CONFLICTE AL MEDITERRANI

La dreta italiana celebra la retenció del vaixell de Proactiva Open Arms

Matteo Salvini, líder de la xenòfoba Lliga, acusa sense embuts l'oenagé catalana d'"associació per delinquir"

mbenach42579633 the spanish ngo s proactiva open arms vessel is seen at harb180319210741

mbenach42579633 the spanish ngo s proactiva open arms vessel is seen at harb180319210741 / Alessio Tricani

3
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

«¿Salvament humanitari? No, és un farol, es tracta d’una associació per delinquir». Així ho escrivia a la seva pàgina de Facebook Matteo Salvini, líder de la xenòfoba i antieuropeista Lliga (del Nord), poc després de conèixer-se que la fiscalia de Catània havia ordenat la retenció de la nau d’Open Arms. L’oenagé catalana havia desembarcat dissabte passat a Pozzallo (Sicília) 218 immigrants salvats al canal de Sicília. L’aventurós salvament va tenir lloc enmig d’amenaces i trets de la Guàrdia Costanera líbia, que pretenia que la tripulació de la nau els tornés els immigrants.

«L’assumpte d’Open Arms confirma tot el que estem denunciant des de fa dos anys, o sigui que la major part de les naus d’aquestes oenagés no tenen com a objectiu salvar vides humanes, ja que si fos així usarien els ports més pròxims (al salvament) a Malta, Tunísia o els mateixos ports de Líbia», va escriure la Lliga a la seva pàgina de Facebook. L’escrit acabava invocant que «la magistratura desmantelli d’una vegada per sempre aquest vergonyós tràfic d’éssers humans».

La situació de Proactiva Open Arms no és la primera que es produeix al Mediterrani després que el juliol de l’any passat el Ministeri d’Interior italià aprovés un «codi de conducta» per a les oenagés. Aquest codi va ser sotmès a la firma de les oenagés paral·lelament a la formació, per part d’Itàlia, d’una Guàrdia Costanera líbia que havia d’impedir que els immigrants sortissin de Líbia i que, si aconseguien sortir-ne, fossin tornats a aquell país i retinguts als centres d’acollida administrats per agències vinculades a l’ONU.

Mecanisme inhumà

Les tres principals organitzacions humanitàries –Metges sense Fronteres (MSF), Save the Children i Sea Eye– van abandonar aquella zona del Mediterrani. «No serem còmplices d’un mecanisme il·legal i inhumà», va comunicar MSF, criticant que Líbia hagués ampliat les seves aigües territorials de les tradicionals 12 milles a 97 (180 quilòmetres). Sea Eye va afegir que «no podem continuar la nostra feina perquè no podem garantir la seguretat de les tripulacions». Per la seva part, Save the Children va anunciar «una pausa».

Proactiva Open Arms va firmar el codi i va seguir operant a la zona. Però a mitjans d’agost, la seva nau Golfo Azzurro es va ficar en un embolic d’intimidacions per part dels libis i la Juvent, de l’oenagé Jugend Rettet, va ser immobilitzada a Lampedusa per haver desembarcat un grup d’immigrants. 

Codi de conducta

El codi comprèn 11 punts, entre els quals hi ha la imposició per a les oenagés de respondre de la seva actuació tant davant el seu Estat, com també davant les autoritats italianes, que a la zona coordinen totes les operacions que porten la marca de la Unió Europea ('Frontex', 'Tritó', 'Sophia'). Per una altra part, aquestes naus no poden apagar el radar, no poden establir diàlegs amb persones (traficants) que es trobin a Líbia, han de certificar que les seves naus són «tècnicament idònies» per a l’auxili al mar i fins i tot per al transport d’eventuals cadàvers.

Notícies relacionades

Així mateix, el codi imposa que no poden transbordar els immigrants que hagin salvat altres naus (per exemple les de Frontex, l’agència de la UE per a les fronteres exteriors), sinó que es dirigeixin a un «port segur». Una de les condicions més difícils d’acceptar per les oenagés va ser que a bord de les seves naus poguessin pujar agents armats i amb funcions judicials. Per una altra banda, les organitzacions quedaven obligades a declarar «totes les fonts de finançament» al país on la nau i l’oenagé estiguessin registrades, així com les autoritats italianes.

A finals de l’any passat havien arribat a Itàlia 102.000 emigrants, el 21% menys que en els mateixos mesos del 2016. En canvi, els morts durant la travessia (5.000 entre Grècia i Itàlia el 2016) van ser 2.000 més, segons l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR).