Lula decideix entregar-se i crida a la resistència

“Atendré la voluntat d'ells”, va anunciar Luiz Inácio Lula da Silva abans de complir  l'ordre d'arrest dictada pel jutge Sérgio Moro. “Hi aniré amb el cap alt i sortiré (de la presó) amb el pit enfora… la història provarà que els que van cometre el crim van ser els que em van jutjar”, va dir davant la multitud que va escoltar el seu últim i encès discurs en llibertat, que va finalitzar amb una crida a la resistència pacífica. En les pròximes hores s'espera que dormi en una cel·la.

 L'expresident del Brasil entre el 2003 i el 2010 i favorit en els comicis del 7 d'octubre tenia termini fins a les 17 hores de divendres per presentar-se davant la policia de Curitiba, a l'estat de Paraná, al sud del país, com a pas previ a la seva entrada a la presó on ha de complir una condemna de 12 anys. Però Lula va decidir convertir aquell temps de desacatament en un acte polític de proporcions davant el sindicat d'obrers metal·lúrgics, a la perifèria de São Paulo. 

Abans de parlar, es va oficiar una missa en memòria de la seva difunta esposa Marisa Letícia Rocco. Els capellans no van dissimular la simpatia pel líder del PT. “L'amor fratern vencerà l'odi”, van augurar. Hi va haver, a més, cants i clima de festa. Fins que li va tocar a Lula prendre la paraula i va dir que si al Brasil “hi ha un bandit que va robar” ha d'anar pres. “El que no hi pot haver és un judici subordinat a la premsa”. Lula va ser sentenciat en dues instàncies per haver acceptat com a suborn d'una constructora un departament en un balneari. Durant el judici no es va exhibir una sola prova incriminatòria. L'expresident mai va ocupar aquell immoble. Ni tan sols el va veure. Els magistrats en van tenir prou, no obstant, de tenir la “convicció” que el delicte va existir. “Aquell apartament no em pertany. Els jutges saben que (la cadena) O Globo va mentir. Que  van mentir, la policia, el Ministeri públic i Moro. Per això soc un ciutadà indignat. No perdono que hagin dit que soc lladre. Però estic amb la consciència tranquil·la”.

COP I PROSCRIPCIÓ

 Dimecres passat, el Suprem Tribunal Federal (STF) va rebutjar l'habeas corpus que li hauria permès al fundador del Partit dels Treballadors (PT) prosseguir la seva campanya proselitista fins que s'acabi el judici en contra seu. En les últimes hores, l'STF li va denegar dos recursos més. Per a Lula, la maquinària judicial es va posar en marxa per impedir el seu retorn al Govern. “El cop conclourà quan Lula pugui ser candidat. No em volen de tornada perquè al cap d'ells un pobre no pot tenir drets. Volen en canvi la fotografia de Lula pres. Puc imaginar les portades del diari Globo i (la revista) 'Veja' col·locant aquella imatge”. La majoria dels mitjans van celebrar la “rendició” de l'expresident. Però hi va haver també diagnòstics discordants. “Lula està sent víctima d'un procés d'excepció. Les interpretacions exòtiques dels codis legals s'estan infiltrant en franges dels tribunals i del Ministeri Públic Federal per fer del que denomino el Partit de la Policia, una espècie d'ens de la raó que tutela la democràcia brasilera”, va escriure un dels principals analistes d'aquest país, Reynaldo Azevedo.

Hi va haver un temps en què Lula va arribar a acords de governabilitat amb el centredreta. Però aquest pacte es va trencar amb la crisi econòmica. Primer va venir la destitució parlamentària de Dilma Rousseff. Després la situació que el va portar a la presó. “Vaig somiar que era possible treure milions de persones de la pobresa, disminuir la mortalitat infantil i que les millors universitats deixin de ser de les elits. Vaig cometre aquest crim, el vaig cometre i no volen que el cometi més. Però seguiré sent criminal”. Com si estigués en campanya,  va parlar del que faria en un futur Govern: regular el funcionament dels mitjans de comunicació “perquè el poble no sigui més víctima d'una mentida” i promoure una reforma constitucional que garanteixi la propietat estatal dels recursos petrolers que el president interí Michel Temer vol subhastar.

BUSCAR ASIL

Algunes persones li van recomanar refugiar-se a les ambaixades de Bolívia, l'Uruguai i fins i tot Rússia, a la qual cosa es va negar. Va decidir presentar-se davant la policia “perquè no diguin que estic amagat o fugit”. Va dir no tenir por d'entrar a la presó. “Han de saber que volem més cases, escoles, menys mortalitat i lluitem contra les barbaritats que fan amb els nens negres o amb Mariella Franco (l'activista assassinada setmanes enrere a Rio de Janeiro). El problema d'aquest país no és Lula. Hi ha milions de Lulas que caminaran per mi”. La multitud el va veure sense saber quan tornaria a veure'l. “Lula guerrer del poble brasiler”, va bramar. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

EL FUTUR

El míting no va deixar ningú indiferent. “Lula sembla sempre sentir-se feliç enmig de la massa”, va assenyalar Marcelo Cohelo a 'Folha de São Paulo'. Un cop comenci el seu presidi, els brasilers coneixeran un vídeo gravat per l'expresident que va haver d'editar-se en més d'una ocasió perquè la veu se li trencava de l'emoció. “No tinc por del que ve”, va dir Lula davant la càmera. La premsa es pregunta què passarà amb la seva candidatura. Aquesta pregunta encara no té una resposta definitiva en la canviant política brasilera.