Sis joves nord-coreans van a la presó per ballar pop de Corea del Sud

Mitja dotzena d'adolescents nord-coreans van ser condemnats a treballs forçats per escoltar les bandes de Corea del Sud que dues setmanes després van actuar per al seu líder. És la tragicomèdia nord-coreana una altra vegada, el somriure glaçat a la cort dels miracles postmoderna on s'enreda el que és versemblant i el que és veraç.

El que és versemblant ho ha desvelat la premsa japonesa. Quatre adolescents de 16 i 17 anys van ser sentenciats el 22 de març en un judici públic per “conspiració contra l'Estat” després de quedar demostrat que havien escoltat i ballat una cinquantena de cançons de K-pop abans de redistribuir-les a través d'un llapis de memòria. La condemna a treballs forçats per delictes lleus oscil·la entre sis mesos i un any. Es desconeix el càstig que van rebre els altres dos adolescents però el diari Asahi Shimbun assegura que tots van ser portats directament a la presó.

Els joves provenen de la província de Ryanggang, a prop del riu Yalu (en mandarí) o Amnok (en coreà) que separa la Xina de Corea del Nord. Per aquí, especialment quan el riu es gela a l'hivern, arriba el gruix de la mercaderia de contraban, des de televisors per a l'elit fins a llapis de memòria amb les últimes sèries televisives o bandes pop sud-coreanes.

Mel·liflus acords

El que és veraç va ser portada a la premsa global. Kim Jong-un i la seva dona, Ri Sol-ju, van assistir diumenge a l'actuació de 160 artistes de l'altra banda de la frontera. A Kim se'l va veure aplaudint al ritme dels mel·liflus acords. La premsa oficial va divulgar fotos del tirà una mica vermell departint alegrement amb el celebèrrim grup Red Velvet (gairebé cinc milions de seguidors a Instagram, nou barem de triomf artístic) després del concert celebrat al Gran Teatre Oriental de Pyongyang davant de 1.500 integrants de les elits polítiques i econòmiques (disculpeu la redundància) del país.

“El nostre camarada líder va dir que el seu cor es va eixamplar i es va commoure al veure el seu poble aprofundint la seva entesa de la cultura popular sud-coreana i victorejant amb sinceritat”, va explicar la premsa oficial. “(Kim Jong-un) va mostrar molt interès per l'espectacle i va formular moltes preguntes sobre les cançons i les seves lletres”, va aclarir el ministre de Cultura, Do Jong-whan.

Les cròniques expliquen que el públic va aplaudir, va animar i va demostrar el seu coneixement de moltes lletres cantant-les amb els artistes. No hi ha notícia que fossin detinguts malgrat la prohibició d'escoltar música del país encara en estat teòric de guerra.

La gala, amb el títol La primavera està arribant, és l'última evidència del nou clima a la península. Els intercanvis culturals s'han multiplicat a través del paral·lel 38 i els líders globals fan cua per fotografiar-se amb Kim Jong-un des que aquest va al·ludir al diàleg en el discurs de Cap d'Any.

Amor juvenil

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El K-pop hauria de ser considerada una avançada sud-coreana innòcua fins i tot per a un règim instal·lat en la paranoia. Són grups prefabricats de noiets fotocopiats que canten a l'amor juvenil amb melodies ensucrades. No hi busqueu missatges polítics ni rebel·lia. El que passa és que la joventut nord-coreana queda extasiada amb la seva vestimenta mínima i les seves banals preocupacions tan allunyades de la seva àrida quotidianitat. Qualsevol contacte de la població amb la cultura popular del sud amenaça amb dinamitar la idea del paradís socialista propi i de l'infern capitalista aliè de drogues, assassinats i immoralitat que ven el règim. El final d'aquesta mentida no va ser una causa poc important en l'ensorrament del bloc comunista del segle passat. 

La premsa oficial, doncs, es va enfrontar al problema de conjugar aquesta preocupació amb el delirant culte a la personalitat del seu líder, ubic a la graella televisiva. Ho va resoldre amb una breu informació sobre la seva assistència al concert però sense dir el nom dels grups i amb la veu en off eclipsant les cançons.