mélenchon, líder de França Insubmisa, durant un dels debats parlamentaris. Efectivament, el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha condemnat en diverses ocasions l'Estat francès per “les condicions inherents a aquest tipus d'estructures que provoquen problemes d'ansietat als nens petits”, i ha assegurat que “només la retenció a curt termini” pot “ser compatible” amb l'Article 3 del Conveni de Drets Humans, el mateix que prohibeix el “tracte inhumà i degradant”.

Delicte de solidaritat

No obstant, l'Executiu s'ha negat a incloure la prohibició de la retenció de menors en el controvertit text. Com tampoc ha suprimit el “delicte de solidaritat”, consagrat a condemnar “qualsevol persona que, per ajuda directa o indirecta, faciliti o tracti de facilitar l'entrada, la circulació o l'estada irregular d'un estranger a França”, segons el Codi d'Entrada, Estada i Asil d'Estrangers (Ceseda) del 1945.

Una llei que ha sigut modificada en múltiples ocasions per diferenciar les xarxes de tràfic d'immigrants de les organitzacions humanitàries. Mentre les associacions de drets humans demanaven la supressió d'aquest “delicte de solidaritat”, que actualment condemna amb una multa de 30.000 euros i amb una pena de fins a cinc anys de presó a les persones que ajuden els immigrants a travessar una frontera, l'Executiu ha apostat per incloure-hi certes exempcions, si bé s'ha negat a eliminar-lo del cos jurídic.

La prerrogativa s'aplicarà “quan l'acte denunciat consisteixi a proporcionar consells i acompanyament, especialment jurídics, lingüístics o socials, així com allotjament o atenció mèdica, destinats a garantir les condicions de vida digna (…) o la integritat física (…) Excepte si aquests actes tenen una contrapartida directa o indirecta, o si s'han portat a terme amb un objectiu lucratiu”.

Primera divisió

Malgrat aquestes exempcions, Amnistia Internacional (AI) França assegura que es tracta d'un “text perillós”, i assenyala que “el delicte de solidaritat” és “una espasa de Dàmocles per als militants, els ciutadans i les organitzacions” humanitàries. Segons Cécile Coudriou, presidenta d'AI a França, la flexibilització d'aquest delicte que “persegueix sense raó les persones que ajuden, sense cap objectiu lucratiu, els estrangers” no és suficient, i tampoc respecta els principis del dret internacional. A més, apunta que l'Executiu “ha perdut l'oportunitat de respondre a les dificultats a què han de fer front els immigrants i demandants d'asil a França, especialment a l'hora de fer respectar escrupolosament els seus drets”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Ni les crítiques de l'oposició, ni les alarmes de les organitzacions humanitàries han aconseguit frenar la polèmica reforma. Amb 228 vots a favor i 139 vots en contra, fruit de l'oposició d'esquerres i de l'extrema dreta per raons ben diferents, Gérard Collomb ha aconseguit tirar endavant el text. Però li ha valgut la primera divisió entre les seves files. Catorze diputats del partit de Macron (LREM) s'han abstingut a l'hora de votar i un d'ells, Jean-Michel Clément, ho ha fet en contra, i ha abandonat a l'instant la formació centrista al considerar que el text és contrari als seus principis. 

En les pròximes setmanes, la controvertida llei continuarà la tramitació al Senat.