Milers d'estudiants dels EUA exigeixen més control en la venda d'armes

En el mes que ha transcorregut des del tiroteig a l’institut Marjory Stoneman Douglas  Parkland (Florida), els estudiants adolescents dels Estats Units s’han convertit en l’enemic més temible per a l’Associació Nacional del Rifle (NRA) i per als polítics que reben el suport econòmic i organitzatiu d’aquest poderós lobby. Són joves, experts nats en l’univers de les xarxes socials. Estan farts de viure en una societat on les matances amb armes de foc són el pa de cada dia i les seves aules, un dels escenaris comuns d’aquesta guerra. I malgrat que la majoria encara no vota, molts estan a punt de poder fer-ho.

Armats de raons, amb el «prou» tatuat a la pell i el somni de «mai més», s’han passat tot el mes demostrant la seva capacitat d’organització, mobilització i fins i tot influència, creant per primera vegada la sensació que, potser aquesta vegada, alguna cosa pot acabar canviant pel que fa control d’armes als Estats Units. I ahir, quan es complia un mes de la tragèdia i 10 dies abans de la gran marxa organitzada a Washington capital per al dia 24, en la qual s’espera que participin almenys mig milió de persones, van tornar a mostrar el seu poder.

A les deu del matí, en un esforç col·lectiu organitzat per la branca d’apoderament de la joventut del moviment que va crear la Marxa de les Dones, estudiants d’almenys 3.100 centres educatius de tot el país van buidar les aules i van sortir als carrers o els campus. En total van ser 17 minuts d’homenatge, un per cada víctima de Parkland. El seu moviment, no obstant, és més que llàgrimes, dolor, oracions o silenci.

L'onada taronja

És reivindicació, que es tenyeix de color taronja. És un torrent de pancartes i eslògans que pregunten el que sembla obvi: «¿Quants nens han de morir?», «És el nostre futur». I és organització, incloent-hi esforços per registrar votants entre els que tinguin 18 anys o estiguin a punt de complir-los i registrar el contacte amb els legisladors que tenen a les seves mans canviar les lleis, com ja ha passat a Florida. La setmana passada, el governador de l’estat, el republicà Rick Scott, va firmar una llei que eleva als 21 anys l’edat mínima per comprar una arma i va donar crèdit als estudiants de Parkland. Ja ha sigut demandat per l’Associació Nacional del Rifle.

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Els joves també han aconseguit impacte en l’empresa privada, però el seu efecte a la Casa Blanca i al Congrés de Washington encara s’ha de  veure. Malgrat que Trump inicialment va abraçar propostes de més control, dilluns va recular. Entre les poques que ha fet hi ha la de crear una d’aquelles comissions d’estudi que fa només uns dies qualificava d’inútils. I el pla d’acció de la seva Casa Blanca insisteix en la idea d’armar més professors, finançant programes que els entrenin en l’ús d’aquestes armes i animant veterans i policies jubilats a fer-se mestres.

Moment històric

No a tot arreu era benvinguda la protesta d’ahir. En alguns districtes escolars es va amenaçar els estudiants amb sancions. Però sens dubte el moviment va triomfar, tant en moltes zones rurals com en molts suburbis o en grans ciutats com Nova York. «És un moment històric», els va dir Kate Whitman als seus companys de protesta a les portes de l’institut Laguardia de Brooklyn, comparant-lo amb altres de dècades passades com la lluita pels drets civils de la qual va ser emblema Martin Luther King o les protestes contra la guerra del Vietnam. «Tots esteu al costat correcte de la història», insistia. I llançava un missatge als polítics: «Escoltin, parlin, comprometin-se». És una petició. I una exigència. Hpecificat si de bala o per la caiguda de materials que va provocar el tret en el sostre).