La guerra comercial: ni bona ni fàcil de guanyar

La història desmenteix l’optimisme del president dels EUA, Donald Trump: les guerres comercials no són «bones» ni «fàcils de guanyar». Qualsevol bon economista, fins i tot un de mediocre, corrobora l’opinió del primer ministre xinès, Li Keqiang: «Les guerres comercials no són bones per a ningú. No hi ha guanyadors». El ranci proteccionisme que avui defensen Washington i Londres està darrere de debacles econòmiques. La tristament cèlebre Acta Tarifària Smoot-Hawley de 1930, amb què els EUA van gravar 20.000 importacions, va desencadenar respostes semblants a tot el món que van contribuir a agreujar la Gran Depressió i van alentir la recuperació. Les exportacions nord-americanes es van ensorrar més del 60% en quatre anys i el context global va ajudar a l’auge del nazisme. La història demostra que les guerres comercials només funcionen com a càstig quan el que la declara té una superioritat econòmica aclaparadora, i no és el cas entre els EUA i la Xina.

És més que probable que els efectes desbordin els països en litigi i s’estenguin a un món globalitzat que encara pugna per remuntar la crisi financera. Les crides a la calma han sigut constants des que van començar els tambors de guerra. El conflicte tindrà «un impacte seriós en l’economia global», corroborava aquesta setmana Roberto Azevedo, director general de l’Organització Mundial del Comerç. «Aquest és un dels moments més crítics que ha afrontat l’organització en les seves gairebé tres dècades de vida», alertava a la BBC.

Només una de cada 3.000 companyies nord-americanes recolza les polítiques proteccionistes de Trump, calculava The Economist. Però més preocupats que les empreses haurien d’estar els consumidors. Que és inútil la lluita contra els productes xinesos ja ho va subratllar Sara Bongiorni. La periodista nord-americana va intentar viure un any allunyada de les etiquetes del made in China  i en el seu best seller va concloure que, per ubics i barats, eren impossibles de rebutjar. El pròleg sostenia que les classes mitjanes i baixes no tenien alternatives. Els 12 llargs anys transcorreguts des d’aleshores no han deixat d’accentuar-ne les conclusions. Les mesures aprovades per Trump tindran «efectes devastadors per a les economies familiars», va alertar  la Cambra de Comerç dels EUA.

La factura

Notícies relacionades

La Xina s'arma per a la guerra comercial de Trump

Trump obre la guerra comercial amb la Xina i declara una treva amb Europa

L’organització, que compta entre els seus tres milions de membres amb gegants com Ford i IBM, ha trencat amb les seves crítiques la tradicional aliança amb els republicans. Per a l’Associació de Líders de la Indústria de Vendes a la Menuda, els aranzels «són, senzillament, un impost ocult per als nord-americans». L’organització va recordar que més del 41% de la roba i del 72% del calçat venuts als EUA venen de la Xina. 

Uns aranzels de 60.000 milions de dòlars repercutiran forçosament en el preu final. Potser al milionari Trump no li importarà deixar anar uns quants dòlars més per consumir productes nacionals, però és dubtós que la castigada classe treballadora, el seu principal calador de vots, s’ho pugui permetre. Trump persevera en la seva croada antixinesa en contra d’historiadors, economistes i empreses pàtries, i és aclamat només pels que encara ignoren que en pagaran la factura.