ENTITAT EN DIFICULTATS

Mals temps per a la Casa d'Espanya a París

La retallada de les subvencions públiques amenaça la supervivència del Centre Social de gent de gran de Saint-denis, lloc de trobada d'emigrants jubilats

mbenach42326743 internacional fotos casa de espa a par s  fotografia de eva 180301210110

mbenach42326743 internacional fotos casa de espa a par s fotografia de eva 180301210110

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

A principis del segle XX hi havia molts emigrants espanyols a França i el rei Alfons XIII va enviar el capellà Gabriel Palmer Verdaguer a la regió parisenca per veure quina era la seva situació i les seves necessitats. El capellà va fundar una missió catòlica al carrer de la Pompe, al districte XVI de París, va fer una campanya per recaptar fons i va comprar uns terrenys a Saint-denis on, anys més tard, es va edificar una capella, un dispensari i un teatre.

 Avui tot segueix dret, encara que en estat de semiabandonament, a dos passos de l’Estadi de França, en un barri tranquil batejat com la petite Espagne, on després de la guerra civil van recalar republicans exiliats que ara donen nom a molts dels seus carrers i on després van arribar emigrants econòmics, la majoria extremenys.

L’únic immoble de construcció recent és el centre social per a persones grans, inaugurat l’abril del 2005 pel ministre de Treball socialista Jesús Caldera i gestionat per la Casa d’Espanya, de la qual formen part quatre associacions. Ara, aquest projecte trontolla per falta de pressupost.

La retallada en les subvencions públiques del Ministeri de Treball i Afers Socials posa en perill la supervivència d’un punt de trobada per a uns 500 jubilats que van a classes de pintura, informàtica, ceràmica, gimnàstica o internet. O al ball dominical.

Alguns van simplement al bar de Cándido a fer una partida de cartes. Aixecada en unes antigues cotxeres, la cantina té un attrezzo futboler i menús dels de cullera, com l’arròs amb pollastre que es cruspeixen els responsables de la Casa d’Espanya mentre expliquen quin és el problema. Diuen que els 74.000 euros anuals que rebien del Govern per finançar les múltiples activitats del centre de jubilats s’han quedat en 53.000 el 2017 i que, a més a més, els diners van arribar tard (el gener del 2018) i es van utilitzaar per tapar un forat de 64.000 euros.

En aquestes condicions, s’han vist obligats a iniciar el procés de liquidació de l’associació, acomiadar el personal contractat i anul·lar les activitats, menys les que imparteixen voluntaris de forma altruista.

Menyspreu

«El discurs polític i la realitat són molt diferents», es queixa Roberto Gago, president de la Casa d’Espanya, que denuncia les promeses incomplertes. El novembre passat es va firmar a l’Ambaixada espanyola a París la renovació del contracte que cedeix a les associacions durant quatre anys més l’ús i la gestió del centre, propietat de l’Estat. «No poden anunciar a bombo i platerets que recolzen el nostre projecte i després no donar-nos els mitjans per subsistir. Això és tant com desatendre les necessitats dels espanyols a l’exterior», afegeix. L’argument que els arriba des de Madrid és que la prioritat ara són els centres de Veneçuela, on molts espanyols ho estan passant francament malament.

«El Govern ens vol prendre l’únic que tenim els espanyols de la regió parisenca. Que se’n recordin de quan vam marxar d’Espanya amb la maleta de cartró. Per a mi és com un menyspreu, perquè ¿on anirem?», lamenta Angelines Ramos, una lleonesa de 72 anys que va arribar a França amb 12.

«¿No li pots dir a Puigdemont que ens enviï una mica de diners?», diu fent broma el català Antonio Faus, de 70 anys, mentre recorda que els jubilats van enviar en el seu temps molts diners a Espanya. «¿És un tema de diners o és que no els interessem perquè ja no som productius?», pregunta Angelines.

Notícies relacionades

L’Ambaixada espanyola a París assegura que la subvenció destinada a la Casa d'Espanya de Saint-denis va ser el 2017 de 119.000 euros. Però Gago replica que al centre de gent gran n’hi corresponen només 53.000, perquè 30.000 són per mantenir dret un edifici que, només en despeses de manteniment, s’emporta 120.000 euros a l’any, i 35.000 són per renovar el teatre, que ara no compleix cap normativa per poder obrir al públic.

La situació és difícil, encara que Gago confia que l’Administració rectificarà. «Si no, intentarem que continuï amb altres recursos i la feina dels voluntaris», resumeix resignat. De fet s’ha iniciat una campanya per recaptar fons i s’establirà una quota de 50 euros anuals per a algunes activitats que fins ara eren gratis. Per pressionar, el 17 de març vinent es manifestaran al davant de l’ambaixada sota el lema No al tancament de la Casa d’Espanya. 

Temes:

França