Rebel·lió (de profes) a les aules dels EUA

En l’era de Trump, la protesta ha cobrat renovada força als Estats Units. I evoluciona. Primer van ocupar els carrers els que rebutjaven la seva mera elecció, i immediatament després, les dones es van posar al capdavant de l’activisme, social i polític. Hi va haver també accions concretes per protestar per decisions com el veto a l’entrada al país de musulmans i recentment els estudiants de l’institut de Park-land (Florida) han injectat inusitada força a la lluita pel control de les armes de foc. A les aules, no obstant, hi està naixent una altra rebel·lió: la dels professors.

Des del març estan tenint lloc vagues i protestes de mestres de primària i secundària a diversos estats controlats pels republicans. Van aconseguir una important victòria a Virgínia Occidental, on després de nou dies d’aturades els mestres van aconseguir un augment del sou del 5%. Aquesta setmana els d’Oklahoma també han posat fi a nou dies més d’atur i cobraran fins a 6.000 dòlars (uns 4.850 euros) més de salari anual. I estan obertes també en altres feus conservadors com Kentucky i Arizona.

La seva lluita està deixant en evidència la desastrosa situació de l’educació pública als EUA després de dècades de retallades, però també els costos d’altres polítiques republicanes, especialment el traspàs d’obligacions als funcionaris (no només professors) que fa que cada vegada aquests hagin d’afrontar més costos de sanitat de la seva butxaca. «Han passat els costos de salut i pensions als empleats, així que aquests estan guanyant menys i gastant menys», ha denunciat Randi Weingarten, que presideix la Federació Americana de Professors, un sindicat amb 1,7 milions d’afiliats.

Situació precària

Oklahoma exemplifica la situació. Fa temps que el 20% de les escoles públiques de l’estat imparteixen classe només quatre dies per setmana per falta de fons. En els últims 10 anys la inversió per cada estudiant ha caigut un 28% i el 2015 aquesta despesa per alumne estava en 8.000 dòlars, lluny de la mitjana nacional d’11.400 dòlars i, com en altres 28 estats, per sota d’on estava el 2008.

Segons l’Associació Nacional d’Educació, els professors d’Oklahoma són els tercers més mal pagats (amb 45.000 dòlars anuals, només davant de Mississipí i Dakota del Sud), fet que provoca que molts marxin a altres estats i que les classes s’omplin de substituts o professors certificats per a emergències. Els que es queden, narren històries d’absoluta precarietat.

Desinversions i debilitament dels sindicats

Segons ha escrit a The Washington Post Jon Shelton, professor a la Universitat de Wisconsin i autor d’un llibre sobre protestes d’educadors als anys 60 i 70 del segle passat, «les desinversions en educació pública en molts estats han portat a condicions semblants a les que els mestres tenien abans de la negociació col·lectiva».

Aquesta estava prohibida per als funcionaris pràcticament a tots els estats dels EUA abans del 1969 i en els últims anys ha tornat a viure una regressió. Un renovat assalt va començar a Wisconsin el 2011, quan el governador republicà Scott Walker va firmar una llei que retallava el dret a la negociació col·lectiva. Mesures similars es van propagar per almenys una altra desena d’estats. La despesa mèdica en funcionaris va caure immediatament. I tot mentre els conservadors seguien retallant impostos a grans corporacions i les rendes més altes.

Sindicats debilitats

L’assalt ha debilitat encara més els sindicats dels EUA, històricament una força política i organitzativa alineada majoritària però no exclusivament amb el Partit Demòcrata. I aquests es poden veure fins i tot més castigats pel Tribunal Suprem, ara dominat pels conservadors, que podria al juny dictar sentència contra el pagament obligatori de quotes.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

La rebel·lió a les aules, però, apunta a un descontentament capaç d’activar-se fins i tot sense suport sindical. Moltes han sorgit de forma orgànica, amb individus coordinant-se a les xarxes socials. I han aconseguit triomfs que van més enllà de pujades salarials. A Oklahoma, per exemple, han empès a la primera aprovació en 28 anys d’una pujada d’impostos.

«Pot ser que els professors siguin més poderosos ara que abans –escrivia Shelton–. No poden ser externalitzats i ni els acords de lliure comerç inclinats a interessos corporatius ni la tecnologia digital els poden tornar obsolets. És possible que els professors en vaga al país representin el principi d’una tendència en la qual la gent corrent que manté en marxa el nostre sistema d’educació –i la nostra economia– s’adoni  del poder que arriba a tenir».