La UE pitja l'accelerador amb el primer text legal del 'brexit'

Brussel·les fa molt que van deixar de confiar en com gestiona Londres els temps del brexit. A dos dies que la primera ministra britànica, Theresa May, doni a conèixer la seva visió sobre el futur de les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE), el negociador en cap, Michel Barnier, va tornar a donar un cop sobre la taula amb la presentació del primer esborrany jurídic complet sobre el tractat de sortida del Regne Unit aprovat per la Comissió Europea. En total, 168 articles i dos protocols distribuïts en gairebé 120 pàgines que el polític francès vol utilitzar d’esperó per obligar Londres a moure fitxa.

«Si volem tenir èxit en aquesta negociació, i vull tenir èxit, hem d’accelerar. El 31 de març del 2019, d’aquí 13 mesos, el Regne Unit no serà un Estat membre de la UE i aquell dia hem de tenir organitzada la seva retirada d’una forma ordenada», va tornar a avisar ahir durant la presentació del document amb què, assegura, no aspira a generar cap terratrèmol polític a Londres, sinó a ordenar la sortida. «No busco provocar un xoc, vull tenir èxit en la negociació. No busco provocar a ningú. No hi ha arrogància. Cap. La meva responsabilitat és recordar que és el Regne Unit qui ha decidit de forma unilateral sortir de la UE després del referèndum» i «a 13 mesos de la sortida aquest text és un element important per tenir èxit en la negociació», va indicar.

L’esborrany inclou tant el preacord que van tancar al desembre el Regne Unit i la UE, com aquelles propostes que a l’altra banda del canal de la Mànega es consideren dards a la línia de flotació britànica. Començant per la continuïtat d’Irlanda del Nord a la unió duanera i la seva alineació amb la reglamentació comunitària després del brexit i seguint amb el paper del Tribunal de Justícia de la UE com a garant davant les disputes que puguin sorgir al voltant de la sortida de Regne Unit, inclosos els drets dels ciutadans, el manteniment del 31 de desembre del 2020 com a data en què finalitzarà el període transitori i la constatació que els britànics perdran els seus drets de vot i representació en el procés de presa de decisions de la UE.

L’ESCULL MÉS TÒXIC / De tots ells, l’element que a priori augura més batalla política i el més tòxic per a la negociació és el protocol per a Irlanda del Nord. Londres considera que els plantejaments europeus amenacen la seva integritat territorial perquè Irlanda del Nord haurà de mantenir després del brexit una harmonització reglamentària plena amb la UE en qüestions com duanes, IVA, energia, medi ambient, agricultura i regulació de productes. Barnier en discrepa: «La meva opinió és que aquesta opció no posa en qüestió l’ordre constitucional ni institucional del Regne Unit».

En la pràctica, no obstant, el territori nord-irlandès passaria a tenir un tractament diferenciat dins del Regne Unit i a seguir subjecte a les regles duaneres europees. L’objectiu d’aquesta fórmula –que ja estava prevista en l’acord polític del desembre– és evitar el retorn d’una frontera dura entre Irlanda i Irlanda del Nord i preservar els acords de pau de Divendres Sant. És més, si Londres troba una solució alternativa, el pla de Brussel·les decauria. El problema també es podria resoldre si el Regne Unit decideix quedar-se finalment a la unió duanera, com ha plantejat el líder laborista, Jeremy Corbyn, amb qui Barnier ja s’ha trobat en tres ocasions, encara que aquesta possibilitat no es coneixerà a temps.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El text proposat, assegura Barnier, «no conté cap sorpresa per als nostres socis» perquè l’únic que fa és «traduir jurídicament els compromisos assumits per la UE i el Regne Unit al desembre», incloent-hi les posicions de la UE ja conegudes sobre la resta de qüestions de la retirada, «sobre les quals no s’ha progressat des del desembre», així com «les posicions de la UE en matèria de governança i el període de transició». Elements sobre els quals hi segueixen havent «diferències enormes» o sobre els quals ni tan sols han començat a negociar, com Euratom, propietat intel·lectual o mercats públics.

La declaració d’intencions arriba de nou en un moment clau, a 24 hores de la reunió entre el president de la UE, Donald Tusk, i Theresa May a Londres i a dos dies d’un altre discurs clau de la premier britànica. «Sembla que la filosofia del pastís encara és viva. La nostra intenció és adoptar les orientacions estigui o no preparat el Regne Unit per donar la seva visió sobre les nostres relacions futures. No ens podem quedar aturats i esperar», va avisar.