GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

Turquia pren el control de la ciutat siriana d'Afrin

Erdogan confirma la conquista del principal enclavament kurd al nord-oest de Síria, tot i que les milícies kurdosirias prometen seguir lluitant

Turkish-backed Free Syrian Army fighters walk together after advancing north of Afrin  Syria March 17  2018  REUTERS Khalil Ashawi

Turkish-backed Free Syrian Army fighters walk together after advancing north of Afrin Syria March 17 2018 REUTERS Khalil Ashawi / KHALIL ASHAWI (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Turquia i el seu aliat, l’Exèrcit Lliure Sirià (ELS), van conquistar ahir la ciutat d’Afrin, capital del cantó amb el mateix nom, situat al nord de Síria i objectiu militar turc des de fa un parell de mesos. A mitjans de gener, Turquia va començar una operació militar aèria i terrestre per capturar la zona, fins ara sota el control de les milícies kurdosirianes de les YPG.

Aquestes milícies –les principals aliades dels Estats Units a Síria– són considerades terroristes per Ankara pels seus vincles amb la guerrilla kurdoturca del PKK. «Hem pres aquest diumenge aviat, a les 8.30 hores, el control total sobre el centre d’Afrin. La ciutat està totalment sota el nostre control», va dir ahir el president turc, Recep Tayyip Erdogan. El president turc també va assegurar que, en els pròxims dies, el seu Exèrcit se centrarà a desactivar les «bombes i les mines que han posat» les YPG.

La presa de la ciutat va ser un passeig. Gairebé 200.000 dels 350.000 habitants d’Afrin han fugit des de divendres i, dissabte, els milicians de les YPG van abandonar les seves posicions a la ciutat: van cremar els seus centres d’operacions i se’n van anar cap al sud, cap a territori controlat pel règim de Baixar al-Assad. D’allà, s’espera, aniran a les altres zones controlades pels kurds, situades a l’est del riu Eufrates. Allà, a diferència d’Afrin, estan protegits pels nord-americans.

Aquests dos mesos d’operació s’han fet llargs. Turquia i l’ELS, en un principi, van tenir seriosos problemes per avançar posicions. Però aquestes últimes setmanes, gràcies als bombardejos de l’aviació turca, la captura de nous territoris s’ha precipitat.

El cost de tot plegat ha sigut elevat: almenys 289 civils, entre ells 43 menors d’edat i 28 dones, han perdut la vida, segons l’últim recomp-te fet per l’Observatori Sirià dels Drets Humans (OSDH). Els respon-sables d’aquestes morts, afirma l’organització, són els avions turcs.

Només ho van poder fer en l’última setmana, però fa mesos que els civils d’Afrin intentaven abandonar el cantó. En un principi, tant les YPG com Damasc els van bloquejar el pas, van explicar, citant fonts diferents, les Nacions Unides i ciutadans kurds a aquest diari. També, diu aquesta organització, han mort 1.500 membres de la milícia kurdosiriana, 496 de l’Exèrcit Lliure Sirià i 46 soldats regulars turcs.

Guerra de guerrilla

L’operació, segons Erdogan, «ha anat molt amb compte a protegir els civils». Les YPG han acusat diverses vegades Turquia de bombardejar blocs de vivendes i hospitals. Ankara sempre ho ha negat. Les YPG han acceptat la seva derrota en aquesta batalla per la ciutat però prometen seguir lluitant: asseguren que passaran d’una guerra de fronts –fins ara– a una guerra de guerrilla.

«Les nostres forces segueixen presents a Afrin. Atacarem les bases de l’enemic turc i dels seus mercenaris –en referència a l’ELS– a cada oportunitat que vegem», va dir ahir un dels líders de les YPG: «Serem un malson constant». Turquia, mitjançant aquesta operació, pretén allunyar  les milícies kurdosirianes de les seves fronteres i, a més a més, tornar a Síria els més de tres milions de refugiats sirians que actualment viuen a Anatòlia. «Ocuparem tots els passos necessaris per tornar la gent a la regió i els sirians que viuen al nostre país a casa seva. Ho farem com més aviat millor», va manifestar ahir Erdogan.

Notícies relacionades

A l’entrar a la ciutat, els milicians de l’ELS, brandant els seus kalàixnikovs, van cremar banderes de les YPG, van trencar estàtues nacionalistes kurdes i van alçar els seus propis estendards: la mitja lluna turca i la bandera opositora siriana. «Això és un tribut als màrtirs que ha donat la seva vida per la nació turca», va publicar a les xarxes socials un soldat turc a la ciutat d’Afrin. 

L’operació ha sigut molt popular a Turquia. Totes les formacions polítiques –tant seguidores com detractores d’Erdogan– s’hi han mostrat favorables. L’únic que l’ha criticat ha sigut el prokurd Partit Democràtic dels Pobles (HDP), al qual el Govern turc, per això, va acusar de ser «amic dels terroristes». La guerra al cantó d’Afrin, a Turquia, és vista com un esforç nacional: qualsevol paraula de desacord és «traïció a la pàtria».