Open Arms denuncia a l'Eurocambra la campanya d'assetjament contra les oenagés al Mediterrani

La campanya d'assetjament a les organitzacions no governamentals que rescaten immigrants al Mediterrani ha anat en augment. És la sensació que té Òscar Camps, fundador de Proactiva Open Arms, que ha tornat a anar a la seu de l'Eurocambra a denunciar els creixents problemes a què s'enfronten per salvar vides al Mediterrani, inclosa la incautació del vaixell amb què operen i les acusacions contra diversos membres de l'organització per l'últim rescat de 216 immigrants davant de les costes de Líbia.

Un cas que confien a guanyar -"no vam desobeir cap convenció", al·leguen- encara que els suposarà un cost elevat. “Aquesta situació ens perjudica, no ens ajuda gens. A mitjà o llarg termini recuperarem el vaixell d'Itàlia, però la despesa diària del vaixell retingut ens suposa 2.000 o 3.000 euros, més els sous del personal perquè el vaixell no es pot deixar sol”, ha explicat Camps sobre la immobilització decretada per les autoritats italianes.

Una nova embarcació

Tot i això, l'oenagé de Badalona ja estudia la possibilitat d'aconseguir una nova embarcació, amb l'objectiu de reprendre com més aviat millor les tasques de rescat, i té tres opcions sobre la taula. “Tot dependrà del suport que rebem”, ha explicat Camps, que ha comparegut acompanyat per l'eurodiputat del grup dels Verds Ernest Urtasun. Aquest ha incidit en la necessitat d'establir directrius a nivell europeu per evitar que les embarcacions humanitàries siguin acusades de tràfic d'immigrants com ha passat amb l'oenagé catalana.

Segons Camps, la campanya de criminalització a què s'enfronten no és nova. “Pensem que tot això ve d'una campanya que comença el 2016 per intentar desacreditar les oenagés que són al mar”, ha explicat després d'escoltar el director de Frontex, Fabrice Leggeri, a la comissió de llibertats civils del Parlament Europeu. 

Una sola oenagé present al Mediterrani

Les xifres que aporta són rotundes. El 2016 hi havia una desena d'oenagés operant al Mediterrani amb una flota d'11 embarcacions. Un any després, el nombre d'organitzacions es va reduir a sis amb nou vaixells, i “el 2018, després de les persecucions del fiscal de Palerm i Catània i les declaracions del senyor Leggeri al Financial Times desacreditant les organitzacions i acusant-les de tràfic hi ha una sola oenagé a l'aigua amb un sol vaixell”, s'ha lamentat, i ha reivindicat que es deixi de criminalitzar les organitzacions que salven “nàufrags” i “persones que necessiten auxili” al mar.

Segons el director d'operacions i un dels encausats a Itàlia, Gerard Canals, el codi de conducta que estan obligades a firmar amb Itàlia les organitzacions que volen treballar al Mediterrani -amb què han fet pinya tant Frontex com la Comissió Europea- ha influït en el nombre de vaixells que actuen, ja que no només organitzacions com Save the Children han desistit de firmar-lo sinó que ha dificultat l'actuació d'embarcacions més petites.

Sense zona de recerca i rescat a Líbia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

En aquest sentit, Camps ha denunciat no només que hi ha menys oenagés treballant al Mediterrani sinó que els rescats cada vegada es produeixen més lluny de la costa de Líbia -l'últim, protagonitzat per Open Arms, a 73 milles-, que els guardacostes libis cada vegada intervenen més lluny del seu territori encara que no hi ha una zona de recerca i rescat (SAR en les seves sigles en anglès) a Líbia ni un centre de coordinació a Trípoli ni ports segurs on desembarcar els immigrants rescatats. "Si no hi ha una zona de recerca i rescat reconeguda, ¿què feien els guardacostes operant a 73 milles de la seva costa?", es pregunten.

El mateix Fabrice Leggeri ha admès davant la comissió de llibertats de l'Eurocambra que no hi ha aquesta zona encara que les autoritats europees han promès 46 milions d'euros als guardacostes libis entre altres coses per establir un centre de coordinació a Trípoli. "Si el senyor Leggeri reconeix que no hi ha zona SAR a Líbia haurà de reconèixer que tenim un forat negre de 350.000 quilòmetres quadrats que Frontex no té capacitat d'atendre i els libis tampoc. Si fem fora la flota humanitària d'aquesta zona ¿què ens queda? ¿Els 90.000 vaixells mercants? O simplement fem fora els testimonis d'aquests rescats que aporten un testimoni personal del que realment està passant a Líbia i això incomoda perquè la intenció d'Itàlia i la UE és apoderar Líbia”.