Macron vol Europa

Situant-se per sobre de la divisió tradicional entre esquerra i dreta, Emmanuel Macron va dinamitar els partits tradicionals i va revolucionar el paisatge polític francès amb un ideari reformista i marcadament proeuropeu. El president francès, instal·lat des de fa gairebé un any a l’Elisi, aspira ara a redibuixar les línies a Europa forjant una aliança centrista al voltant del seu ambiciós projecte de refundar la Unió Europea (UE).

La seva estratègia es posarà a prova en les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el maig del 2019, les primeres a les quals es presentarà el seu partit, La República en Marxa (LREM), una formació nascuda fa només dos anys i per tant absent de la Cambra d’Estrasburg.

Tot i que falten més de 12 mesos per a la cita, Macron ja està en campanya. Aquesta setmana ha rebut a París el president del Grup Liberal (ALDE) a l’Eurocambra, Guy Verhofstadt, i el del Grup Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, abans de llançar a Estrasburg les anomenades consultes ciutadanes sobre el futur d’Europa i de pronunciar el seu primer discurs a l’Eurocambra, aquest dimarts.

Simultàniament, LREM va llançar la seva Gran marxa per Europa, una sèrie d’actes per obtenir l’opinió dels francesos sobre qüestions europees. El delegat general de la formació, Christophe Castaner, antic membre del Partit Socialista i home de confiança de Macron, va detallar recentment a la premsa els seus objectius.  

«Les eleccions seran per a nosaltres l’ocasió de construir al Parlament Europeu una nova majoria d’idees per edificar l’Europa que protegeix», va dir Castaner. El discurs sobre la refundació europea que Macron va fer a La Sorbona serà la guia de la proposta programàtica.

Però el context no és favorable als plans de Macron. Per primera vegada un soci ha decidit abandonar el club comunitari; els ciutadans desconfien de Brussel·les, i en països clau, com Alemanya o Itàlia, s’obren pas forces contestatàries antieuropees i populismes de signe divers.  Aquest escenari situa França al «centre» de les expectatives per liderar un projecte «unificador», segons l’anàlisi de LREM.

L’ambició del president francès és unir tots els progressistes i mostrar que, com ha passat a França, es poden superar els límits dels partits polítics també a escala europea.

L’actual cambra està dominada pel Partit Popular Europeu –en què la CDU d’Angela Merkel és majoritària– i el Grup Socialista, i per això el camí de LREM per pesar a Estrasburg no serà gens fàcil. El seu objectiu és crear a partir de la tardor vinent una plataforma comuna amb socis que comparteixin el seu diagnòstic europeu. «Serà més un acord moral que no pas una aliança gravada en marbre», en paraules de Castaner.

«Porta a porta»

 Per a l’elaboració del programa electoral, es nodriran de les respostes que els ciutadans donin durant l’operació «porta a porta» portada a terme per militants i simpatitzants de LREM per recollir crítiques i propostes d’uns 100.000 ciutadans francesos a través d’un qüestionari.

La formació portarà terme després una campanya paral·lela –a escala nacional i europea– per «unir tots els progressistes sigui quin sigui el seu origen polític» i articular d’aquesta manera una nova oferta política a Europa.

Aquesta primera fase «de terreny» s’organitzarà al voltant dels organitzats a França i a les principals capitals europees, on els líders de LREM es reuniran amb membres de partits polítics afins. A Espanya, Ciutadans és un dels possibles socis donat que els contactes amb la formació d’Albert Rivera són constants des de fa temps.

La formació del president francès no ha decidit encara si integrar-se o no al Grup dels liberals, la família política del Parlament més afí al macronisme. El delegat de LREM assegura que se senten lliures per buscar un marc institucional alternatiu a l’actual, que a parer seu «no ha aconseguit els seus objectius».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

A més a més de l’engranatge de les aliances, Macron tindrà altres dificultats en la seva estratègia europea. Les eleccions al Parlament Europeu generen un nul entusiasme i la mobilització és escassa. «Convé recordar que són unes eleccions intermèdies, que solen ser negatives per als Governs en exercici», adverteix l’investigador de la Universitat de Lovaina Cal Le Gall.

S’haurà de veure també si cristal·litza el malestar de nombrosos sectors socials amb les reformes del president i la contestació es transforma en un vot de protesta en la pròxima cita que els francesos tinguin amb les urnes. «Al final és una elecció en clau nacional en què es mostra l’acord o el desacord amb el partit al poder», afegeix el politòleg.